(Eithne Ni
Bhraonain)
Cantant, compositora,
productora
Tipus de veu: Mezzosoprano
Registre vocal: 4 octavas
Gèneres: New age, música
cèltica, pop, contemporani
Naixement: 17 de maig de 1961 a Gweedore,
Donegal, Irlanda
Eithne
ní Bhraonáin (Gweedore, Donegal, 17 de maig de 1961), coneguda com Enya, és una cantant i compositora
irlandesa.
Va
començar la seva carrera musical en 1976, quan es va unir per un breu període a
Clannad, un grup musical format per diversos dels seus germans i oncles, abans
de llançar la seva carrera com a solista. Amb el seu àlbum Watermark, llançat
en 1988, va aconseguir rellevància internacional, i Enya va començar a resultar
coneguda pel seu so únic, caracteritzat per l'ús de múltiples «capes de veu»,
sintetitzades a partir de la pròpia, melodies folk, fons de sintetitzador i
reverberacions etèries. Ha cantat en deu idiomes diferents al llarg de la seva
carrera, interpretant les lletres de la lletrista Roma Ryan, principalment en
el seu idioma natal, gaèlic irlandès i en anglès, a més de llatí, espanyol,
japonès, francès, l'idioma fictici quenya i «loxian», una llengua construïda per
la mateixa Ryan, entre altres.
Va
mantenir el seu èxit en els anys 1990 i 2000: el seu àlbum A Day Without Rain,
de 2000, va aconseguir la xifra de 16 milions d'unitats venudes; i va ser
nomenada l'artista femenina amb més vendes en 2001. Es l'artista irlandesa en solitari de
majors vendes totals, així com, oficialment, la segona artista exportadora del país, després de la banda U2. Les
vendes totals dels seus àlbums han aconseguit en 2008 la suma de 70 milions
d'unitats.
El seu
treball ha merescut, entre molts altres reconeixements, la nominació a un
Óscar, un Globo d'Or i un Grammy per la seva cançó «May It Be», que va
compondre per a la pel·lícula El Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell
(2001).
Eithne
Ní Bhraonáin va néixer el 17 de maig de 1961 en Gweedore, Donegal, Irlanda.
El seu nom de naixement està escrit en gaèlic irlandès, però per a facilitar la seva pronunciació sol usar-se una versió britanizada d'aquest: per
costum britànic usa el prefix masculí «O'», ‘fill de’, en comptes del femení «Ni'», ‘filla de’, resultant Enya O’Brennan, o Enya Brennan, usant el seu
cognom com els seus germans sense el prefix patronímic irlandès «O'». El nom Enya
no és, per tant, un pseudònim, sinó l'adaptació a la fonètica i l'ortografia
anglesa (britanización) del nom femení irlandès Eithne. La seva infància va
transcórrer en el si d'una família de músics. Els seus pares van ser Leo Brennan
i Máire Duggan, els qui es van conèixer tocant en una banda irlandesa anomenada
Slieve Foy en Leo's Tavern ("La taverna de Leo"), un pub fundat pel
propi pare de Enya. És la sisena de nou germans (Máire, Ciarán, Pól, Deirdre, Léon, Bartley, Olive i Bridin).
En
1968 els seus germans Pól i Ciarán, la seva germana Máire (o Moya) i els seus
oncles bessons Noel i Padraig Duggan van formar una banda que van anomenar An Clann
As Dobhar, que es va canviar de nom Clannad (com una fusió del seu nom en
irlandès: An Clann as dobhar) en 1970. El grup va aconseguir gran reconeixement
al seu país. En 1979, el llavors productor de Clannad, Nicky Ryan, va oferir a Enya
un ingresar en la banda. Ella va acceptar immediatament i es va unir amb 18
anys d'edat. Ryan era el mánager i productor de Clannad; algunes desavinences
donades en la història de Nicky amb Ciarán, el germà de Enya, van provocar una
mala relació entre ells, fins al punt que en 1982 Ciarán va fer que Nicky
abandonés el lloc de mánager de l'agrupació. Això va empitjorar les relacions
de Ciarán amb Moya i Pól, la situació es va agreujar, i va abandonar la banda. Enya
en deixar Clannad ja havia gravat dos àlbums amb ells: Crann Úll i Fuaim. A
partir del moment de la fallida de les relacions de Nicky Ryan i el grup, Enya
i Moya es van donar suport mútuament en les carreres en solista de cadascuna,
però primer li va arribar el torn a Enya.
En
1982, Enya es va associar al productor musical Nicky Ryan amb la intenció de
compondre i interpretar la seva pròpia música, a més de cantar en diverses
"capes de veu" per a donar un so especial a les seves cançons. En
sentir-la compondre, l'esposa de Nicky, Roma Ryan, es va dedicar a escriure
inspirada per les composicions de Enya, la qual cosa més tard la va portar a
ser la lletrista oficial del nou equip musical.
El
primer treball de Enya en solitari publicat van ser dues cançons incloses en
l'àlbum recopilatori de diversos artistes titulat Touch Travel (1984): «An Ghaoth
Ón Ghrian» («El vent solar»), una melancòlica tonada de piano i sintetitzador,
i «Miss Clare Remembers», que va recompondre quatre anys més tard per a
incloure-la en el seu àlbum Watermark.
A
l'any següent va aconseguir el seu primer contracte de treball rellevant: la
pel·lícula The Frog Prince, de la qual li van encarregar compondre la seva
banda sonora. Enya va cantar només dos de les cançons que va compondre, «The Frog
Prince» i «Dreams», que no es van emprar finalment en la pel·lícula. La resta
de la música composta per Enya per a la banda sonora (totes menys cinc
clàssics) va ser arreglada i interpretada per altres artistes.
Dos
anys més tard, en 1986, després de sentir un demo per a la sèrie documental The
Celts, la BBC va demanar a Enya que compongués la resta dels temes per al
programa de sis episodis. Després de l'emissió del documental, la seva música
va agradar tant en la BBC que van decidir organitzar-la en un àlbum, llançat en
1987 el títol epònim de Enya. Aquest primer àlbum complet li va valer a
l'artista el reconeixement al Regne Unit i als Estats Units, on va aconseguir
un disc de platí. En els següents tres anys l'àlbum arribaria a la resta del
món, que més tard va ser reeditat sota el títol de «The Celts».
El
reconeixement internacional el va aconseguir amb el seu àlbum Watermark en
1988, que va asseure l'esquema general que anaven a seguir tots els seus discos
posteriors. El primer senzill, responsable del rotund èxit de l'àlbum, va ser
«Orinoco Flow», i el tema instrumental «Miss Clare Remembers», el qual va
reaparèixer en l'àlbum. L'àlbum va guanyar quatre discos de platí als Estats
Units i el Regne Unit, però a Austràlia li va anar millor, ja que en aquest
país va guanyar cinc discos de platí. El disc va aconseguir en total tretze
discos de platí.
En
1989 grava i produeix el seu primer àlbum EP, 6 Tracks, el qual es va modificar
en 1998 per a commemorar el 10° aniversari del seu primer àlbum. Més tard, en
1989, es publica el senzill «Oíche Chiún (Silent Night)», en el qual fa popular
aquest tema en el repertori de Enya. En 1990 surt el seu segon àlbum EP, 3 Tracks
EP, similar a 6 Tracks
Enya
llança el seu següent àlbum d'estudi, Shepherd Moons, en 1991. Aquest conté les
cançons de la seva categoria més famoses de l'època, com «Shepherd Moons»,
«Ángeles», «Book of Days», «Caribbean Blue» i «Marble Halls» (aquesta última va
ser molt popular en la seva categoria en 1994, quan sali el senzill de la
cançó). L'àlbum aconsegueix dotze discos de platí; tres a Austràlia, cinc als
Estats Units i quatre al Regne Unit.
En
1992, Enya reedita el seu àlbum de 1987, i llança The Celts. Modificat,
reemplaça la seva tonada «Portrait», per «Portrait (Out of the Blue)», una
versió més extensa de la cançó original, la qual va aparèixer originalment en 6
Tracks.
Aquest
mateix any rep la notícia que la seva germana perd presència en Clannad i
llança Máire, el seu primer àlbum de carrera solista.
Aviat Enya
decideix passar 1993 com a any sabàtic. També obté un Premi Grammy pel seu
últim àlbum. En 1994, The Christmas EP es converteix en el EP més popular de la
seva carrera al costat de 6 Tracks. Aquí fan aparició dos temes nous.
Enya
llança en 1995 l'àlbum The Memory of Trees, que obté 11 discos de platí i un Grammy.
Les seves cançons Anywhere Is, The Memory of Trees i On My Way Home, continuen
sent populars des del seu llançament.
En
1997, surt al mercat Paint The Sky With Stars: The Best of Enya, que té dues
cançons noves. Gana deu discos de platí. També va adquirir en aquest any el
Castell Victoria i el va canviar de nom Castillo Manderley com la mansió de la
novel·la Rebecca (1938) de Daphne du Maurier.
A Box of
Dreams és la col·lecció de cançons de Enya llançades en 1998. Té tres discos i
quatre temes nous. Entre 1997 i a la fi del 2000, Enya es va silenciar, per a
no gravar els anys indicats.
El 21
de novembre del 2000, després de tres anys de pausa, Enya llança A Day without Rain,
que aconsegueix tretze discos de platí novament, des del seu segon àlbum.
En
2002 grava el seu senzill «May It Be», compost per a la pel·lícula El Senyor
dels Anells: la Comunitat de l'Anell, que va estar molt prop de guanyar l'Óscar
a la millor cançó original, però ho va perdre enfront de «If I Didn't Have You»,
de Randy Newman.
En
2005, va sortir al mercat Amarantine, que l'ha fet més destacada en l'àmbit
musical, i on exposa l'idioma creat per Roma Ryan: el loxian, descrit com «una
llengua avançada i futurista», a més de contenir un nou tema, el qual expandeix
els horitzons musicals de Enya, aquest és «Sumiregusa» un tema interpretat per
complet en japonès.
El 10
de novembre de 2008 es va publicar el seu setè àlbum d'estudi, el qual en un
principi seria qualificat com a «nadalenc» però que finalment Enya descriu com
un àlbum basat en un paisatge hivernal on Nadal és present. And Winter Came...
és el nom del disc, i el seu primer senzill va ser «Trains and Winter Rains».
Al
desembre de 2009, Enya va publicar un segon àlbum recopilatori, titulat The Very
Best of Enya, que compta amb èxits de la seva producció, com «Orinoco Flow», «Caribbean
Blue», «Anywhere Is» i «Trains and Winter Rains», entre altres.
En una
entrevista de maig de 2011, el representant musical de Enya va anunciar que
l'artista estava treballant ja en un nou àlbum (el vuitè), i que bona part de
la seva gravació s'estava duent a terme en els estudis londinencs de Abbey Road,
el mateix lloc en el qual Enya va gravar en 2002 les seves cançons per al
Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell.
El 16
de setembre de 2015 es va confirmar la composició d'un vuitè disc de la
cantant. En la seva pàgina web es va publicar un extracte de 23 segons del nou
tema inèdit «The Humming». A més, es va mostrar una nova imatge; el seu logo
original en un fons blau amb el missatge "Coming Soon" (Aviat), a més
d'una fitxa de registre per a rebre noves notícies. Això va assegurar la
publicació d'un nou disc. No sols això, sinó que també va actualitzar altres
plataformes de xarxes socials com ara Facebook, Twitter, el seu canal de YouTube,
i a tot això va sumar la creació d'un compte en Instagram.
A més,
el 2 d'octubre de 2015 va publicar un nou vídeo promocional de la cançó «Echoes
In Rain», el qual tenia una durada de 15 segons. El 7 d'octubre s'anuncia i
confirma el títol de l'àlbum, Dark Sky Island, i també s'informa el llançament
oficial del primer senzill, anomenat «Echoes In Rain», en l'emissora radial BBC
Ràdio 2 a les 11.30 hores (hora de Londres) per al dia 8 d'octubre.
Posteriorment, el 30 d'octubre es va publicar la cançó «So I Could Find My Way»
com el segon senzill del disc. El 6 de novembre es va publicar el videoclip
oficial del tema. El 13 de novembre, també es va llançar el tema «Even In The Shadows»
com tercer senzill de l'àlbum. A més, aquest mateix dia es va donar a conèixer
el tema «The Humming» com a cançó promocional i senzill en alguns països
d'Europa.
Aquest
nou àlbum marca el retorn més llarg de Enya després d'una pausa de set anys.
Enya
és una persona molt privada, que tracta de mantenir la seva carrera musical
allunyada de la seva vida personal. Es diu que va gastar 250 000 euros en
equipaments de seguretat per a la seva llar, el Castell Manderley en Killiney,
Comtat de Dublín. Tota aquesta prevenció s'ha degut a diverses infiltracions de tercers a la seva
llar; en 2005 un admirador va entrar al castell burlant la seguretat i
emmanillant a una assessora durant més de dues hores. En arribar, Enya es va
refugiar en una habitació del pànic.
No
està casada i és tia surrogada de les dues filles dels Ryan. En 1991, va
declarar: "Tinc por del matrimoni perquè m'espanta que algú pugui desitjar-me per qui soc i no perquè realment m'estimi... No
faria gens inesperat, però penso molt sobre això". La relació que va tenir amb un home va acabar en 1997, durant el
temps que va considerar retirar-se per a dedicar-se a formar una família, però es va adonar que estava
posant pressió sobre si mateixa i "vaig anar per la ruta que vaig
voler".
En
2017 una nova espècie de peix, Leporinus enyae, trobada en el riu Orinoco va
ser nomenada en honor a Enya.
Es
defineix a si mateixa com "més espiritual que religiosa".
A
diferència de la majoria dels cantants i músics actuals, Enya compon i produeix
les seves pròpies obres, i porta fent aquest treball des de 1987 i encara
continua traient col·leccions al mercat. També a diferència de molts artistes
musicals, Enya no fa concerts; respecte a això afirma:
Però això no és per mi, sinó per la meva
companyia, que considera que no val la pena, per les dificultats que suposaria.
Sobretot, tenint en compte que els discos es venen sense necessitat de
presentar-los en directe. Però la passió del directe m'encanta
A més,
Enya és una dels pocs artistes que llancen EP, que constitueixen part important
de la seva carrera.
És
doctora honoris causa en lletres per la Universitat de Úlster (Irlanda del
Nord), i també doctora honoris causa en música per la Universitat de Galway
(República d'Irlanda).
L'asteroide
Enya, número 6433 de la sèrie del Centre de Planetes Menors, descobert el 18 de
novembre de 1978 per Antonín Mrkos des de l'Observatori Kleť, va ser nomenat
així en el seu honor.
La
sèrie estatunidenca Cougar Town fa homenatge a la cançó «Orinoco Flow» en
l'episodi 21 de la seva primera temporada.
En
2009, la banda sud-africana de moviment ZEF Die Antwoord fa homenatge en
realitzar una bonus track en el seu àlbum $O' del seu senzill «Orinoco Flow»,
anomenat «Orinoco Ninja Flow».