Joe Beck

Guitarrista

Gèneres: Jazz, jazz fusion, jazz funk, funk, soul jazz

Naixement: 29 de juliol de 1945 a Filadèlfia, Pennsilvània, EUA.

Mort: 22 de juliol de 2008 a Woodbury, Connecticut

Nascut a Filadèlfia, Beck es va traslladar a Manhattan durant la seva adolescència, tocant sis nits a la setmana en un trio, cosa que li va donar l'oportunitat de conèixer diverses persones que treballaven a la pròspera escena musical de Nova York. Quan tenia 18 anys, Stan Getz el va contractar per gravar jingles, i el 1967 va gravar amb Miles Davis. El 1968, amb 22 anys, ja era membre de l'Orquestra Gil Evans. Beck va descriure el seu primer èxit en una entrevista cap al final de la seva vida:

La meva carrera va sorgir perquè vaig ser al lloc correcte en el moment correcte en una època molt singular de la música jazz... quan acabava un concert cap a les dues de la matinada, anava a la cantonada al Playboy Club i m'asseia amb Monty Alexander i deixava que Les Spann descansés un moment i jo acabava el concert per ell. Després anàvem a escoltar Kenny Burrell tocar a la cantonada o anàvem a Mintons i escoltàvem Wes Montgomery i ens asseiem amb ell...

Beck va tocar en una varietat d'estils de jazz, incloent-hi jazz fusió, post bop, jazz convencional i soul jazz, però també va respectar estilistes de rock i músics de crossover (era bon amic de Larry Coryell) i va flirtejar breument amb estils de música rock a finals dels anys seixanta i principis dels setanta.

El 1970, Polydor va publicar Rock Encounter, una col·laboració de fusió amb el guitarrista flamenc Sabicas. El 1975 va publicar un àlbum homònim (en el qual simplement es referia a si mateix com a "Beck") mentre gravava l'àlbum d'Esther Phillips, What a Diff'rence a Day Makes, tots dos per a Kudu. Beck va ser posteriorment reeditat com a Beck & Sanborn per aprofitar l'èxit del saxofonista alt David Sanborn. El 1971, Beck va deixar la música durant tres anys per convertir-se en granger lleter, al·legant frustració amb la seva carrera.

El 1978, va optar per un so més rock formant una banda anomenada "Leader". Van actuar al nord-est i van gravar demos als estudis Sound Ideas de Nova York, però aviat es van dissoldre quan van robar l'equip de la banda després d'un concert al Joyous Lake de Woodstock, Nova York. A la dècada de 1980, Beck va gravar per a DMP, incloent-hi amb el flautista Ali Ryerson. El 1988, Beck va deixar la música de nou per tornar a l'agricultura, però va tornar a estar de gira el 1992. Beck va fer gires i gravar amb duos i grups petits, publicant dos àlbums més en solitari (1988, 1991). L'any 2000, va col·laborar amb el guitarrista Jimmy Bruno a Polarity, que incloïa àmpliament la guitarra alta de Beck, i el 2008 a Coincidence amb John Abercrombie.

Beck va treballar com a guitarrista de sessió o de suport amb una àmplia varietat de coneguts músics de jazz, rock i fusió, com ara Louis Armstrong, Duke Ellington, Buddy Rich, Woody Herman, Miles Davis, Maynard Ferguson, Howard Roberts, Tommy Tedesco, Larry Coryell, John Abercrombie, Tom Scott, Jeremy Steig i Gábor Szabó. A la mitjana edat, Beck va passar menys temps tocant i va treballar més com a compositor de jingles comercials i com a arranjador, escrivint arranjaments per a Frank Sinatra i Gloria Gaynor. Joe també va arranjar i produir molts discos, incloent projectes per a Frank Sinatra, Gloria Gaynor i dos àlbums per a Esther Phillips, inclòs el seu èxit "What A Difference A Day Makes". Al llarg dels anys, Joe va signar contractes amb Columbia, Polydor, Verve, Gryphon, CTI i MGM Records.

Joe Beck va tocar la guitarra als senzills i àlbums de James Brown el 1974. L'Acadèmia Nacional d'Arts i Ciències de la Gravació va homenatjar Beck cinc vegades amb el seu Premi al Millor Intèrpret. Beck també va gravar amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Milan Philharmonic Orchestra a Itàlia i The Paris String Ensemble a França.

Beck va morir a Woodbury, Connecticut, per complicacions d'un càncer de pulmó. El seu àlbum Get Me Joe Beck es va publicar pòstumament el 2014.

El 1992, Beck va començar a fer gires com a duet amb el flautista Ali Ryerson. Per completar el so que volia presentar (línies de baix, harmonia i melodia) en un duo, va desenvolupar el que va anomenar la "guitarra alto". Això va començar com una guitarra de jazz elèctrica estàndard de cos complet amb un patró de cordes únic i una afinació reentrant. Tal com ho descriu Beck:

És bastant senzill, de fet. Afina tota la guitarra una quinta fins a la tonalitat de La, i després afina les dues cordes del mig una octava. El que he fet és agafar l'afinació normal de la guitarra i canviar-la de manera que tinc cordes greus per al polze; una mena de registre de banjo per als meus dos primers dits, i després un registre de melodia greu per als altres dos dits. [...] Així que no has de canviar cap de les teves digitacions; són els mateixos intervals que en l'afinació normal, només que en la tonalitat de La, així que és La-Re-Sol-Do-Mi-La.

Mentre ideava l'afinació, Beck es va adonar que caldria una mica de reforç de les cordes per obtenir una ressonància òptima de les cordes, així que va encarregar un instrument fet a mida al luthier Rick McCurdy, de Cort Guitars:

Vaig demanar a algú que em construís una guitarra, en Rick McCurdy, per descomptat, i em va fer una guitarra preciosa i així vaig començar a utilitzar-la a l'escenari del concert.

De fet, toco a través de tres canals. La raó per la qual la guitarra és una invenció patentada és que aquesta pastilla està dividida de manera que les cordes greus tenen la seva pròpia sortida. I les quatre cordes melòdiques superiors surten d'una altra sortida, que al seu torn està dividida en estèreo per un cor. Les cordes greus són de 0,080 i 0,060. Després una de 0,022 amb enrotllament i una de 0,016 plana. Després una de 0,026 amb enrotllament i una de 0,018 plana. [...] Volia ser més pianístic, tocar clústers com els que utilitza Bill Evans, que no es podrien tocar d'una altra manera.

Beck posseïa i tocava guitarres Martin (CF-2) i Cort Alto, i també versions d'afinació estàndard Martin i Cort.

Joe Beck va treballar amb el fabricant de guitarres Cort Guitars a la dècada del 1990 per crear dos models de guitarra de jazz de cos buit. El primer va ser el model BECK-6, que era una guitarra de jazz elèctrica amb tapa arquejada de cos buit, i el segon va ser el model BECK-ALTO, un instrument similar però dissenyat per a cordes més pesades i afinació d'alt. El 2001, el preu de venda al públic del model BECK-6 era de 895 dòlars, i el del model BECK-ALTO era de 1195 dòlars. Hi havia dos acabats disponibles en ambdues guitarres, un acabat ros "natural" i un acabat negre i taronja "vintage burst".

Les principals diferències entre els models eren les adaptacions fetes per a cordes més gruixudes al model BECK-ALTO, i només una pastilla electrònica a la BECK-ALTO enfront de dues a la BECK-6. La pastilla única de l'ALTO tenia controls dividits de greus/aguts per a les dues cordes inferiors enfront de les quatre superiors, i en conseqüència, tres botons a la part frontal de la guitarra, enfront de quatre botons a la BECK-6. Tots dos models de guitarra Cort es podien comprar directament a Joe Beck a través del seu lloc web i a distribuïdors de guitarres. La BECK-6 és molt més comuna, en comparació amb la BECK-ALTO, de la qual es van fabricar unes 200 unitats.

Enregistraments com a lider

Nature Boy (Verve Forecast, 1969)

Beck (Kudu, 1975)

Watch the Time (Polydor, 1977)

Beck and Zoller (Progressive, 1979)

Relaxin ' (DMP, 1983)

Friends (DMP, 1984)

Back to Beck (DMP, 1988)

The Journey (DMP, 1991)

Live at Salishan with Red Mitchell (Capri, 1994)

Finger Painting (Wavetone, 1995)

Alto with Ali Ryerson (DMP, 1999)

Polarity with Jimmy Bruno (Concord Jazz, 2000)

Strangers in the Night (Venus, 2000)

Django with Ali Ryerson (DMP, 2001)

Just Friends (Whaling City Sound, 2002)

What Is My Heart For with Sarah Brooks (Whaling City Sound, 2002)

Brazilian Dreamin' (Venus, 2006)

Tri07 (Whaling City Sound, 2007)

Coincidence with John Abercrombie (Whaling City Sound, 2008)

Get Me Joe Beck (Whaling City Sound, 2014)

Enregistraments amb “Gene Ammons”

Big Bad Jug (Prestige, 1972)

Got My Own (Prestige, 1973)

Enregistraments amb “Gato Barbieri”

Fenix (Flying Dutchman, 1971)

The Legend of Gato Barbieri (Flying Dutchman, 1973)

Caliente! (A&M, 1976)

Bahia (Fania, 1982)

Passion and Fire (A&M, 1984)

Enregistraments amb “James Brown”

Hell (Polydor, 1974)

Reality (Polydor, 1974)

Funky President(single) (Polydor, 1974)

Enregistraments amb “Joe Farrell”

Penny Arcade(CTI, 1974)

Upon This Rock (CTI, 1974)

Canned Funk (CTI, 1975)

Enregistraments amb “Jay Leonhart”

There's Gonna Be Trouble (Sunnyside, 1984)

The Double Cross (Sunnyside, 1988)

Two Lane Highways (Kado, 1992)

Four Duke (LaserLight, 1995)

Galaxies and Planets (Sons of Sound, 2001)

Enregistraments amb “Mike Mainieri”

Insight (Solid State, 1968)

Journey Thru an Electric Tube (Solid State, 1968)

White Elephant Vol. 1 (NYC, 1994)

White Elephant Vol. 2 (NYC, 1994)

Enregistraments amb “Jimmy Scott”

Mood Indigo (Grooveland, 2000)

But Beautiful (Milestone, 2002)

Moon Glow (Milestone, 2003)

Enregistraments amb “Don Sebesky”

Don Sebesky & the Jazz Rock Syndrome (Verve, 1968)

The Rape of El Morro (CTI, 1975)

Three Works for Jazz Soloists & Symphony Orchestra (Gryphon, 1979)

Enregistraments amb altres

Franco Ambrosetti & Don Sebesky, Sleeping Gypsy (Gryphon, 1980)

Burt Bacharach, Futures (A&M, 1977)

John Berberian, Middle Eastern Rock (Verve Forecast 1969)

Soledad Bravo, Mambembe (Top Hits, 1983)

Rusty Bryant, For the Good Times (Prestige, 1973)

David Chesky, Rush Hour (Columbia, 1980)

Willy Chirino, Diferente Oliva (Cantu, 1980)

Freddy Cole, Rio de Janeiro Blue (Telarc, 2001)

Larry Coryell, The Lion and the Ram (Arista, 1976)

Larry Coryell, Tributaries (Novus Arista, 1979)

Hank Crawford, Wildflower (Kudu, 1973)

Miles Davis, Circle in the Round (Columbia, 1979)

Richard Davis, Song for Wounded Knee (Flying Dutchman, 1973)

Les DeMerle, Spectrum (United Artists, 1969)

Paul Desmond, Summertime (A&M, 1968)

Duke Ellington & Teresa Brewer, It Don't Mean a Thing If It Ain't Got That Swing (Columbia, 1983)

Gil Evans, Gil Evans (Ampex, 1970)

Gil Evans, Where Flamingos Fly (Artists House, 1981)

Maynard Ferguson, Ridin' High (Enterprise, 1968)

Maynard Ferguson, Chameleon (Columbia, 1974)

Ronnie Foster, Cheshire Cat (Blue Note, 1975)

Carlos Franzetti, New York Toccata (Verve, 1985)

The Free Spirits, Live at the Scene February 22nd 1967 (Sunbeam, 2011)

Nnenna Freelon, Maiden Voyage (Concord Jazz, 1998)

Nnenna Freelon, Soulcall (Concord Jazz, 2000)

Gloria Gaynor, Glorious (Polydor, 1977)

Gloria Gaynor, Gloria Gaynor (Atlantic, 1982)

Gerri Granger, Add a Little Love (United Artists, 1972)

Chico Hamilton, Peregrinations (Blue Note, 1975)

Lionel Hampton, Mostly Blues (Musicmasters, 1989)

Woody Herman, Giant Steps (Fantasy, 1973)

Woody Herman, Feelin' So Blue (Fantasy, 1981)

Lena Horne & Michel Legrand, Lena & Michel (RCA Victor, 1975)

Freddie Hubbard, Riding High Plus Jazz Symphonies Solo Brothers & Professor Jive (DRG, 1989)

Jackie & Roy, Star Sounds (Concord Jazz, 1980)

J. J. Johnson & Kai Winding, Betwixt & Between (A&M, 1969)

Quincy Jones, Smackwater Jack (A&M, 1971)

Kimiko Kasai, This Is My Love (CBS/Sony, 1975)

Sarah Kernochan, House of Pain (RCA Victor, 1974)

Al Kooper, Easy Does It (Columbia, 1970)

Al Kooper, The Landlord (United Artists, 1971)

Earl Klugh, Wishful Thinking (Capitol, 1984)

Hubert Laws, The Chicago Theme (CTI, 1975)

Michel Legrand, Michel Legrand and Friends (RCA Victor, 1976)

Pete Levin, Jump! (Pete Levin, 2010)

Webster Lewis, On the Town (Epic, 1976)

Jack McDuff, Who Knows What Tomorrow's Gonna Bring? (Blue Note, 1971)

Jack McDuff, The Fourth Dimension (Cadet, 1974)

Helen Merrill & Gil Evans, Collaboration (EmArcy, 1988)

Helen Merrill, Casa Forte (Absord Music, 1995)

Bingo Miki and the Inner Galaxy Orchestra, Montreux Cyclone (Three Blind Mice, 1979)

Blue Mitchell, Many Shades of Blue (Mainstream, 1974)

Red Mitchell, Empathy with (Gryphon, 1980)

Idris Muhammad, Power of Soul (Kudu, 1974)

Idris Muhammad, House of the Rising Sun (Kudu, 1976)

Gerry Niewood, Share My Dream (DMP, 1985)

Laura Nyro, Smile (Columbia, 1976)

Ralfi Pagan, I Can See (Fania, 1975)

Johnny Pate, Outrageous (MGM, 1970)

Johnny Pate, Brother On the Run (Perception, 1973)

Houston Person, Sweet Buns & Barbeque (Prestige, 1973)

Esther Phillips, What a Diff'rence a Day Makes (Kudu, 1975)

Esther Phillips, For All We Know (Kudu, 1976)

Doug Proper, Seventh Sense (Proper Attire Records 2004)

Buddy Rich, The Roar of '74 (Groove Merchant, 1974)

Buddy Rich, Ease On Down the Road (Denon/LRC, 1987)

Buddy Rich & Maynard Ferguson, Two Big Bands Play Selections from West Side Story & Other Delights (LRC, 1991)

Dom Um Romao, Dom Um Romao (Muse, 1974)

Dom Um Romao, Spirit of the Times (Muse, 1975)

Annie Ross, Music Is Forever (DRG, 1996)

Sabicas, Rock Encounter (Polydor, 1970)

David Sanborn, Taking Off (Warner Bros., 1975)

Philippe Sarde, Hors-La-Loi (Carrere, 1985)

Doc Severinsen, Doc Severinsen's Closet (Command, 1970)

Ian Shaw, Soho Stories (Milestone, 2001)

Paul Simon, Still Crazy After All These Years (Columbia, 1975)

Paul Simon, One-Trick Pony (Warner Bros., 1980)

Jimmy Smith, The Other Side of Jimmy Smith (MGM, 1970)

Lonnie Liston Smith, Astral Traveling (Flying Dutchman, 1973)

Lew Soloff, Rainbow Mountain (Enja, 1999)

Leon Spencer, Bad Walking Woman (Prestige, 1972)

Leon Spencer, Where I'm Coming From (Prestige, 1973)

Marvin Stamm, Machinations (Verve, 1968)

Sylvia Syms, She Loves to Hear the Music (A&M, 1978)

Tom Talbert, This Is Living! Pipe Dream (Chartmaker, 1997)

Leon Thomas, Full Circle (Flying Dutchman, 1973)

Bobby Timmons, Do You Know the Way? (Milestone, 1968)

Bobby Timmons, Got to Get It! (Milestone, 1968)

Libby Titus, Libby Titus (Columbia, 1977)

Cal Tjader, Last Bolero in Berkeley (Fantasy, 1973)

Stanley Turrentine, Inflation (Elektra, 1980)

Bill Watrous, Manhattan Wildlife Refuge (Columbia, 1974)

Kai Winding, Penny Lane & Time (Verve, 1967)