Franz-Paul Decker

 

 

Director d'orquestra

Gèneres: Música clàssica

 

Naixement: 22 de juny de 1923 a Colònia (República de Weimar)

Mort: 9 de maig de 2014 a Mont-real (el Canadà)

 

Decker va néixer en Colònia, Alemanya, on va estudiar a l'Escola Superior de Música de Colònia -Hochschule für Musik Köln- entre 1941 i 1944 amb Philip Jarnach i Eugen Papst. El seu debut com a director d'orquestra va tenir lloc a l'edat de 22 anys en l'Òpera de Colònia i quatre anys més tard va ser seleccionat per a l'Òpera Estatal de Wiesbaden i seguidament per als llocs de director de l'Orquestra Simfònica de Wiesbaden i director musical de l'Orquestra Municipal de Bochum. En 1948, Decker va ser presentat al compositor Richard Strauss, que tenia llavors 84 anys, durant una partida de cartes de whist. Strauss, casualment va esmentar durant la partida que acabava d'acabar d'orquestrar quatre cançons que havia compost recentment i que van resultar ser les seves Quatre últimes cançons.

 

Encara que se sentia còmode dirigint pràcticament qualsevol obra del repertori orquestral, Decker va ser famós pel seu mestratge en la direcció de l'obra de Wagner, Richard Strauss, Bruckner, Reger i Mahler especialment. Les seves interpretacions de l'obra de Mozart, Haydn i Beethoven han estat lloades per la seva equilibrada lectura i claredat. La seva aproximació al repertori musical espanyol i llatinoamericà és valent i carismàtica. Va dirigir les estrenes mundials de desenes de treballs orquestrals de compositors canadencs així com més de vuitanta-cinc òperes al llarg de la seva destacada carrera.

 

Decker va ser director musical de l'Orquestra Municipal de Bochum (1956-1964), de l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam (1962-1967), de l'Orquestra Simfònica de Mont-real (1967-1975), de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (1985-1991) i l'Orquestra Simfònica de Nova Zelanda (1992-1996, com a director cap). Va treballar amb l'Orquestra Filharmònica de Calgary com a assessor artístic (1975-1977) i l'Orquestra Simfònica de Winnipeg (1980-1982). Va ser director convidat principal de l'Orquestra del Centre d'Art Nacional d'Ottawa (1991-1999) i de l'Orquestra Simfònica de Edmonton (2003-2004).

 

Va treballar amb solistes tan diversos i importants com Arthur Rubinstein, Emil Gilels, Shura Cherkassky, Clara Haskil, Anada Händel, Hélène Grimaud, Elisabeth Schwarzkopf, Jessye Norman, Kiri Et Kanawa i Jon Vickers. La gravació de l'emissió televisada de la seva adreça del concert de Nadal amb Luciano Pavarotti i orquestra en la basílica Notre-Dona'm de Mont-real en els anys 80, s'emet amb freqüència en moltes televisions del món.

 

El mestre Decker va tenir una prolongada i fecunda actuació a Buenos Aires, l'Argentina, dirigint les més importants orquestres del país com a Simfònica de Ràdio Nacional, Filharmònica de Buenos Aires i Estable del Teatre Colón. Amb l'Orquestra Filharmònica de Buenos Aires va dur a terme el cicle complet de l'obra simfònica de Gustav Mahler (simfonies i cicles de cançons) i amb l'Orquestra Estable del teatre Colón moltes representacions d'òperes de Richard Strauss, Richard Wagner (Tetralogia completa, Tristan i Isolda, El vaixell fantasma, Lohengrin, etc.) i altres compositors. Des del seu debut en 1961 amb l'Orquestra de Ràdio Nacional va visitar el país en forma constant fins a principis del segle XXI.

 

En 1975 va ser nomenat doctor honoris causa en Lletres per la Universitat Concòrdia de Mont-real.