Hubert Laws

 

 

Flautista de jazz y de música clásica

Gèneres: Jazz

 

Naixement: 10 de novembre de 1939 a Houston, Texas, els Estats Units

 

Segon fill d'una família de vuit germans amb una gran tradició musical, Hubert Laws va créixer tocant rhythm and blues i gospel en els locals de la seva ciutat. Laws comença amb el piano, el mellophon i el saxo alt abans d'adoptar la flauta i en el seu període d'estudiant de High School comença a interessar-se pel món del jazz. En aquest període inicial (1954-1960) forma part d'un grup de Houston anomenat The Swingsters que seria el germen dels futurs The Crusaders. Laws continua els seus estudis clàssics a la Texas Southern University, des d'on viatja a Los Angeles amb Jazz Crusaders per a després dirigir-se a la prestigiosa Juilliard School of Music de Nova York, on completa els seus estudis sota la tutela de Julius Baker.

 

A mitjan dècada de 1950 Hubert Laws comença a destacar com a músic clàssic, però aviat inicia les seves col·laboracions amb artistes d'altres estils, com Mongo Santamaría, Benny Golson, Jim May o Clark Terry, per a finalment formar el seu propi grup debutant en 1954 amb Atlantic Rècords, segell on va romandre fins a 1966. En 1970, signatura amb CTI Rècords per a editar Afro-Classic, un àlbum que dona l'embranzida definitiva a una carrera que continua amb tres gravacions per a Columbia Rècords i altres cinc -entre 1972 i 1975- per a CTI Rècords. Des de llavors Laws ve alternant les seves gravacions per a totes dues companyies amb alguna excepció.

 

En la dècada de 1980, Laws desapareix pràcticament de l'escena, però la seva carrera discogràfica recobra impuls en la dècada de 1990, quan edita diversos treballs sota el segell Music Màster, que col·loquen a Laws novament en l'escenari jazzístic.

 

Considerat per alguns crítics com un dels millors flautistes de jazz encara vius, Hubert Laws té el talent i la capacitat necessaris per a sobresortir en qualsevol tipus d'estil, però no sempre el desig de tocar jazz creatiu, un estil que no és, per descomptat, el seu únic interès. Amb tot, els seus discos amb CTI en la dècada de 1970 li van fer superar en popularitat a Herbie Mann, i van ajudar a situar-ho en el més alt de les llistes de la revista Down Beat, sent triat com a Millor Flautista de Jazz pels lectors durant deu anys consecutius, i també com a Millor Flautista de Jazz pels crítics de la mateixa revista durant set anys. Així mateix, Hubert Laws ha rebut tres nominacions als premis Grammy, en 1973, 1974 i 1979.

 

La llarga carrera de Hubert Laws inclou col·laboracions amb artistes com Quincy Jones, Paul McCartney, Paul Simon, Aretha Franklin, Lena Horne, James Moody, Sergio Mendes, Bob James, Carly Simon, George Benson, Clark Terry, J.J. Johnson, Mongo Santamaria, Lloyd Price Big band, John Lewis, Milt Jackson, Earl Klugh , Milers Davis, Herbie Hancock, Chick Corea, Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan, Freddie Hubbard, Sergio Mendes, Bob James, Carly Simon, The Modern Jazz Quartet o Leonard Bernstein. Així mateix, ha aparegut com a solista de la Nova York Philharmonic sota la direcció de Zubin Mehta, ja ha col·laborat amb diferents orquestres de Los Angeles, Dallas, Chicago, Cleveland, Amsterdam, el Japó o Detroit

 

Enregistraments com a lider

 

1964

The Laws of Jazz

1964

Flute By-Laws

1969

Crying Song

1970

Afro-Classic

1971

The Rite of Spring

1972

Wild Flower

1972

Morning Star

1973

Carnegie Hall

1974

In the Beginning

1975

Chicago Theme

1975

The San Francisco Concert

1976

Romeo & Juliet

1978

Say It With Silence

1978

Land of Passion

1980

Family

1980

Hubert Laws and Earl Klugh: How to Beat the High Cost of Living

1983

Make It Last

1990

My Time Will Come

1994

Storm Then the Calm

1998

Hubert Laws Remembers the Unforgettable Nat "King" Cole

2002

Baila Cinderella

2004

Moondance

2005

Hubert Laws Plays Bach for Barone & Baker

2006

Hubert Laws Live - 30-year Video Retrospective

2009

Flute Adaptations of Rachmaninov & Barber

 

Enregistraments ambChet Baker”

She Was Good to Me (1972)

Studio Trieste (1982)

 

Enregistraments amb “George Benson

Tell It Like It Is (1969)

The Other Side of Abbey Road (1969)

White Rabbit (1972)

Good King Bad (1975)

In Concert - Carnegie Hall (1978)

Pacific Fire (1983)

 

Enregistraments amb “Ron Carter”

Uptown Conversation (1970)

Blues Farm (1973)

Spanish Blue (1975)

 

Enregistraments ambChick Corea”

The Complete "Is" Sessions (1969)

Tap Step (1980)

 

Enregistraments ambGrant Green”

The Main Attraction (1976)

 

Enregistraments ambFreddie Hubbard

First Light (1971)

Skydive (1972)

 

Enregistraments amb “Bobby Hutcherson

Highway One (Columbia, 1978)

Conception: The Gift of Love (Columbia, 1979)

 

Enregistraments amb “Solomon Ilori

African High Life (1964)

 

Enregistraments ambMilt Jackson”

Goodbye (1973

 

Enregistraments amb “Quincy Jones”

Walking in Space (1969)

 

Enregistraments amb “Harold Mabern

Greasy Kid Stuff! (1970)

 

Enregistraments amb “Gary McFarland

America The Beautiful, Am Account of its Disappearance (1968)

 

Enregistraments amb “Alphonse Mouzon

Morning Sun (1981)

 

Enregistraments amb “Stanley Turrentine

If I Could (1993)

 

Enregistraments ambMcCoy Tyner

Together (1978)

La Leyenda de La Hora (1981)

 

Enregistraments amb “Walter Wanderley

When It Was Done (1968)

Moondreams (1969)

 

Enregistraments amb “Randy Weston”

Blue Moses (1972)