Ian Paice

(Ian Anderson Paice)

Baterista

Naixement: 29 de juny de 1948 en Nottingham, Anglaterra

És un músic i el bateria del grup de hard rock britànic Deep Purple. És l'únic membre de la banda que ha romàs en totes les seves formacions. Considerat un dels bateries més influents de la història, és un dels pocs esquerrans que toca amb la bateria adaptada (uns altres, com Ringo Starr, van aprendre a tocar amb un equip per a destres).

Encara que va començar tocant el violí, a l'edat de 15 anys va decidir passar-se a la bateria, i amb el temps es va unir a l'orquestra de ball del seu pare. “Vaig aconseguir comprar-me una bateria per 32 lliures i vaig començar a acompanyar al meu pare per aquí tocant valsos i balls formals. Era una mica insipid, però em va servir per a començar” (comentari de Ian Paice sobre aquests temps).

A principis dels anys seixanta va començar amb la seva primera banda de rock, Georgie and the Rave-Ons, els qui van canviar el seu nom en 1965 a The Shindigs. Però no va ser fins a l'any següent quan va enlairar la seva carrera amb la banda The Maze, amb els qui va arribar a girar per Itàlia i Alemanya. Va ser llavors quan va conèixer a Ritchie Blackmore. En 1968, i després de la desil·lusió pel poc èxit de la banda, Ian Paice, al costat del vocalista de la formació, Rod Evans, van fer una audició per a entrar en Deep Purple, aconseguint tots dos el lloc (encara que Rod Evans seria acomiadat a l'any següent). Des de llavors i fins a l'actualitat el seu treball principal s'ha desenvolupat sempre en Deep Purple, encara que cal destacar la seva col·laboració amb David Coverdale en els inicis de Whitesnake. Ian Paice també ha col·laborat amb artistes com Paul McCartney, Gary Moore, George Harrison, The Royal Philharmonic Orchestra, i Jim Capaldi.

Les seves primeres influències van ser Gene Krupa, Buddy Rich, Bobby Elliott (The Hollies), Ringo Starr, Carmine Appice (Vanilla Fudge), i Charles Connor (de la banda de Little Richard).

Ian va recollir de la generació anterior de bateries una manera de tocar continguda, precisa, un so net i concís, però li va afegir la potència, increïble velocitat i tècnica per a crear un estil únic i un so que recull els avantatges de tots dos estils. Destaca el seu solo de bateria "The Mule" que figura en l'àlbum d'estudi Fireball i en el concert en viu Made in Japan, aquesta última versió més estesa, a més del només interpretat durant la versió "Paint it black", dels Rolling Stones, o la seva participació en el Concerto for Group and Orchestra durant el tercer moviment. A més destaca una gran habilitat en cançons com «Fireball», «You Fool No One» i «Hey Cisco» en les quals combina el so del bombo amb redoblante d'una manera precisa i neta.

Fonamentalment Paice demostrava gran velocitat en tocar, sent aquesta la seva més forta arma a l'hora d'interpretar amb Deep Purple. La gran senzillesa de les bateries que tocava (un parell de platerets i un tom) durant els anys setanta demostra la seva habilitat en extreure una gran varietat de sons amb caràcter propi, concerts com al Califòrnia Jamming de 1974 deixen en clar que, juntament amb John Bonham de Led Zeppelin, eren els dominants en l'escena de bateries del hard rock setentero.

Enregistraments amb “The Shindigs”

1965: One Little Letter/What You Gonna Do (SP, Reino Unido)

1965: A Little While Back/Why Say Goodbye (SP, Reino Unido)

Enregistraments amb “MI5 y The Maze”

1966: You'll Never Stop Me Loving You/Only Time Will Tell (SP, Reino Unido)

1966: Hello Stranger/Telephone (SP, Reino Unido)

1967: Aria Del Sud/Non Fatemio Odiare (SP, Italia)

1967: Harlem Shuffle/What Now/The Trap/I'm So Glad (EP, Francia)

1967: Catteri, Catteri/Easy Street (SP, Reino Unido)

Enregistraments amb “Deep Purple (discos d’estudi)”

1968: Shades of Deep Purple

1968: The Book of Taliesyn

1969: Deep Purple

1970: Deep Purple in Rock

1971: Fireball

1972: Machine Head

1973: Who Do We Think We Are

1974: Burn

1974: Stormbringer

1975: Come Taste the Band

1984: Perfect Strangers

1987: The House of Blue Light

1990: Slaves and Masters

1993: The Battle Rages On...

1996: Purpendicular

1998: Abandon

2003: Bananas

2005: Rapture of the Deep

2013: Now What?!

2017: Infinite

2020: Whoosh!

Enregistraments amb “Deep Purple (discos en directe)”

1969: Concerto for Group and Orchestra

1972: Made in Japan

1976: Made in Europe

1980: Deep Purple in Concert

1988: Nobody's Perfect

1994: Come Hell or High Water

1997: Live at The Olympia '96

1999: Total Abandon: Australia '99

2000: In Concert with The London Symphony Orchestra

2007: Live at Montreux 2006: They All Came Down to Montreux

2011: Live at Montreux 2011

Enregistraments amb “Whitesnake”

1980: Ready an' Willing

1980: Live... in the Heart of the City

1981: Come an' Get It

1982: Saints & Sinners

Enregistraments amb “Gary Moore Band”

1982: Corridors of Power

1982: Live at the Marquee (EP)

1983: Falling in Love with You (EP)

1983: Rockin' Every Night - Live in Japan (publicación europea: 1986)

1983: Victims of the Future

1984: We Want Moore!

Enregistraments en solitari

2002: Not for the Pro's (DVD+CD)

2005: Chad Smith & Ian Paice - Live Performances, Interviews, Tech Talk and Soundcheck (DVD)

2006: Modern Drummer Festival 2005 (DVD)

Enregistraments com convidat

1967: Do Your Own Thing/Goodbye Baby Goodbye (Soul Brothers, SP)

1968: I Shall Be Released/Down In The Flood (Boz Burrell, SP)

1968: I Feel Fine/Let Me Love You (Tony Wilson, SP)

1971: Natural Magic (Green Bullfrog)

1971: In My Time (Mike Hurst)

1972: Gemini Suite (Jon Lord)

1972: Home is Where You Find It (Eddie Hardin)

1972: The Pete York Percussion Band (The Pete York Percussion Band)

1972: Squeeze (Velvet Underground)

1973: Bump & Grind (Jackson Heights)

1974: E.H. in the U.K. - The Eddie Harris London Sessions (Eddie Harris)

1974: First of the Big Bands (Tony Ashton & Jon Lord)

1975: Funkist (Bobby Harrison)

1977: You Can't Teach An Old Dog New Tricks (Eddie Hardin)

1978: Composition (Kirby)

1980: And About Time Too (Bernie Marsden)

1981: Look at Me Now (Bernie Marsden)

1980: Free Spirit (Ken Hensley, «Brown Eyed Boy»)

1982: Before I Forget (Jon Lord)

1983: Arrested - The Royal Philharmonic Orchestra & Friends Tribute to Police («Truth Hits Everybody», «Arrested», «Message in a Bottle», «Invisible Sun»)

1987: Super Drumming (Pete York & Friends)

1989: Best of Dark Horse 1976-89 (George Harrison)

1993: BBC Radio 1 Live in Concert '74 (Tony Ashton & Jon Lord)

1994: From Time To Time (Ken Hensley, «Inspiration»)

1999: Jump the Gun (Pretty Maids)

1999: Run Devil Run (Paul McCartney)

1999: Live at the Cavern (Paul McCartney, DVD)

2001: Living on the Outside (Jim Capaldi)

2001: Twister (Max Magagni)

2002: Dal Vero (Tolo Marton, «Stone Free», «Hey Joe»)

2003: E-Thnik (Mario Fasciano)

2006: Gillan's Inn (Ian Gillan, «Sugar Plum», «Trashed», «Smoke on the Water», «No Laughing in Heaven»)

2006: Time To Take A Stand (Moonstone Project)