Flautista de jazz y de
música clásica
Gèneres:
Jazz
Naixement: 10 de novembre de 1939 a Houston, Texas, els
Estats Units
Segon fill d'una família
de vuit germans amb una gran tradició musical, Hubert Laws va créixer
tocant rhythm and blues i gospel en els locals
de la seva ciutat. Laws comença amb el piano, el mellophon i el saxo alt abans d'adoptar la flauta i en el
seu període d'estudiant de High School comença a interessar-se pel món del jazz. En aquest període inicial
(1954-1960) forma part d'un
grup de Houston anomenat The Swingsters que seria el germen dels futurs The Crusaders.
Laws continua els seus estudis clàssics
a la Texas Southern University,
des d'on viatja a Los Angeles amb Jazz Crusaders per a després
dirigir-se a la prestigiosa Juilliard School of Music de Nova York, on completa els seus estudis sota la tutela de Julius Baker.
A mitjan dècada de 1950 Hubert Laws comença
a destacar com a músic clàssic, però aviat
inicia les seves col·laboracions
amb artistes d'altres estils, com Mongo Santamaría, Benny Golson,
Jim May o Clark Terry, per
a finalment formar el seu
propi grup debutant en 1954
amb Atlantic Rècords, segell on va romandre
fins a 1966. En 1970, signatura amb
CTI Rècords per a editar Afro-Classic,
un àlbum que dona l'embranzida definitiva a una carrera que continua amb tres gravacions per a
Columbia Rècords i altres
cinc -entre 1972 i 1975- per a CTI Rècords. Des de llavors Laws ve alternant les seves gravacions per a totes dues companyies amb alguna excepció.
En la dècada de 1980, Laws desapareix pràcticament de l'escena, però la seva carrera discogràfica recobra
impuls en la dècada de
1990, quan edita diversos treballs
sota el segell Music Màster, que col·loquen a Laws novament en l'escenari jazzístic.
Considerat per alguns crítics com un dels millors
flautistes de jazz encara vius, Hubert Laws
té el talent i la capacitat necessaris per a sobresortir en qualsevol tipus d'estil, però no sempre el desig de tocar jazz creatiu, un estil que no és, per descomptat, el seu únic interès. Amb
tot, els seus discos amb CTI en la dècada de 1970 li van fer superar
en popularitat a Herbie
Mann, i van ajudar a situar-ho en el més alt de les llistes de la revista Down Beat, sent
triat com a Millor Flautista de Jazz pels lectors durant deu anys consecutius,
i també com a Millor Flautista de Jazz pels crítics de la mateixa
revista durant set anys. Així mateix, Hubert Laws ha rebut tres nominacions als premis Grammy,
en 1973, 1974 i 1979.
La llarga carrera de Hubert Laws inclou col·laboracions
amb artistes com Quincy Jones, Paul McCartney, Paul Simon,
Aretha Franklin, Lena Horne,
James Moody, Sergio Mendes,
Bob James, Carly Simon,
George Benson, Clark Terry, J.J. Johnson, Mongo Santamaria, Lloyd Price Big band, John Lewis, Milt Jackson, Earl Klugh , Milers Davis, Herbie Hancock, Chick Corea, Ella Fitzgerald,
Sarah Vaughan, Freddie Hubbard, Sergio Mendes, Bob
James, Carly Simon, The Modern Jazz Quartet o Leonard
Bernstein. Així mateix, ha aparegut com a solista de la Nova York Philharmonic
sota la direcció de Zubin Mehta, ja ha col·laborat
amb diferents orquestres de Los Angeles,
Dallas, Chicago, Cleveland, Amsterdam, el Japó o Detroit
Enregistraments com a lider
1964 |
The
Laws of Jazz |
1964 |
Flute
By-Laws |
1969 |
Crying
Song |
1970 |
Afro-Classic |
1971 |
The
Rite of Spring |
1972 |
Wild
Flower |
1972 |
Morning
Star |
1973 |
Carnegie
Hall |
1974 |
In
the Beginning |
1975 |
Chicago
Theme |
1975 |
The
San Francisco Concert |
1976 |
Romeo
& Juliet |
1978 |
Say
It With Silence |
1978 |
Land
of Passion |
1980 |
Family |
1980 |
Hubert
Laws and Earl Klugh: How to
Beat the High Cost of
Living |
1983 |
Make
It Last |
1990 |
My
Time Will Come |
1994 |
Storm
Then the Calm |
1998 |
Hubert
Laws Remembers the Unforgettable Nat "King" Cole |
2002 |
Baila
Cinderella |
2004 |
Moondance |
2005 |
Hubert
Laws Plays Bach for Barone & Baker |
2006 |
Hubert
Laws Live - 30-year Video Retrospective |
2009 |
Flute
Adaptations of Rachmaninov
& Barber |
Enregistraments amb “Chet Baker”
She Was Good to
Me (1972)
Studio
Trieste (1982)
Enregistraments amb “George Benson”
Tell It Like It
Is (1969)
The Other Side of Abbey
Road (1969)
White
Rabbit (1972)
Good
King Bad (1975)
In
Concert - Carnegie Hall (1978)
Pacific Fire (1983)
Enregistraments amb “Ron Carter”
Uptown Conversation (1970)
Blues
Farm (1973)
Spanish
Blue (1975)
Enregistraments amb “Chick Corea”
The
Complete "Is" Sessions
(1969)
Tap Step (1980)
Enregistraments amb “Grant Green”
The Main Attraction (1976)
Enregistraments amb “Freddie Hubbard”
First
Light (1971)
Skydive
(1972)
Enregistraments amb “Bobby Hutcherson”
Highway One (Columbia, 1978)
Conception:
The Gift of Love (Columbia, 1979)
Enregistraments amb “Solomon Ilori”
African
High Life (1964)
Enregistraments amb “Milt Jackson”
Goodbye
(1973
Enregistraments amb “Quincy Jones”
Walking
in Space (1969)
Enregistraments amb “Harold Mabern”
Greasy Kid Stuff! (1970)
Enregistraments amb “Gary McFarland”
America The Beautiful, Am Account of its Disappearance (1968)
Enregistraments amb “Alphonse Mouzon”
Morning Sun (1981)
Enregistraments amb “Stanley Turrentine”
If
I Could (1993)
Enregistraments amb “McCoy Tyner”
Together
(1978)
La
Leyenda de La Hora (1981)
Enregistraments amb “Walter Wanderley”
When It Was Done (1968)
Moondreams
(1969)
Enregistraments amb “Randy Weston”
Blue
Moses (1972)