Pianista
Gèneres:
Jazz
Naixement: 13 d'agost de 1919 a Battersea,
Londres, Anglaterra
Mort: 14 de febrer de 2011 a Ciutat de Nova
York, els EUA
Sir
George Albert Shearing (13 d'agost
de 1919 - 14 de febrer de 2011) va ser un pianista de
jazz britànic que durant molts anys va dirigir un popular grup de jazz que va gravar per a Discovery
Rècords, MGM Rècords i Capitol Rècords. Shearing va compondre més de 300 cançons, incloent-hi els clàssics del jazz “Lullaby of Birdland” i “Conception”, i va tenir diversos àlbums en les llistes de Billboard durant les dècades de 1950, 1960,
1980 i 1990.
Nascut en Battersea, Londres, Shearing va
ser el menor de nou germans.
Va néixer cec de pares de classe treballadora: el seu pare repartia carbó i la seva mare netejava trens a les tardes. Va començar a aprendre piano als tres anys i va començar la seva formació formal a l'Escola per a Cecs Confrontin Lodge, on va passar
quatre anys.
Encara
que li van oferir diverses
beques, Shearing va optar per actuar en un pub local,
el Mason's Arms de Lambeth, per 25 xílings a la setmana, tocant el piano i l'acordió. Durant aquesta època es va unir a una
banda exclusivament per a cecs,
la Claude Bampton's Blind Orchestra, i va rebre la influència dels discos de Teddy
Wilson i Fats Waller. Shearing va realitzar la seva primera emissió de ràdio en la BBC durant aquesta època, després d'entaular amistat amb Leonard Feather, amb qui
va començar a gravar en 1937.
En
1940, Shearing es va unir a la popular banda d'Harry Parry. Al voltant de 1942, Stéphane Grappelli (domiciliat a Londres durant la Segona Guerra Mundial) ho va reclutar per a unir-se a la seva
banda, que es va presentar en el restaurant Hatchets
de Piccadilly durant els primers anys
de la guerra i posteriorment va realitzar
gires com "The Grappelly Swingtette" a
partir de 1943. Shearing va guanyar
sis vegades consecutives les enquestes de Millor Pianista de Melody Maker a partir de llavors. Per aquesta època, també va ser membre de la banda Saxes 'n' Sevens de George Evans.
Shearing va
emigrar als Estats Units, on el seu
estil harmoniosament complex,
que combinava swing, bop i influències clàssiques modernes, es va popularitzar. Una
de les seves primeres actuacions va ser en Hickory House. Va actuar amb l'Oscar Pettiford Trio i va
dirigir un quartet de jazz amb
Buddy DeFranco, la qual cosa li va generar problemes
contractuals, ja que Shearing tenia contracte amb MGM i DeFranco amb Capitol Rècords.
En
1949, va formar el primer George Shearing Quintet, una banda amb Margie Hyams (vibràfon),
Chuck Wayne (guitarra), posteriorment
reemplaçat per Toots Thielemans (conegut com a John Tillman), John Levy (baix) i Denzil Best (bateria). Aquesta formació va gravar per a Discovery, Savoy i MGM, incloent-hi el popular senzill “Setembre sota la pluja” (MGM),
que va vendre més de
900.000 còpies només als Estats Units,
amb vendes globals superiors al milió; «el meu altre èxit»
per a acompanyar “Cançó de bressol de Birdland”. Shearing va dir d'aquest èxit que va ser «tan
accidental com podria ser-ho». En aquesta època, el novel·lista Jack Kerouac el va sentir tocar en Birdland, i posteriorment va descriure l'actuació en la seva novel·la de 1957, “En el camí», com «els
seus grans dies de 1949 abans que es tornés
popular i comercial».
L'interès de Shearing per la música clàssica
va resultar en algunes actuacions
amb orquestres de concert en les dècades de 1950 i
1960, i els seus solos es
van inspirar sovint en la música de Satie, Delius i Debussy. Es va fer conegut per una tècnica de piano coneguda com "El So Shearing" o
"Veu Shearing",
un tipus de acord de bloc melòdic doble, amb una cinquena part addicional
que duplica la melodia una octava més
greu. Amb el piano tocant aquestes cinc veus, Shearing duplicava la veu superior amb el vibràfon i la veu inferior amb la guitarra per
a crear el seu so característic.
Aquesta tècnica de piano
també es coneix com a
"mans travades" i
generalment se li atribueix
a l'organista de jazz Milt Buckner la seva invenció. En l'etapa posterior de
la seva carrera, Shearing
va tocar amb una tècnica de
piano més convencional, mantenint
el seu recognoscible estil
improvisador.
En
1956, Shearing es va nacionalitzar
estatunidenc. Va continuar tocant
amb el seu quintet, amb reproductors
augmentats al llarg dels anys, i va gravar amb Capitol fins
a 1969. Va crear el seu propi segell,
Sheba, que va durar diversos anys.
Juntament amb dotzenes d'estrelles musicals de la seva època, Shearing va aparèixer en el programa de la cadena ABC The Pat Boone Chevy Showroom en 1959. En 1953, va aparèixer
en el programa de telerealitat de la mateixa cadena, The Comeback Story, on va parlar sobre com afrontar
la ceguesa.
En
1970, va començar a "eliminar gradualment el seu ja predictible quintet" i va
dissoldre el grup en 1978.
Un dels seus àlbums més notables durant aquest període
va ser The Reunion (1976), realitzat en col·laboració amb el baixista Andy Simpkins i el bateria Rusty Jones, i amb Stéphane Grappelli, el violinista
amb qui havia
debutat com a acompanyant dècades abans.
Posteriorment, Shearing va tocar en trio, com a
solista i, cada vegada més, en duo.
Entre les seves col·laboracions
es trobaven sets amb els Montgomery Brothers, Marian McPartland, Brian Q. Torff, Jim Hall, Hank Jones, Niels-Henning
Ørsted Pedersen i Kenny Davern. En 1979, Shearing va
signar amb Concord Rècords
i va gravar per al segell amb
Mel Tormé. Aquesta col·laboració els va valer a Shearing i Tormé dos premis Grammy, un en 1983 i un altre en
1984.
Shearing es va
mantenir en forma i actiu fins a ben entrada la seva edat adulta i va continuar actuant,
fins i tot després de ser guardonat amb el Premi Ivor
Novello a la Trajectòria en
1993. Mai va oblidar el seu país natal i, en els seus últims anys,
va dividir la seva vida entre Nova York i Chipping Campden, Gloucestershire,
on va comprar una casa amb
la seva segona esposa, la cantant Ellie Geffert.
Això li va donar l'oportunitat
de realitzar gires pel Regne Unit, oferint
concerts, sovint amb Tormé, amb
el suport de la BBC Big band. Va ser nomenat OBE (Oficial de l'Ordre
de l'Imperi Britànic) en
1996. En 2007, va ser nomenat cavaller.
«Així», va comentar més tard, «el pobre nen cec de Battersea es va convertir
en Sir George Shearing. Un conte
de fades fet realitat!».
Va ser
el tema de This Is Your Life en 1992 quan va ser sorprès per Michael Aspel mentre actuava
en el Ronnie Scott's Jazz
Club.
En
2004, va publicar les seves memòries,
Lullaby of Birdland, acompanyades d'un àlbum doble, "autobiografia
musical", Lullabies of Birdland.
Poc després, no obstant això, va sofrir una caiguda a la seva casa i es va retirar de les actuacions
regulars.
El 14
de febrer de 2011, Shearing
va morir d'insuficiència cardíaca als
91 anys.
A l'octubre de 2011, Derek Paravicini
i el vocalista de jazz Frank Holder van oferir un concert homenatge a les gravacions de Shearing. Ann Odell va transcriure les gravacions i va ensenyar les parts a Paravicini, a més de ser la
directora musical dels concerts.
Lady Shearing també va donar suport
a l'espectacle, enviant una
carta per a ser llegida abans
de l'actuació en el Watermill
Jazz Club.
Shearing va
estar casat amb Trixie Bayes, amb
qui va tenir a la seva única filla, Wendy, de 1941
a 1973. Dos anys després
del seu divorci, es va
casar per segona vegada amb
la cantant Ellie Geffert. Va ser membre del Bohemian Club i actuava amb freqüència en els Bohemian Grove Encampments anuals. Va compondre la música per a dues
obres de Grove Plays.
Enregistraments com a lider
Pianology
(London Records, 1948)
Piano
Solos with Rhythm (Savoy, 1950)
Shearing
in Hi-Fi (MGM, 1955)
The Shearing Spell (Capitol, 1955)
Midnight on Cloud 69 with the Red Norvo Trio (Savoy, 1956)
Black
Satin (Capitol, 1956)
Velvet Carpet (Capitol 1956)
Lullaby
of Birdland (MGM, 1957)
The Shearing Piano (Capitol, 1957)
Latin Escapade (Capitol, 1957)
Burnished Brass (Capitol, 1958)
Taking
a Chance on Love with Billy Eckstine, Teddi King (MGM, 1958)
Jazz
Conceptions (MGM, 1958)
In
the Night (Capitol, 1958)
Latin
Lace (Capitol, 1958)
Night Mist (Capitol, 1958)[22]
Rap
Your Troubles in Drums (MGM, 1959)
Blue
Chiffon (Capitol, 1959)
Shearing on Stage! (Capitol,
1959)
Beauty
and the Beat! with Peggy Lee (Capitol, 1959)
George
Shearing Goes Hollywood
(MGM, 1959)
The Shearing Touch (Capitol, 1960)
Satin Brass (Capitol, 1960)
Latin Affair (Capitol, 1960)
White
Satin (Capitol, 1960)
On the Sunny Side
of the Strip (Capitol, 1960)
George
Shearing and the Montgomery
Brothers (Jazzland, 1961)
Mood
Latino (Capitol, 1961)
Jazz
Moments (Capitol, 1962)
San
Francisco Scene (Capitol,
1962)
Satin Affair (Capitol, 1962)
Smooth
& Swinging (MGM, 1962)
Soft
and Silky (MGM, 1962)
Concerto for My Love
(Capitol, 1962)
Shearing
Bossa Nova (Capitol, 1962)
Sassy Meets Shearing with Sarah Vaughan (Camay, 1962)
Touch
Me Softly (Capitol, 1963)
It's Easy to Remember
(Ace of Clubs, 1963)
Jazz
Concert (Capitol, 1963)
Out
of the Woods (Capitol,
1964)
Old
Gold and Ivory (Capitol,
1964)
It's
Real George (Coronet, 1965)
Rare Form! (Capitol, 1966)
New
Look! (Capitol, 1967)
Shearing Today! (Capitol, 1968)
The
Young George Shearing (1968)
The Fool on the
Hill (Capitol, 1969)
Out
of This World (Sheba, 1971)
The Heart and Soul of Joe Williams and George Shearing
(Sheba, 1971)
Music to Hear (Sheba,
1972)
G.A.S.
(George Albert Shearing) (Sheba,
1972)
As
Requested (Sheba, 1972)
Light,
Airy & Swinging
(MPS/BASF, 1973)
The Way We Are (MPS/BASF, 1974)
Continental
Experience (MPS/BASF, 1974)
My Ship (MPS, 1975)
The Reunion with Stéphane
Grappelli (MPS, 1977)
The Shearing Piano (Capitol, 1977)
The Many Facets of George Shearing (MPS, 1978)
Windows
(MPS, 1978)
Two for the Road with
Carmen McRae (Concord Jazz, 1978)
500
Miles High (MPS, 1979)
Lullaby
of Birdland (MGM, 1979)
Getting
in the Swing of Things
(MPS, 1980)
Blues
Alley Jazz with Brian Torff (Concord Jazz, 1980)
On
a Clear Day with Brian Torff
(Concord Jazz, 1980)
Alone Together with Marian McPartland (Concord Jazz, 1981)
An Evening with George Shearing & Mel Tormé (Concord Jazz, 1982)
First Edition with Jim
Hall (Concord Jazz, 1982)
Top
Drawer with Mel Tormé (Concord Jazz, 1983)
Live
at the Café Carlyle with Don Thompson (Concord Jazz, 1984)
An Evening at Charlie's with Mel Torme
(Concord Jazz, 1984)
Grand
Piano (Concord Jazz, 1985)
An Elegant Evening with Mel Tormé
(Concord Jazz, 1986)
George
Shearing & Barry Tuckwell
Play the Music of Cole Porter (Concord, 1986)
More
Grand Piano (Concord Jazz, 1987)
Breakin'
Out (Concord Jazz, 1987)
Dexterity with Ernestine Anderson (Concord
Jazz, 1988)
A
Vintage Year with Mel Tormé
(Concord, 1988)
A
Perfect Match with Ernestine Anderson (Concord Jazz, 1988)
The Spirit of 176 with Hank Jones
(Concord Jazz, 1989)
George
Shearing in Dixieland
(Concord Jazz, 1989)
Piano
(Concord Jazz, 1990)
Mel
and George "Do" World War
II with Mel Tormé (Concord Jazz, 1991)
Get Happy! (EMI, 1991)
I
Hear a Rhapsody: Live at the Blue Note (Telarc, 1992)
How Beautiful Is Night
with the Robert Farnon Orchestra (Telarc, 1993)
That Shearing Sound (Telarc, 1994)
Walkin'
with Neil Swainson, Grady Tate (Telarc, 1995)
Paper
Moon (Telarc, 1996)
Favorite Things (Telarc, 1997)
Christmas
With The George Shearing Quintet (Telarc, 1998)
Live
at the Forum, Bath 1992
(BBC Music, 2000)
Just for You: Live in the 1950s (2000)
Back
to Birdland (Telarc, 2001)
Out
of This World (2001)
The
George Shearing Trio (2002)
Like
Fine Wine (Mack Avenue, 2004)
The Classic Concert Live with Mel Tormé,
Gerry Mulligan (Concord
Jazz, 2005)
Live
Jazz from Club 15 (2006)
Enregistraments amb “Nat King Cole'”
Nat
King Cole Sings/George Shearing
Plays (Capitol, 1962)
Enregistraments amb “Nancy Wilson”
The Swingin's Mutual! (Capitol, 1961)
Hello
Young Lovers (Capitol,
1962)
R.S.V.P.
(Rare Songs, Very Personal) (MCG, 2004)
Guess Who I Saw Today
(Capitol, 2005)
Enregistraments amb altres
Claude
Bolling, Concerto for Classic Guitar and Jazz Piano
with Angel Romero (Angel, 1979)
Count Basie, Blee Blop
Blues (Green Line Records, 1990, 1954 and 1955 recordings)
Dave
Brubeck, Young Lions &
Old Tigers (Telarc, 1995)
Michael
Feinstein, Hopeless Romantics (Concord, 2005)
John
Pizzarelli, The Rare Delight of You (Telarc, 2002)
Tito
Puente, Mambo Diablo (Concord Jazz Picante, 1985)
Joe
Williams, Here's to Life piano on title
track only (Telarc, 1994)