(Francesc Burrull i Ill)
compositor, pianista i cantant
Instruments: Piano
Gèneres:
Jazz, cançó popular i sardana
Naixement: 18 octubre
1934 a Barcelona
Mort: 28 agost 2021 a Sant Pere de Ribes (Garraf)
Francesc
Burrull i Ill [I-L-L]
(Barcelona, 18 d'octubre de 1934- Sant
Pere de Ribes, el Garraf,
28 d'agost de 2021) va ser un compositor, arranjador i pianista en l'àmbit
del jazz i la cançó, conegut
habitualment tan sols com a Francesc Burrull.
Fill de
Francesc Borrull i Galopa (o Calopa)
i de Marina Ill i Vidal,
L'any 1992 obtingué el Premi Nacional de
Música de la Generalitat de Catalunya per les seves interpretacions de jazz.
La seva col·laboració amb Joan Manuel Serrat començà el
1967, signant els arranjaments de l'EP Cançó de matinada on, a més del tema homònim, figuren Me'n vaig a peu, Paraules
d'amor i Les sabates. El
1972 tornà a retrobar-se amb
Serrat en els arranjaments
del disc Miguel Hernández. Burrull en serà director musical i pianista en els
primers anys 70 fins al retorn de Ricard Miralles el 1974.
Fidel
a aquest compromís amb les cançons de Serrat en fou el seu recital amb la cantant Laura Simó, que presentaren plegats des
del 2002 amb un passeig per
l'obra del cantautor barceloní,
finalment editat en CD el
2007 amb el títol Laura Simó & Francesc Burrull
interpreten Serrat, editat per Stres
Music, on hi interpreten:
Lucía, Me'n vaig a peu, No hago otra cosa que pensar en ti, Del pasado
efímero, Llanto y coplas, Barquito de papel, El meu carrer, Conillet de vellut, Tio Alberto, Perquè la gent s'avorreix tant? i Mediterráneo.
També el 2007 publicà un llibre-disc
de cançons infantils pròpies: Sentiments i emocions (Bellaterra Música).
El
2010 s'edita un segon disc
en homenatge a Serrat, també conjuntament
amb Laura Simó: Temps de pluja (Temps Record). El mateix any 2010 es publica Les 26 cançons
infantils (Edicions La
Campana, 2010), llibre de partitures
i textos escrits juntament amb Josep Maria Espinàs i pròleg de Lluís Llach. Inclou CD amb les 26 cançons infantils editades en quatre discos del
1967 al 1970.
El
2012 col·labora amb el
cantautor Joan Isaac enregistrant dues
cançons en el seu disc
Piano, piano... i acompanyant-lo en directe en la seva presentació. El 2013 el músic, resident a Vilanova i la Geltrú, declara que si hagués de
quedar-se amb tres discos de tota la seva trajectòria artística serien
el dedicat al poeta Miguel Hernández del 1972 amb Joan Manuel Serrat, Diálogos del 1975 amb Joan Baptista Humet i el clàssic Manuel de Falla avui del
1976, amb Albert Moraleda al baix,
Miquel Àngel Lizandra a la bateria i la col·laboració
especial de Leonora Milà al piano. Aquest últim disc fou retirat de les botigues al cap de poc per problemes de drets d'autor amb
els hereus del músic Manuel de Falla.
El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.
En el moment de la seva defunció, el 28 d'agost del 2021,
estava acabant l'enregistrament de la musicació
de l'últim poemari de Pere Tàpias. El periodista Àlex Gomez-Font
just estava acabant d'ultimar un documental dedicat a la figura de Burrull.
El documental dirigit per Pau Guixà
i Àlex Gomez-Font, es va presentar a competició a la secció Panorama
Nacional del Festival In-edit 2021 de Barcelona, amb la projecció el 29 d'octubre de 2021 al cine Aribau
de Barcelona.