Eugene Wright

(Eugene Joseph Wright)

Baixista

Gèneres: Jazz

Naixement: 29 de maig de 1923 a Chicago, Illinois, EUA.

Mort: 30 de desembre de 2020 a Los Angeles, Califòrnia, EUA.

Eugene Joseph Wright (29 de maig de 1923 - 30 de desembre de 2020) va ser un baixista de jazz estatunidenc que va ser membre del Dave Brubeck Quartet.

Wright va néixer a Chicago, Illinois. Va ser cornetista a l'institut i va dirigir la banda de 16 membres Dukes of Swing als seus 20 anys. Va ser majoritàriament autodidacta al baix fins als 30 anys, quan va estudiar en privat amb Paul Gregory i altres. Walter Page va ser l'ídol de Wright.

Va tenir més èxit en el punt àlgid de l'era del swing, amb líders com Count Basie i Erroll Garner. Tocant amb Billie Holiday i Charlie Parker, després del final de l'era del swing, va demostrar la seva versatilitat en el bebop amb músics com Sonny Stitt, així com en el jazz llatí amb Cal Tjader.

També va tocar amb Lonnie Simmons, Gene Ammons i Arnett Cobb a finals dels anys 40 i principis dels 50, i després va treballar amb Buddy DeFranco de 1952 a 1955, fent gires per Europa amb ell. Va tocar al trio Red Norvo el 1955 i va fer una gira per Austràlia amb ells. Va aparèixer en un curtmetratge amb Charlie Barnet.

L'associació més destacada de Wright va ser amb el Dave Brubeck Quartet, al qual es va unir el 1958. Va romandre amb Brubeck fins al 1968, com a part de la formació clàssica amb Paul Desmond i Joe Morello, i va participar en els estàndards del quartet "Take Five" i "Blue Rondo à la Turk". Va gravar més de 30 àlbums amb el grup. El mateix Brubeck va escriure que Wright "va fonamentar el grup", permetent-los "tocar altres tempos i fer coses polirítmiques i no es movia d'aquest ritme fonamentat".

El 1962, va actuar al musical de jazz de Dave i Iola Brubeck, The Real Ambassadors, amb les veus de Louis Armstrong i Carmen McRae; l'obra explorava, a través de la sàtira, el paper dels músics com a ambaixadors culturals durant la Guerra Freda i el racisme que sovint patien els músics de jazz negres. Quan Wright es va unir al grup, els promotors de concerts no van permetre que un músic negre estigués al costat de la resta del quartet blanc, però Brubeck es va negar a actuar sense ell.

Després de deixar Brubeck, Wright va dirigir el seu propi conjunt en una gira per universitats negres el 1969 i el 1970, i després va tocar amb el trio de Monty Alexander del 1971 al 1974.

Es va fer conegut com "El senador" o "El senador Eugene Wright" entre els músics de jazz. Conegut pels seus àgils solos, així com per proporcionar acompanyament rítmic, va treballar amb molts altres músics, com ara Buddy Collette, Vince Guaraldi, Kenny Drew, Gerald Wiggins, Kai Winding, Dottie Dodgion, Jerry Dodgion, Lee Shaw i Dorothy Donegan.

En els darrers anys de la seva vida, Wright va dirigir el departament de jazz de la Universitat de Cincinnati i la Societat Internacional de Baixos. Va ser l'últim membre supervivent de la formació clàssica del Quartet Dave Brubeck. Va morir en una residència assistida a Los Angeles el 30 de desembre de 2020, als 97 anys.

Enregistraments com a lider

The Wright Groove (Phillips, 1962)

Enregistraments amb “Monty Alexander”

Here Comes the Sun (MPS/BASF, 1972)

We've Only Just Begun (BASF 1972)

Perception! (MPS/BASF, 1974)

Enregistraments amb “Gene Ammons”

All Star Sessions (Prestige, 1956)

Soulful Saxophone (Chess, 1959)

Jug and Sonny (Chess, 1960)

Enregistraments amb “Dave Brubeck”

The Dave Brubeck Quartet in Europe (Columbia, 1958)

Gone with the Wind (Columbia, 1959)

Time Out (Columbia, 1959)

The Riddle (Columbia, 1960)

Brubeck and Rushing (Columbia, 1960)

Bernstein Plays Brubeck Plays Bernstein (Columbia, 1960)

Southern Scene (Columbia, 1960)

Brubeck à la mode (Fantasy, 1960)

Tonight Only! (Columbia, 1960)

Near-Myth (Fantasy, 1961)

Take Five Live (Columbia, 1962)

Time Further Out (Columbia, 1961)

The Real Ambassadors (Columbia, 1962)

Countdown—Time in Outer Space (Columbia, 1962)

Brandenburg Gate: Revisited (Columbia, 1963)

Bossa Nova U.S.A. (Columbia, 1962)

At Carnegie Hall (Columbia, 1963)

Time Changes (Columbia, 1964)

Jazz Impressions of Japan (Columbia, 1964)

Dave Brubeck in Berlin (CBS, 1964)

Jazz Impressions of New York (Columbia, 1965)

Angel Eyes (Columbia, 1965)

Anything Goes! The Dave Brubeck Quartet Plays Cole Porter (Columbia, 1965)

My Favorite Things (Columbia, 1966)

Time In (Columbia, 1966)

Jackpot! (Columbia, 1966)

Bravo! Brubeck! (Columbia, 1967)

Buried Treasures (Columbia, 1968)

The Last Time We Saw Paris (Columbia, 1968)

Brubeck in Amsterdam (Columbia, 1969)

Summit Sessions (Columbia, 1971)

25th Anniversary Reunion (Horizon, 1977)

Enregistraments amb “Buddy Collette”

Man of Many Parts (Contemporary, 1956)

Everybody's Buddy (Challenge, 1958)

Enregistraments amb “Buddy DeFranco”

The Artistry of Buddy DeFranco (Norgran, 1954)

Pretty Moods (Norgran, 1954)

Takes You to the Stars (GNP, 1954)

In a Mellow Mood (Norgran, 1956)

Jazz Tones (Norgran, 1956)

Sweet and Lovely (Verve, 1956)

Cooking the Blues (Verve, 1958)

Enregistraments amb “Paul Desmond”

Take Ten (RCA Victor, 1963)

Bossa Antigua (RCA Victor, 1965)

Glad To Be Unhappy (RCA Victor, 1965)

Easy Living (RCA Victor, 1966)

Enregistraments amb “Kenny Drew”

The Modernity of Kenny Drew (Norgran, 1954)

The Ideation of Kenny Drew (Norgran, 1954)

Kenny Drew and His Progressive Piano (Norgran, 1956)

Enregistraments amb “Sonny Stitt”

Genesis (Prestige, 1975)

Kaleidoscope (Prestige, 1957)

Stitt's Bits (Prestige, 1958)

Enregistraments amb “Cal Tjader”

Tjader Plays Tjazz (Fantasy, 1956)

Cal Tjader Quartet (Fantasy, 1956)

The Cal Tjader Quintet Live at Club Macumba San Francisco 1956 (Acrobat Music, 2012)

Jazz at the Blackhawk (Fantasy 1957)

Cal Tjader (Fantasy, 1957)

Mas Ritmo Caliente (Fantasy, 1957)

Cal Tjader Goes Latin (Fantasy 1959)

Enregistraments amb “Gerald Wiggins”

The King and I (Challenge, 1957)

The Loveliness of You (Tampa, 1958)

Music from Around the World in 80 Days in Modern Jazz (London American, 1958)