(Nombre)
Bateria
Dades
extretes de https://www.rockliquias.com/2024/04/bateristas-en-la-sombra-xix-enrique.html
Avui dia, parlar d'Enrique Ballesteros
imprimeix en les retines de molts
la imatge d'un bizarro personatge del Groove incrustat
en la dècada dels setanta, mentre que per a uns altres és
citar a una esmunyedissa i mal aprofitada
bala d'or.
El
fundador de Cràter i responsable del caràcter de la formació més il·lustre de Ñu, va ser un dels bateries més
destacats de la plana major
rítmica de la nostra Ibèria.
Darrere del seu nodrit i obert estil es trobava una respectuosa formació que presentava
saludables influències nord-americanes
juntament amb el més destacat de cada país d'Europa. Aquest músic sabia on començava i on finalitzava el discurs de cada context musical en el qual el seu llenguatge va tenir presència. A pesar que s'associïn en mateix diagrama sonor les bandes a les quals va prestar els seus serveis com
a músic, les diferències
entre les mateixes eren notables, al que cal sumar
que amb José Carlos Molina mai
ha tocat qualsevol, i no
per qüestions d'incompatibilitats
en el que al caràcter es refereix.
Enrique posseïa una mà esquerra prodigiosa i una tècnica
empastifada d'inquietud com bé ha demostrat
en una travessia com a bateria que ha abastat nombroses bandes d'un Madrid en el qual en el seu subsol de culte
van habitar unes quantes criatures
molt excel·lents en l'escena musical espanyola, amb la qual la indústria no va ser especialment
grata.
En
quedar-se fora de joc durant llargs anys
pel mer fet
que ningú som perfectes i uns certs errors comesos
per l'adopció de decisions pròpies, Ballesteros ha estat jutjat, oblidat i reivindicat sigilosament de forma
molt puntual. Ni quan s'escolta el seu esforç en l'àlbum Cuentos de Ayer
y deHoy de Ñu o altres
múltiples aportacions per a diversos grups se'l reconeix
com al valent aventurer descendent d'una família ben posicionada que
va apostar fermament per l'enigma
de les fustes angleses i l'auró
americà per a expressar-se com el seu propi antull li permetia. Posseïa una magna destresa per a l'execució de cops simples,
dobles, triples i per a la subtil aplicació
de figures de tresillos de semicorxeres com a molt pocs
dels seus camarades de Groove tenien de
Madrid en l'època. Era extremadament
subtil en compassos de 7/5,
7/4, 6/8 o de 10, perquè unes certes
irregularitats mètriques
eren solucionades amb nombrosos rudiments i unes dinàmiques molt habituals en un bateria que no naixés a Nova Orleans, Nova York, el Regne
Unit, Alemanya, Rússia o el Japó.