Javier Krahe

(Francisco Javier Krahe de Salas)

 

 

Cantautor

 

Naixement: 30 d'abril de 1944 a Madrid, Espanya

Mort: 12 de juliol de 2015 a Zahara de los Atunes, Andalusia, Espanya

 

Francisco Javier Krahe de Salas (Madrid, 30 de març de 1944 - Zahara de los Atunes, Barbate, Cadis, 12 de juliol de 2015) va ser un cantautor espanyol, conegut per usar la ironia i la comèdia en les seves cançons. Va gravar 15 discos i va ser cofundador del segell discogràfic e 18 Chulos. Va ser el germà major del també cantant i primerencament mort Jorge Krahe (1952-1984), amb qui va col·laborar sovint fins que aquest va va morir en un accident automobilístic.

 

Nascut a Madrid el 28 de març de 1944, va estudiar en el Col·legi del Pilar. Va iniciar estudis de Ciències Econòmiques, però els va deixar per a dedicar-se al cinema com a ajudant de direcció. Per a això, el seu pare ho mana dos anys a Zamora com a ajudant de cambra del seu oncle Fernando López Heptener.

 

Després de complir el servei militar, coneix a l'amor de la seva vida a París, la canadenca Annick, amb la qual part a Montreal (el Canadà), on treballa en una llibreria i com a intèrpret per a emigrants hispanoamericans, i comença la seva carrera com a lletrista inspirat pels discos de Georges Brassens i Leonard Cohen. El seu germà Jorge s'ocupa de musicar els textos, i compon algunes cançons que interpreta, entre altres, Rosa León.

 

Ja a Espanya, Chicho Sánchez Ferlosio li anima a actuar en locals com L'Aurora, on coneix a Joaquín Sabina i Alberto Pérez. Com a trio graven el disc La mandrágora (1981), que pren el seu nom d'un dels locals on solien actuar en aquests dies. També actua en TVE en el programa Si jo fos president, dirigit per Fernando García Tola en els dies de la Moguda.

 

Durant anys no va faltar a la seva cita recurrent amb els concerts de petit format en sales i locals com el madrileny Cafè Central, ni a la seva participació en tornejos d'escacs, una de les seves passions, tant en el barri de Malasaña com en la seva segona llar, Zahara de los Atunes. Va ser definit com "un senyor bohemi, irònic, càustic, àcrata i, com va venir a dir algun periodista, compositor irreverent i assot de benpensants".

 

Va morir d'un infart de miocardi en Zahara de los Atunes, província de Cadis, el 12 de juliol de 2015.

 

Javier Krahe debuta com a solista amb el disc Valle de làgrimes (1980), en el qual ja s'aprecia el seu estil característic de lletres iròniques, rimes enginyoses, amb música senzilla (en els seus inicis, Krahe nomenava l'acord fa major «la difícil», per ser aquest el acord més complex, ja que en la guitarra requereix l'ús de la cejilla). En els discos següents els arranjaments s'escoren sovint cap al jazz, convertint-se Krahe en un habitual de petites sales com el Cafè Central de Madrid, Galileu o Clamores, a vegades en companyia d'altres cantautors com Riki López o Palito.

 

El perfil de Krahe és el d'un cantautor de culte. En 1986, TVE censura la seva cançó “Cuervo ingenuo” (sàtira de l'ambigüitat ideològica del PSOE), que anava a emetre's com a part d'un concert de Joaquín Sabina.

 

En 1999 funda la discogràfica independent 18 Chulos al costat de Pepín Tre, Santiago Segura, el Gran Wyoming, Faemino i Pablo Carbonell. En ella ha editat diversos discos: Dolor de garganta, Cábalas y cicatrices, Cinturón negro de karaoke, Querencias y extravíos, Toser y cantar, Las diez de últimas y En el Café Central de Madrid; a més del disc homenatge ... Y todo es vanidad.

 

El seu disc Querencias y extravíos es llança al desembre de 2007, en un paquet que inclou un llibre de converses del cantant amb la periodista Paloma Leyra. També el seu disc de 2010, Toser i cantar, inclou el llibre De mil amores, que conté un estudi de la seva obra a càrrec de l'escriptor i catedràtic Miguel Tomás i Valiente, així com il·lustracions del pintor Octavio Colis.

 

En 2014 posa a la venda en Fnac i la web de 18 Chulos Rècords el disc En el Cafè Central de Madrid en CD i DVD, un repàs als seus 35 anys de trajectòria.

 

El seu mode d'escriure mostra una gran cura per la rima i la mètrica, amb referències a grans obres de la literatura mundial o del cinema. Joaquín Sabina considera que Krahe és «el millor escriptor de cançó des del punt de vista de la lletra».

 

Discografia oficial

Valle de lágrimas (1980)

La mandrágora (con Joaquín Sabina y Alberto Pérez) (1981)

Aparejo de fortuna (1984)

Corral de cuernos (1985)

Haz lo que quieras (1987)

Elígeme (en vivo) (1988)

Sacrificio de dama (1993)

Versos de tornillo (1997)

Dolor de garganta (1999)

Cábalas y cicatrices (en vivo) (2002)

Cinturón negro de karaoke (2006)

Querencias y extravíos (en vivo) (2007)

Toser y cantar (2010)

Las diez de últimas (2013)

En el Café Central de Madrid (CD+DVD en vivo) (2014)

 

Discografia no oficial

Piratas en La Mandrágora (1981)

Pongamos que hablo de Madrid / El tío Marcial (recopilatori amb Joaquín Sabina) (2000)

Surtido selecto (recopilatori) (2000)