Baterista
Gèneres: Jazz, Rock, Blues
Naixement:
1 de desembre de 1944 a Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units
És un bateria i compositor estatunidenc, que va ser part del
grup de rock The Doors de 1965 a 1973, participant
en tots els seus discos. El seu estil està inspirat en el jazz i el
Rock and roll.
Densmore també és conegut pel seu
veto als intents dels altres dos membres de la banda, Robbie Krieger i Ray Manzarek,
posteriorment a la mort de Jim Morrison, per a acceptar ofertes de llicència als drets de les cançons de la banda per a usos comercials,
així com també, la seva objecció en l'ús del nom i el logo de The Doors en el segle 21; tenint llargs judicis per a logar el compliment d'aquest veto, basat en una escletxa
contractual, dels anys 60,
que sostenia que l'ús del nom i el logo de la banda havia
de comptar amb una apropiació unànime de tots els membres
de la banda. Densmore va acabar guanyant
aquests judicis.
També ha treballat en arts escèniques com a ballarí i actor, a més d'escriure una obra de teatre i dos llibres sobre The Doors, a més
d'un altre anomenat The Seekers
(2020), sobre una antologia de persones conegudes amb els
qui s'ha trobat o treballat.
Entre els molts
guardons que ha guanyat juntament amb els
altres membres de The Doors, inclou
un Grammy per la seva
carrera artística, ser membre del Saló de la Fama del
Rock i una estrella en el Passeig de la Fama de
Hollywood.
Va néixer en una família catòlica. Va créixer tocant el piano, i tocant la percussió en la banda
de marxa de la seva escola. També va tocar la timbala
en l'orquestra.
Densmore va assistir al Santa Monica College i a la Universitat
Estatal de Califòrnia, Northridge;
després va estudiar música ètnica,
juntament amb el chelista Fred
Katz.
Dins de les seves influències podem esmentar a Elvin Jones (bateria
de John Coltrane), el seu ídol, i Art Blakey.
A mitjan anys
60, Densmore es va unir al guitarrista Robby Krieger en una banda anomenada The Psychedelic
Rangers. Poc temps després es va unir als assajos del tecladista Ray Manzarek, dels
dos germans d'aquest últim i de Jim Morrison en la banda Rick & the
Ravens. Després de la
partida dels germans de Manzarek, Densmore va recomanar que Krieger s'integrés. D'aquesta manera es
va conformar The Doors, en
1965.
John Densmore va deixar el rock en els anys '80. Es va dedicar al dance, va integrar la Bess Snyder and Co., la qual va realitzar gires pels Estats Units
durant dos anys. Densmore va dominar diversos ritmes el que li va fer destacar dins del món de la bateria. Aquest domini d'estils,
es pot notar en cançons com: "The End", "People Llauri Strange", "Love em two
estafis", "Love Street",
"Riders on the storm", etc.
Va coproduir la peça Rounds, que va guanyar el premi de teatre de la NAACP en
1987.
En 1988 va actuar en Band Dreams
i en Bebop. Va escriure i
va realitzar una peça
unipersonal per a una història curta, "The King of Jazz", en el teatre
Wallenboyd en 1989.
En 1992, va coproduir Be Bop A Lula amb Adam Ant. En 1998, entra en el Saló de la Fama del Rock. En
2007, llança el seu debut com a solista, anomenat Tribaljazz.
Enregistraments amb “The Doors”
The Doors (enero de 1967)
Strange Days (septiembre de 1967)
Waiting for the Sun (julio de 1968)
The Soft Parade
(julio de 1969)
Morrison Hotel (febrero de 1970)
L.A. Woman (abril de 1971)
Other Voices (octubre de 1971)
Full Circle (agosto de 1972)
An American Prayer (noviembre de 1978)