(Joan Fortuny i Guarro)
Saxofonista
Instruments: veu, saxo soprano, saxo tenor i la tenora
Naixement: 2 d’agost de 1955 a Barcelona
Joan Fortuny i Guarro (barri de Sants, Barcelona, 1955) és un músic català, saxofonista i veu de la Companyia Elèctrica Dharma, un dels grups més
importants del panorama musical català,
pioner en la fusió de la
música tradicional del país amb el jazz, el rock i la
psicodèlia.
El seu principal instrument ha estat el saxo soprano, tot i que puntualment ha utilitzat també el
saxo tenor o la tenora.
Fill de
Joan Fortuny, que regentava
una gestoria a Barcelona i de Núria Guarro, la gran
de deu germans, que cantava a l'Orfeó de Sants, i que s'enorgullí d'haver contribuït a desvetllar les inquietuds musicals dels seus
fills. En Joan, és el
tercer germà dels set fills que van tenir els seus pares: en Josep
(1952-2013), l'Esteve (1954-1986), en Jordi
(1958-1979), en Lluís (1960), en Jaume (1961) i la Maria
(1967).
En
Joan, amb els seus pares i els seus dos germans grans, van viure al carrer Comtes de Bell-lloc, del barri de Sants fins aproximadament
l'any 1958. Va passar quatre anys a Riera Blanca, límit entre Sants i l'Hospitalet, on neixen els seus
germans Jordi i en Lluís. Posteriorment
al 1961, es traslladà al carrer
Mandri, Sant Gervasi, on neix
el seu germà Jaume. Finalment, a partir de 1966 viurà
al barri d'Horta, al carrer Montserrat de Casanoves, on naixerà la seva
germana Maria. Allà, la família Fortuny-Guarro hi va viure uns deu
anys.
Amb els
seus germans Josep i Esteve
començà a preparar un repertori
de cançons rock. I amb ells, va crear el grup Els Llums, amb
cançons pròximes al blues i
el rock, i amb temes dels
Beatles i els Rolling Stones. El concert de debut va
ser a l'estiu del 1967 al llavors
anomenat Casal Familiar Parroquial Sant Antoni de Pàdua, avui Casal Font d'en Fargues, del barri barceloní La Font d'en Fargues. En Josep tocava la bateria, l'Esteve es preocupava per l'orgue i la
guitarra, i en Joan es defensava amb
el baix. El trio aconseguí
una certa reputació com a grup en directe
en gires per casals i instituts.
Marcats per
les manifestacions dels estudiants a França i part d'Europa i l'última etapa de la Nova Cançó pels Setze Jutges
als Països Catalans i l'efervescència del
folk, va originar que tots tres germans:
en Josep, l'Esteve i en Joan reconverteixin
el grup Els Llums, de son elèctrics, en un nou grup, La Roda, optant pel folk i un so acústic. En aquella etapa en Joan, tocà
la flauta i la guitarra. Posteriorment tots tres germans van fer creu i ratlla
al folk, i novament es van sentir atrets
per la música electrificada, reconvertint-se en el grup Fang i posteriorment
Disbauxa.
Quan Els Llums, La Roda, Fang i Disbauxa ja eren aigua passada,
cap al 1971, novament tots tres germans van crear una
nova banda, que es va dir "Dharma".
El primer gran festival en el qual va prendre part Dharma
va tenir lloc al local Les
Palmeres, a Sants, el 30 de juny
del 1972. Va ser amb la creació
d'aquesta nova banda i la incorporació
en aquesta d'en Carles
Vidal, que al 1973 en Joan passa a tocar el saxo, el so del qual va esdevenir a partir d'aquell moment l'element identificador de
la banda.
L'estiu de l'any 1974, en una comuna rural de Girona, en Joan, conjuntament amb els seus dos germans
Josep i Esteve, a més d'en
Jordi Soley (teclats) i en
Carles Vidal (baix i guitarra), creà
el grup de música català la
Companyia Elèctrica Dharma.
Des d'aleshores, la seva vida ha anat lligada directament
al grup com a veu i saxofonista, instrument i
so clau del grup.