(Francisco
Javier Ruibal de Flores Calero)
Cantant, compositor de cançons,
arranjador musical i guitarrista
Instruments: Veu i guitarra
Gèneres: Flamenc
jazz, rock, jazz fusió i flamenc
Naixement:
15 de maig de 1955 El Puerto de Santa María (Andalusia)
Francisco Javier Ruibal de Flores Calero (El
Puerto de Santa María, Cadis, 15 de maig de 1955), més conegut com
a Javier Ruibal, és un cantautor i arranjador espanyol que combina estils de flamenc,
sefardita-magrebí, jazz i rock.
Javier Ruibal exerceix
com a professional des de
1978, fent nombrosos concerts tant al seu país com internacionalment.
Per la peculiaritat de la seva
creació i les seves formes plurals, sol ser convidat a fer concerts en festivals de diferents orientacions, entre les quals
destaquen el jazz i les músiques del món. En 2005 va participar en el festival de música ètnica Etnosur, on va compartir escenari amb l'uruguaià Jorge Drexler i el brasiler Leo Minax. En els seus
textos es nota una clara vinculació amb els poetes espanyols, especialment amb els de la generació del 27 Rafael
Alberti i Federico García Lorca, entre altres.
Ha compost per al cinema, col·laborant
en les pel·lícules Atún y chocolate (Pablo
Carbonell), Lejos del mar (Imanol Uribe) i Arena en los bolsillos (César
Martínez Herrada); per al programa de televisió Ratones
coloraos, de Canal Sur; per als espectacles
de ball flamenc Carmen i
Medusa la guardiana, de Sara Baras; i per a diferents produccions audiovisuals (La mar de la llibertat,
A galopar i Algesires-Tànger) de la Diputació de Cadis. També ho ha fet per a altres cantants com a Martirio, Ana
Belén, Javier Krahe, Mónica Molina o Pasión Vega. El
cantautor israelià David Broza va triar la seva cançó Isla Mujeres com a arrencada del seu disc homònim.
En un altre ordre artístic, Ruibal va
intervenir com a actor en la pel·lícula
Cuentos de las dos orillas, de Jesús Armesto.
En 2009, Javier Ruibal va ser nomenat pregoner del Carnestoltes de Cadis, davant el
que va afirmar "sentir-se més gadità que mai". Va ser el segon portuense
que pregonava la festa
gaditana després del poeta Rafael Alberti, en 1981. Ruibal
ja havia participat de manera secundària
en el pregó de l'any 2007, acompanyant a Pasión Vega, una de les artistes
per a les quals ha compost.
En 2016, Ruibal va crear la discogràfica Lo suyo, que des de llavors
edita i distribueix els
discos seus, els del grup Glazz, capitanejat
pel seu fill
Javi Ruibal, i d'alguns artistes
més. En 2020 aconsegueix el
Premi Goya a la millor cançó original per la seva cançó «Intemperie» de la pel·lícula del mateix nom de
Benito Zambrano.
Discografia
1983: Duna
1986: Cuerpo
celeste
1989: La piel
de Sara
1994: Pensión
Triana (en directo)
1997:
Contrabando
2001: Las damas
primero
2003: Sáhara
(Compilación)
2006: Lo que me
dice tu boca
2010: Pensión
Triana (Nueva edición como disco-libro)
2011: Sueño (en
directo, con la Orquesta de Córdoba)
2013: Quédate
conmigo
2016: 35
aniversario (en directo)
2018: Paraísos
mejores
2020: Ruibal
2022: De tu
casa a la mía (con Uxía)
2023: Saturno
Cabaret