Trombonista, compositor, arranjador i productor musical
Gèneres:
Funk, Soul
Naixement: 4 de juliol de 1943 a Columbus, Geòrgia,
Estats Units
Nascut a
Columbus, Geòrgia, la infància
de Wesley va transcórrer en Mobile (Alabama), on amb tres anys
va començar a estudiar piano amb
la seva àvia, una professora de música. Aviat, no obstant això, es va decantar cap al so de les big bands gràcies a la influència del seu pare, a càrrec del departament de música
de la Mobile Central High School. Després
de passar per la trompeta, Wesley va adoptar definitivament el trombó, debutant amb 12 anys en la big band de l'escola i passant ràpidament a tocar amb diferents músics locals. Quan estudiava
a l'Alabama State University Wesley va passar una petita temporada amb Ike i Tina Turner abans d'allistar-se en l'exèrcit estatunidenc, en que la seva School of Music obtindria finalment la seva graduació. En 1967, després de complir les seves obligacions militars, forma The Mastersound, un projecte propi
que fusionava ritmes de R&B amb
hard bop. Un any després de la posada en marxa d'aquest projecte rep la trucada de James
Brown per a unir-se a la seva banda, oferta que
Wesley accepta immediatament.
L'estil
dictatorial de Brown xocava frontalment
amb el caràcter de Wesley,
la qual cosa va ocasionar la marxa
d'aquest últim al 1969. Dos
anys més tard, no obstant això, torna a la banda de Brown com
a director musical i arranjador. D'aquesta
època procedeixen èxits com "Say It Loud
(I'm Black and I'm Proud)", "Licking Estic",
"Mother Popcorn",
"Doin' It to Death" o "Papa Don't Take No Mess",
en els quals la mà de Wesley resulta evident.
En 1975
Wesley torna a abandonar a Brown per a unir-se a George Clinton, col·laborant en un àlbum clàssic: Mothership Connection. Al contrari que
Brown, Clinton animava als seus col·laboradors de Parliament i Funkadelic a editar els seus propis treballs, i en 1977 veu la llum el primer àlbum de The Horny Horns,
"A Blow for Em, a Toot for
You" que comptava amb la col·laboració de Clinton
en les tasques de composició. The
Horny Horns era un grup format per Wesley, Maceo
Parker, els germans Gardener (els vents
de Parliament), Cordell Mosson i Michael Hampton que feia
P-Funk i Soul, alhora treballaven amb altres grups de P-Funk: Parlet, Brides of Funkenstein
entre altres. Després d'un segon disc ("Say Blow by
Blow Backwards" de
1979), P-Funk cau en picat,
represa el seu interès pel jazz: s'uneix a la Count Basie Orchestra,
i s'estableix al mateix temps com a productor, alhora que en 1980 estant en aquest grup va gravar el seu primer i gran feina "House Party", on aquesta la reconeguda
cançó del mateix nom i altres temes de Funk, Jazz
i Soul.
En
1981 s'estableix a Hollywood, i continua la seva carrera com a músic de sessió, gravant i arreglant discos per a artistes com Earth,
Wind & Fire, Barry White
o The Gap Band. Malgrat la caiguda de P-Funk va continuar treballant
amb els projectes
posteriors a la caiguda: els àlbums de George Clinton i Bootsy Collins van ser els seus principals treballs en la dècada dels 80, a la fi d'aquesta dècada ell i Maceo Parker surten finalment de la influència de
Clinton per a gravar "To someone",
publicat en 1988, que marca l'inici
d'una sèrie de gravacions que serien editades al
llarg de la dècada: "New
Friends" (un disc de
jazz gravat en 1990), "Comme
Ci Comme Ça" (1991),
"Be Funky and Amalgamation"
(1994), o "Full Circle (Be Bop
to hip hop)" (1997). Així mateix s'uneix als seus
antics col·legues de la banda de James Brown per a efectuar vàries
gires sota el nom de JB Horns
i forma el seu propi grup
("Fred Wesley Group") en 1996. En 2002
publica les seves memòries amb el títol "Hit Em, Fred: Recollections of a Sideman", i en 2010 edita un nou
disc, "With a Little Help
from My Friends"
sota el segell BHM Rècords.
Des de llavors és professor adjunt d'estudis de jazz en la University
of North Carolina (Greensboro), a més de donar habitualment clíniques, lectures i tallers sobre jazz i funk.
Fred
Wesley és sobretot conegut pel seu
treball amb James Brown, amb qui va dissenyar
un so funk enormement influent
i plenament recognoscible
que després va desenvolupar
amb George Clinton i Bootsy
Collins. Reconegut
pels seus propis col·legues
com un dels millors trombonistes de la seva generació (al costat de Frank Lacy, Ray Anderson o Steve Turre,
per citar només a uns pocs), Fred és, a més, un dels més
grans compositors i arranjadors del funk, havent jugat un paper essencial en la definició d'un so que avui es considera estàndard dins de l'estil. El talent
de Wesley com a improvisador i com
a músic de jazz, el seu paper en la transició musical de
James Brown des del soul fins
al funk i l'enorme influència
que la seva concepció
musical ha tingut en la música moderna (recollida, per exemple en incomptables samples dels seus temes amb Brown, usats una vegada i una
altra per artistes de l'Hip hop) el situen definitivament com una figura d'absoluta referència dins del seu instrument
en particular i dins de la música negra contemporània en general.
En una
carrera que abasta més de 40 anys,
Fred Wesley ha col·laborat, entre molts
altres músics amb Ray Charles, James Brown, Parliament, The J.B.'s, George Clinton, Bootsy Collins,
The Horny Horns, Lionel Hampton, Randy Crawford, Vanessa Williams, The S.O.S. Band, Cameo, De La Soul,
Poncho Sánchez, Nova York Voices, Slide
Hampton, Van Morrison, Earth,
Wind & Fire, Barry White,
The Gap Band, Curtis Mayfield,
Terry Callier entre altres.
Enregistraments en solitari
1980
House Party
1988
To Someone
1991
Comme Ci Comme Ça
1994
Amalgamation
1994
Swing and Be Funky
1999
Full Circle - From Be Bop to Hip-Hop
2002
Wuda Cuda Shuda
2009
Tweet tuit
2010
With a Little Help from My Friends
Enregistraments amb “Godmoma”
1981
Godmoma Here
Enregistraments amb “Sweat Band”
1980
Sweat Band
Enregistraments amb “Parlet”
1978
Pleasure Principle
1979
Invasion of the Booty Snatchers
1980
Play Me or Trade Me
Enregistraments amb “The Brides of Funkenstein”
1978
Funk or Walk
1979
Never buy Texas from a Cowboy
1980
Shadows on the Wall, Shaped like the Hat
you Wore
Enregistraments amb “The Horny
Horns”
1977
A Blow for Me, A Toot to You
1979
Say Blow by Blow Backwards
1994
The Final Blow
Enregistraments amb “Bootsy Collins”
1980
Ultra Wave
1982
The One Giveth,
The Count Taketh Away
1988
What's Bootsy Doin?
Enregistraments amb “George Clinton”
1982
Computer Games
1983
You Shouldn't-nuf Bit Fish
1985
Some of my Best Jokes are Friends
1986
R&B Skeletons in the
Closet
Enregistraments amb “Bootsy's Rubber
Band”
1976
Stretchin' Out in Boosty's Rubber Band
1977
Ahh...The Name Is Bootsy,
Baby!
1978
Bootsy? Player of the Year
1979
This Boot Is Made for
Fonk-n
Enregistraments amb “Parliament”
1975
Mothership Connection
1976
The Clones of Dr. Funkenstein
1977
Live: P-Funk Earth Tour
1977
Funkentelechy Vs. The
Placebo Syndrome
1978
Motor-Booty Affair
1979
Gloryhallastoopid (Or Pin the Tail on the
Funky)
1980
Trombipulation
Enregistraments amb “The J.B.'s
(James Brown)”
1972
Food For Thought
1973
Doing It to Death'
1974
Damn Right I Am Somebody
1974
Breakin' Bread
1975
Hustle With Speed
1989
Pee Wee, Fred and Maceo
1993
Funky Good Time / Live
1994
I Like It Like That
1999
Bring the Funk On Down
Enregistraments amb “James Brown”
1969
Say It Loud,
I'm Black and I'm Proud
1970
Sex Machine
1971
Hot Pants
1971
Revolution of the Mind
1972
There It Is
1972
Get on the
Good Foot
1973
Black Caesar
1973
Slaughter's Big Rip-Off
1974
The Payback
1974
Hell
1975 Reality