Herb Ellis

(Mitchell Herbert Ellis)

 

 

Guitarrista

Gèneres: Jazz, swing, cool jazz, West Coast

 

Naixement: 4 d'agost de 1921 a Farmersville, Texas, els EUA

Mort: 28 de març de 2010 a Los Angeles, Califòrnia, els EUA

 

Mitchell Herbert Ellis va ser un guitarrista de jazz estatunidenc. Durant la dècada de 1950, va formar un trio amb el pianista Oscar Peterson.

 

Nascut en Farmersville, Texas, Ellis va créixer en una granja. El seu primer contacte amb la música de guitarra va ser quan va escoltar els Light Crust Doughboys en la ràdio. Als tres anys, Ellis tocava l'harmònica i el banjo als sis. Encara que el seu germà tenia una guitarra, la va afinar malament. Ellis volia tocar millor que el seu germà, així que va comprar un llibre per a aprendre a afinar la guitarra correctament, i a partir d'aquí el seu interès per la guitarra va créixer. Finalment, es va inspirar per a tocar la guitarra de jazz després d'escoltar a George Barnes en un programa de ràdio.

 

Ellis dominava l'instrument quan va ingressar a la Universitat Estatal del Nord de Texas. Es va especialitzar en música, però com la universitat no tenia un programa de guitarra, va estudiar baix. Va abandonar la universitat i va realitzar una gira de sis mesos amb una banda de la Universitat de Kansas. De 1943 a 1945 es va unir a Glen Gray i a l'Orquestra de Casa Loma. Després de la banda de Gray, Ellis es va unir a la banda de Jimmy Dorsey, on va tocar alguns dels seus primers sols gravats.

 

Ellis va romandre amb Dorsey fins a 1947, viatjant i gravant extensament, i tocant en sales de ball i cinemes. Lou Carter li va comptar al periodista Robert Dupuis en una entrevista de 1996: «La banda de Dorsey tenia un buit de sis setmanes en la seva agenda. Els tres havíem tocat junts algunes vegades amb la big band. John Frigo, qui ja havia deixat la banda, coneixia a l'amo de l'Hotel Peter Stuyvesant en Buffalo. Ens quedem allí sis mesos. I així va néixer el grup Soft Winds». Juntament amb Frigo i Lou Carter, Ellis va compondre els clàssics del jazz “Detour Ahead” i “I Told Ja I Love Ja, Now Get Out”.

 

El grup Soft Winds es va inspirar en el Nat King Cole Trio. Van romandre junts fins a 1952. Posteriorment, Ellis es va unir a l'Oscar Peterson Trio (en substitució de Barney Kessel) en 1953, formant el que Scott Yanow descriuria posteriorment com «un dels trios de piano, guitarra i baix més memorables de la història del jazz».

 

Ellis es va fer prominent després d'actuar amb l'Oscar Peterson Trio de 1953 a 1958, juntament amb el pianista Peterson i el baixista Ray Brown. Va ser un membre una mica controvertit del trio, perquè era l'única persona blanca en el grup en una època en la qual el racisme encara estava molt estès.

 

A més del seu treball en viu i gravat com l'Oscar Peterson Trio, aquesta formació, que solia comptar amb un bateria, va servir com la "secció rítmica de la casa" per a Verve Rècords de Norman Granz, acompanyant a figures com els tenors Ben Webster i Stan Getz, així com als trompetistes Dizzy Gillespie, Roy Eldridge, Sweets Edison i altres incondicionals del jazz. Ellis va formar part de la secció rítmica, però no va fer solos en tots els temes. Al costat del bateria Buddy Rich, també van ser la banda d'acompanyament dels populars àlbums de retorn del duo d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong.

 

El trio va ser un dels pilars dels concerts de Jazz de Granz en la Filharmònica, arrasant en el món del jazz, realitzant gires gairebé constants pels Estats Units i Europa. Ellis va deixar el Peterson Trio al novembre de 1958, per a ser reemplaçat no per un guitarrista, sinó pel bateria Ed Thigpen. Entre 1957 i 1960, Ellis va estar de gira amb Ella Fitzgerald. A més, Ellis va ser un pilar en els estudis de gravació de Hollywood, tocant en diversos tipus de sessions. Finalment, va deixar el treball d'estudi per a concentrar-se en la seva carrera de jazz, tant en l'escenari com en la gravació de discos.

 

Els tres van oferir una commovedora interpretació de "Tenderly" com a fons d'improvisació de jazz per a la caricatura The Tendir Game de John Hubley de 1958.

 

Amb els seus companys guitarristes de jazz Barney Kessel, Charlie Byrd i més tard, Tal Farlow, va crear un altre conjunt, les Great Guitars.

 

Herb Ellis també va aparèixer en un episodi de Sanford and Són acompanyant el cant de Fred Sanford.

 

Ellis li va donar lliçons de guitarra al dibuixant i creador de The Far Side, Gary Larson, a canvi de la il·lustració de portada de l'àlbum Doggin' Around (Concord, 1988) de Ellis i el baixista Red Mitchell.

 

En 1994, va ingressar al Saló de la Fama del Jazz d'Arkansas. El 15 de novembre de 1997, va rebre un Doctorat Honoris causa de la Facultat de Música de la Universitat del Nord de Texas.

 

Ellis va morir de malaltia d'Alzheimer a la seva casa de Los Angeles en el matí del 28 de març de 2010, a l'edat de 88 anys.

 

Enregistraments com a lider

Ellis in Wonderland (Norgran, 1956)

Nothing but the Blues (Verve, 1957)

Herb Ellis Meets Jimmy Giuffre (Verve, 1959)

Softly...but with That Feeling (Verve, 1961)

Three Guitars in Bossa Nova Time (Epic, 1963)

Together! with Stuff Smith (Epic, 1963)

4 to Go! with Andre Previn (Columbia, 1963)

Guitar/Guitar with Charlie Byrd (Columbia, 1965)

Man with the Guitar (Dot, 1965)

Herb Ellis and the All Stars (Epic, 1974)

Herb Ellis & Ray Brown's Soft Shoe (Concord Jazz, 1974)

Seven, Come Eleven with Joe Pass (Concord Jazz, 1974)

Jazz/Concord with Joe Pass (Concord Jazz, 1974)

Two for the Road with Joe Pass (Pablo, 1974)

Rhythm Willie with Freddie Green (Concord Jazz, 1975)

In Session with Herb Ellis (Guitar Player, 1975)

After You've Gone with Ray Brown, Harry "Sweets" Edison (Concord Jazz, 1975)

Great Guitars with Charlie Byrd, Barney Kessel (Concord Jazz, 1976)

A Pair to Draw To with Ross Tompkins (Concord Jazz, 1976)

Poor Butterfly with Barney Kessel (Concord Jazz, 1977)

Herb (Sony, 1978)

Great Guitars: Straight Tracks with Charlie Byrd, Barney Kessel (Concord Jazz, 1978)

Windflower with Remo Palmier (Concord Jazz, 1978)

Soft & Mellow (Concord Jazz, 1979)

Great Guitars at the Winery with Charlie Byrd, Barney Kessel (Concord Jazz, 1980)

At Montreux Summer 1979 (Concord Jazz, 1980)

Interplay with Cal Collins Concord Jazz, 1981)

Great Guitars at Charlie's Georgetown with Charlie Byrd, Barney Kessel (Concord Jazz, 1983)

Anniversary in Paris with Marc Hemmeler (Phoenix, 1986)

Doggin' Around with Red Mitchell (Concord Jazz, 1989)

Roll Call (Justice, 1991)

Memories of You: A Tribute to Benny Goodman with Terry Gibbs, Buddy DeFranco (Contemporary, 1991)

Texas Swings (Justice, 1992)

The Jazz Masters with Ray Brown, Serge Ermoll (AIM, 1994)

The Return of the Great Guitars with Charlie Byrd, Mundell Lowe, Larry Coryell (Concord Jazz, 1996)

Down-Home (Justice, 1996)

Herb Ellis Meets T. C. Pfeiler (Tonewheel, 1997)

Burnin' (Acoustic Music, 1998)

An Evening with Herb Ellis (Jazz Focus, 1998)

Blues Variations (Live at EJ's, 1998)

Conversations in Swing Guitar with Duke Robillard (Stony Plain, 1999)

Great Guitars Live with Charlie Byrd, Barney Kessel (Concord 2001)

More Conversations in Swing Guitar with Duke Robillard (Stony Plain, 2003)

 

Enregistraments ambMonty Alexander y Ray Brown”

Trio (Concord Jazz, 1981)

Triple Treat (Concord Jazz, 1982)

Overseas Special (Concord Jazz, 1984)

Triple Treat II (Concord Jazz, 1988)

Triple Treat III (Concord Jazz, 1989)

 

Enregistramentscom a membre del Trio Oscar Peterson”

Oscar Peterson Plays Count Basie (Verve, 1956)

Oscar Peterson at the Stratford Shakespearean Festival (Verve, 1956)

Pastel Moods (Verve, 1956)

Oscar Peterson at the Concertgebouw (Verve, 1957)

Oscar Peterson at the Stratford Shakespearean Festival (Verve, 1957)

Soft Sands (Verve, 1957)

The Modern Jazz Quartet and the Oscar Peterson Trio at the Opera House (Verve, 1957)

The Oscar Peterson Trio with Sonny Stitt, Roy Eldridge and Jo Jones at Newport (ARS/Verve, 1957)

On the Town with the Oscar Peterson Trio (Verve, 1958)

Jazz at the Philharmonic Blues in Chicago 1955 (Verve, 1983) – rec. 1955

Tenderly (Just a Memory, 2002) – rec. 1958

Vancouver 1958 (Just a Memory, 2003) – rec. 1958

 

Enregistramentsretrobament amb Oscar Peterson”

Hello Herbie (MPS, 1970)

The Legendary Oscar Peterson Trio Live at the Blue Note (Telarc, 1990)

A Tribute to Oscar Peterson Live at The Town Hall (Telarc, 1997)

 

Enregistraments amb “Benny Carter”

Benny Carter Plays Pretty (Norgran, 1954)

New Jazz Sounds (Norgran, 1954)

 

Enregistraments amb “Roy Eldridge

Rockin' Chair (Clef, 1953)

Dale's Wail (Clef, 1953)

Little Jazz (Clef, 1954)

 

Enregistraments amb “Stan Getz

Stan Getz and the Oscar Peterson Trio (Verve, 1958)

Jazz Giants '58 (Verve, 1958)

 

Enregistraments ambDizzy Gillespie

Diz and Getz (Norgran, 1953)

Roy and Diz with Roy Eldridge (Clef, 1954)

For Musicians Only (Verve, 1956)

 

Enregistraments ambVince Guaraldi

Alma-Ville (Warner Bros.-Seven Arts, 1969)

It Was a Short Summer, Charlie Brown (Lee Mendelson Film Productions, 1969)

A Boy Named Charlie Brown: Selections from the Film Soundtrack (Columbia Masterworks, 1970)

A Boy Named Charlie Brown: Original Motion Picture Soundtrack (Kritzerland, 2017)

 

Enregistraments amb “Johnny Hartman”

Unforgettable Songs by Johnny Hartman (ABC, 1966)

I Love Everybody (ABC, 1967)

 

Enregistraments ambPeggy Lee”

Sugar 'n' Spice (Capitol Records, 1962)

Mink Jazz (Capitol Records, 1963)

Guitars a Lee (Capitol Records, 1966)

 

Enregistraments amb “Johnny Mathis

Johnny Mathis (Columbia, 1956)

 

Enregistraments amb “Bud Shank

Bud Shank Plays Music from Today's Movies (World Pacific, 1967)

Magical Mystery (World Pacific, 1967)

 

Enregistraments amb “Lester Young”

Pres and Sweets with Harry Edison (Norgran, 1955)

Laughin' to Keep from Cryin' (Verve, 1958)

 

Enregistraments amb altres

Mel Brown, Chicken Fat (Impulse!, 1967)

Priscilla Coolidge, Gypsy Queen (Sussex, 1970)

Harry Edison, Gee Baby, Ain't I Good to You (Verve, 1957)

Victor Feldman, Soviet Jazz Themes (Äva, 1962)

Johnny Frigo, I Love John Frigo...He Swings (Mercury, 1957)

Coleman Hawkins, Coleman Hawkins and Confrères (Verve, 1958)

Illinois Jacquet, Swing's the Thing (Clef, 1956)

Randy Newman, Randy Newman (Reprise, 1968)

Esther Phillips, Confessin' the Blues (Atlantic, 1976)

Lou Rawls, Lou Rawls Live! (Capitol, 1966)

Gábor Szabó, Wind, Sky and Diamonds (Impulse!, 1967)

Sonny Stitt, Only the Blues (Verve, 1958)

Mel Tormé, A Day in the Life of Bonnie and Clyde (Liberty, 1968)

Ben Webster, Soulville (Verve, 1957)