Trompetista
Gèneres:
Jazz
Naixement: 6 de març de 1918 a Tulsa, Oklahoma, EUA.
Mort: 17 de juliol de 1987 a la ciutat de
Nova York, Nova York
Howard
McGhee (6 de març de 1918 -
17 de juliol de 1987) va ser un dels
primers trompetistes de bebop jazz nord-americans, juntament amb Dizzy
Gillespie, Fats Navarro i Idrees Sulieman. Era conegut per la seva digitació ràpida i les seves notes altes. Va tenir una influència en trompetistes de bebop més joves com
Fats Navarro.
Howard
McGhee va néixer a Tulsa,
Oklahoma, Estats Units, i
es va criar a Detroit, Michigan.
Durant la seva carrera, va tocar en bandes dirigides per Lionel Hampton, Andy Kirk, Count Basie i Charlie Barnet. Era en un club escoltant
la ràdio quan va sentir per
primera vegada Charlie Parker i va ser un dels primers a adoptar el nou estil.
El
1946-1947, es van organitzar algunes
sessions de gravació per al nou segell
Dial a Hollywood, amb Charlie Parker i McGhee. El primer es va celebrar el 29 de juliol de 1946. Els músics eren Charlie Parker, Howard McGhee,
Jimmy Bunn, Bob Kesterson i
Roy Porter. Amb la salut de Parker a punt de col·lapsar, va tocar "Max is
Making Wax", "Lover Man" i "The Gypsy".
McGhee va
continuar treballant com a músic acompanyant amb Parker. Va tocar en títols com "Relaxin' at
Camarillo", "Cheers", "Carvin the Bird"
i "Stupendous". Per
aquella època, McGhee va
ser un músic destacat a l'escena bebop de Los Angeles, participant en molts concerts, gravant i fins i tot dirigint un club nocturn durant un període. La seva estada a Califòrnia va acabar a causa dels
prejudicis racials, particularment cruels cap a McGhee com
a meitat d'una parella mestissa.
Els problemes
de drogues van deixar McGhee
de banda durant gran part
de la dècada de 1950, però
va ressorgir a la dècada de
1960, apareixent en moltes produccions de George Wein. La seva carrera va tornar a ensorrar-se
a mitjans dels anys seixanta i no va tornar a
gravar fins al 1976. Va liderar una de les tres grans bandes de jazz que van
intentar triomfar a Nova York a finals
dels anys seixanta. Tot i que la banda no
va sobreviure, es va publicar una gravació
a mitjans dels anys setanta.
Va ensenyar música durant els anys setanta,
tant a les aules com al seu apartament
al centre de Manhattan, i va instruir músics com Charlie Rouse en teoria musical. Era tant un
compositor-arranjador consumat
com un intèrpret.
McGhee va
morir el 17 de juliol de 1987, als
69 anys, i es va celebrar un servei
commemoratiu en el seu
honor el 24 de juliol de 1987.
Enregistraments com a lider / colider
1946–47
Trumpet at Tempo (Dial [rel.
1996])
1948
Howard McGhee and Milt
Jackson (Savoy)
1950
Howard McGhee, Vol. 1 (Blue Note) with
Fats Navarro
1951
Night Music (Dial)
1952
Jazz South Pacific (Regent)
with J.J. Johnson, Oscar Pettiford
[AKA Jazz Goes to the Battlefront]
1953
Howard McGhee, Vol. 2 (Blue Note) with
Gigi Gryce
1955
The Return of Howard McGhee (Bethlehem) [AKA That Bop Thing]
1956
Life Is Just
a Bowl of Cherries (Bethlehem)
1960
Dusty Blue (Bethlehem)
1960
Music from the Connection (Felsted)
1961
Together Again!!!! (Contemporary)
with Teddy Edwards
1961
Maggie's Back in Town!! (Contemporary)
1961
The Sharp Edge (Fontana)
[AKA Shades of Blue]
1962
Nobody Knows You When You're
Down and Out (United Artists)
1963
House Warmin'! (Argo) originally
issued in 1962 on Winley Records as Nothin' But Soul under
Gene Ammons' name.
1976
Here Comes Freddy (Sonet) with Illinois Jacquet
1976
Just Be There (SteepleChase) with Horace Parlan, Kenny Clarke
1977
Cookin' Time, Howard McGhee
Orchestra (Zim Records)
1978
Live at Emerson's, Howard McGhee
Sextet (Zim Records)
1978
Jazz Brothers (Jazzcraft) with Charlie Rouse
1978
Home Run (Jazzcraft) with Benny Bailey
1979
Young at Heart (Storyville)
with Teddy Edwards
1979
Wise in Time (Storyville) with Teddy Edwards
Enregistraments en solitari
Enregistraments amb “”
Enregistraments amb “”
Enregistraments amb altres