Cantant, guitarrista, compositora, productora discogràfica
Instruments: Veu, guitarra
Tipus de veu: Soprano
Gèneres: Folk, country rock, country, bluegrass, rock, pop, country
alternatiu
Naixement:
2 d'abril de 1947 a Birmingham, Alabama (els Estats Units)
És una cantautora de country estatunidenca. A més del seu
treball com a solista i component d'algunes bandes, en les quals cantava tant
cançons d'altres compositors com seves pròpies, també ha treballat juntament
amb artistes de gran renom interpretant duetos i cors.
En 2023, apareix en el lloc número 79 de la llista
"Els 200 millors cantants de tots els temps" de la revista Rolling
Stone
El seu pare, un oficial dels marines, va ser donat com
desaparegut en la guerra de Corea. Harris va passar la seva infància a Carolina
del Nord i Woodbridge, Virginia, on es va graduar en l'Institut Gar-Field. Allí
va acabar els estudis amb un esment d'honor degut els seus excel·lents
resultats, això li va reportar una beca escolar que li va permetre ingressar en
la Universitat de Greensboro a Carolina del Nord. Va ser allí on va començar a
estudiar música de manera professional, tocant en el seu temps lliure cançons
de Bob Dylan i Joan Baez. Finalment va decidir abandonar la universitat per a
dedicar-se a aconseguir una carrera musical. Triant la ciutat de Nova York com
a destí, Harris va començar a tocar cançons folk en els bars i cafès de Greenwich
Village (una zona de Nova York coneguda per la seva cultura artística i
bohèmia) alternant els concerts amb el seu treball de cambrera, que li permetia
sobreviure i pagar les factures.
L'any 1969 es va casar amb el seu company Tom Scolum,
també compositor i escriptor de cançons. A l'any següent va gravar el seu
primer àlbum Gliding Bird. L'àlbum, compost per quatre cançons originals
d'Harris i per temes de Bob Dylan, Hank Williams, i Fred Neil, prenia aquest
títol en honor a la cançó escrita pel seu marit, Scolum. Anys més tard
renegaria d'aquest àlbum com el seu primer treball, prenent Pieces of Sky
(1975) com el seu primer disc "oficial".
En 1976 col·labora en cors i guitarra amb The Band en l'últim
àlbum (The Last Waltz) de la banda estatunidenca, en la cançó "Evangeline".
Anteriorment (1975) també va col·laborar amb Bob Dylan en la gravació de
l'àlbum "Desire", fent cors.
Poc temps després Harris i Scolum es van divorciar.
Harris es va traslladar a viure amb la seva filla als suburbis de Maryland.
Poc temps després Harris va tornar al món de la música
com a part d'un trio format per Gerry Mule i Tom Guidera. Una nit en 1971, els
membres del grup country rock The Flying Burrito Brothers es trobaven com a
públic escoltant l'actuació d'Harris i els seus amics. Chris Hillman, antic
membre de "The Byrds" va quedar tan impressionat pel talent i
qualitat vocal d'Harris que la va convidar a formar part de la seva banda. Al
final, Hillman va optar per recomanar-la-hi a Gram Parsons, qui en aquells dies
estava buscant una dona vocalista que col·laborés amb ell en el seu primer
àlbum en solitari, GP. Harris va realitzar una gira com a membre de la banda de
Parsons, "The Fallin Angels" (Los Angeles Caiguts), en 1973. El tour
va ser un èxit i tots dos artistes van congeniar positivament. A la fi d'aquest
mateix any, Parsons i Harris van decidir embarcar-se en un nou projecte, la
gravació d'un àlbum d'estudi anomenat Grievous Angel. El disc es va veure
interromput per la tràgica mort de Parsons el 19 de setembre de 1973, a causa
d'una sobredosi accidental de drogues i alcohol. El disc va ser posat a la
venda a l'any següent. Alguns dels temes gravats amb Harris no van ser
publicats fins a anys després, com és el cas de l'àlbum Sleepless Nights
publicat en 1976 o de l'àlbum Live 1973, publicat en 1982.
La situació emocional d'Harris després de la defunció de Parsons
era delicada. La col·laboració de tots dos artistes és una de les més
importants en la història de la música country i country-rock. Parsons va
submergir a Harris en el veritable món de la música country, presentant-la a
artistes com The Louvin Brothers. Després de la mort de Parsons, Harris va
compondre una de les seves cançons més personals, "Boulder to
Birmingham", que expressava el dolor i injustícia que li provocava la
defunció de Parsons. Era, com deia l'amiga d'Harris, Linda Ronstadt, el
començament d'un procés d'acceptació que l'ajudaria a assimilar el que havia
passat. La pèrdua de Gram Parsons també quedaria reflectida en altres temes de
l'artista.
Harris va tornar a mudar-se a Washington D.
C., on va formar una banda elèctrica, The Angel Band, composta per Bruce Archer
(en la guitarra), Tom Guidera (en el baix), Danny Pendleton (en el pedal steel)
i Mark Cuff (en la bateria).
Bufona Ronstadt, amiga d'Harris, la va convidar a la
ciutat de Los Angeles, Califòrnia amb l'objectiu de mostrar a productors i
discogràfiques el gran talent i calidesa de la seva veu. Ronstadt la va ajudar
a participar i aparèixer a les sales de concerts més importants de la ciutat,
sovint interpretant duetos amb ella. De fet, l'ajuda oferta per la seva amiga
ha estat reconeguda per Harris en nombroses ocasions, al·legant que va ser ella
qui la va empènyer definitivament a un contracte discogràfic.
La segona filla d'Harris, Meghann va néixer en 1979.
Durant aquest període, Harris va publicar tres àlbums d'estudi, que reflectien
una clara inclinació cap al country tradicional. Un dels factors que va produir
aquest canvi va ser el premi Grammy que va obtenir pel seu disc Blue Kentucky Girl
(1979). A part d'una versió de The Drifters (Save the last dansi for em),
l'àlbum es trobava compost per clàssics de la música country, que incloïen
cançons dels The Louvin Brothers, Willie Nelson, i Gram Parsons. El senzill
"Beneath Still Waters" es va convertir en número 1.
En 1979, Harris va publicar un àlbum nadalenc titulat
"Light of the Stable". Aquesta cançó que donava títol a l'àlbum, va
tenir l'aparició especial de Dolly Parton, Linda Ronstadt i Neil Young, que ja
havien col·laborat amb l'artista a mitjan anys 70. L'àlbum, d'estil acústic,
està compost per temes tradicionalment nadalencs, com Silent Night, O Little Town
of Bethlehem and The First Noel.
En els anys 80, Harris va publicar Roses in the Snow,
àlbum que assegurava les seves intencions de formar part de la història de la
música country. En el disc podem trobar aparicions de Ricky, Tony Rice, Albert
Lee, Emory Gordy i Jerry Douglas. Els dos senzills extrets de l'àlbum, Wayfaring
Stranger (cançó tradicional versionada per Harris) i "The Boxer"
(tema original de Paul Simon) van ser grans èxits.
En 1980, Harris va gravar "That Lovin' You Feelin' Again"
amb Roy Orbison. La col·laboració va tenir una gran popularitat, entrant en el Top
10 de les llistes de venda "Country" i "Adult Contemporary".
El treball de tots dos artistes seria reconegut amb un Premi Grammy a
"Millor Interpretació Vocal Country per un Duo o Grup". En aquest
mateix any, Harris també va participar en l'àlbum de Paul Kennerly, "The Legend
of Jesse James", que contenia les aparicions de The Band i Johnny Cash,
entre altres.
A principis dels anys 90, Harris comença a rebre menys
atenció per part de les ràdios country, que deixen d'emetre els seus temes,
centrant-se així en artistes joves que interpretaven un nou estil de country
una mica més comercial i especialment dirigit als joves. Els àlbums d'Harris, Bluebird
i Brand New Dansi (publicats en els anys 1989 i 1990 respectivament) van tenir
un bon acolliment per part de la crítica i van vendre bastant bé, però així i
tot la popularitat i èxit d'Harris va començar a minvar. En 1993 Harris pública
Cowgirl's Prayer (estrenant a més nou segell discogràfic Elektra Rècords).
L'àlbum com els anteriors va rebre bones opinions per part dels critícos, però
així i tot la seva emissió en les ràdios country va ser gairebé nul·la i el
nivell de vendes va ser molt baix, aconseguint el senzill "High Powered Love"
tan sols el lloc 63. Aquests successos van fer plantejar-se a Harris noves
direccions musicals.
En 1995, Harris pública un dels seus millors treballs, Wrecking
Ball, produït per Daniel Lanois, més conegut pels seus treballs amb U2, Peter
Gabriel, i Bob Dylan. L'àlbum, a més de la cançó de Neil Young que li donava
títol, tenia temes com "Goodbye" (de Stever Earle), "All my Tears"
(de Julie Miller), "May this be love" (de Jimi Hendrix), "Goin' back
to Harlan" (de Kate & Anna McGarrigle) i "Orphan Girl".
L'àlbum va comptar amb la participació del bateria d'U2, Larry Mullen Jr..
Wrecking ball no va rebre cap promoció per part de les
ràdios country, malgrat això la qualitat de l'àlbum va atreure nous públics que
mai abans havien escoltat la seva música.
L'any 2003 i després de l'èxit de Red Dirt Girl, va
publicar l'àlbum Stumble into Grace. Igual que l'anterior àlbum la majoria de
les lletres de les cançons havien estat compostes per Harris. En 2004, va
liderar el tour Sweet Harmony Traveling Revue juntament amb els reconeguts
artistes de música folk americana, Gillian Welch, David Rawligns, Buddy Miller
i Patty Griffin. Les actuacions d'aquest tour van ser tant en solitari com en
conjunt, demostrant la qualitat i el fort estat de l'escena musical country.
En 2005, treball juntament amb la banda estatunidenca Bright
Eyes' en el seu àlbum d'estudi I'm wide awake, it's morning realitzant els cors
en tres de deu cançons. Al juliol d'aquest mateix any Harris es va embarcar en
una gira nacional juntament amb Elvis Costello, realitzant algunes actuacions.
D'aquesta gira va sorgir la gravació d'un dueto The Scarlet Tide, cançó
composta per Costello i T-Bone Burnett.
Aquest mateix mes també es va publicar The Very Best of Emmylou
Harris: Heartaches and Highways ("El millor de Emmylou Harris: penes i
autopistes), una retrospectiva de la seva carrera musical publicada en un sol
disc pel segell discogràfic Rhino Entertainment. Una altra de les
col·laboracions realitzades durant el transcurs d'enguany va ser l'aparició
d'Harris en l'aclamat àlbum de Neil Young, Prairie Wind.
També en 2005 va interpretar la cançó "A Love That Will
Never Grow Old", de la banda sonora de la pel·lícula "Brokeback Mountain"
("En terreny vedat", a Espanya i "Secret a la muntanya", a
Llatinoamèrica), cançó que va guanyar el Globo d'Or a "millor cançó
original".
En el 2006, a més d'aparèixer en el documental sobre la
gira de Neil Young (Heart of Gold), es va unir juntament amb el component dels Dire
Straits, Mark Knopfler amb l'objectiu de realitzar una gira per tota Europa i
els Estats Units. Una d'aquestes actuacions, concretament l'oferta en el Gibson
Amphitheatre, es va gravar en directe i va ser publicada juntament amb un CD el
14 de novembre. En el CD, a més de les cançons més famoses de cada artista,
s'inclou un dueto, All the Roadrunning. L'èxit en el mercat musical va ser
destacable, alacanzando el Top 10 en la llista de vendes estatunidenca.
El 21 d'abril de 2007 es publica "A tributi to Joni Mitchell",
on Harris versiona The Magdalene Laundries (tema que apareix en l'àlbum de Mitchell,
"Turbulent Indigo" de l'any 1994). Aquest mateix any també fa una
altra aparició musical, aquesta vegada juntament amb Anne Murray, en el seu
disc "Duets: Friends and Legends".
Finalment i després de diversos anys des del seu últim
treball, es pública el 10 de juny de 2008, All I Intended to Be, àlbum que va rebre
magnífiques crítiques per part dels crítics musicals i del públic. El disc va
comptar amb les col·laboracions i aparicions especials de Buddy Miller, les
germanes McGarrigle, Vince Gill, Patty Griffin (com a autora d'una cançó) i
Dolly Parton (realitzant el dueto "Gold" juntament amb Harris)
En el 2009, Harris juntament amb Patty Griffin, Shawn Colvin,
i Buddy Miller realitza una gira a nivell nacional, amb el nom Three Girls and Their
Buddy.
Col·labora de nou per a la banda sonora d'una pel·lícula,
escrivint la cançó "In Rodanthe" per a la pel·lícula Nights in Rodanthe.
En els anys 1997 i 1998, Harris va actuar en la gira Lilith
Fair encapçalada per l'artista Sarah McLachlan. Aquesta sèrie de concerts per
tot els Estats Units, tenia com a objectiu potenciar i destacar la importància
de la dona en el món de la música.
Des de l'any 1999, Harris celebra un tour nacional
denominat "Concerts for a Landmine Free World" (Concerts per un món
lliure de mines"). Tots els beneficis obtinguts gràcies a la venda
d'entrades pararan a la "Associació de Veterans de Vietnam", que any
rere any ajuda a les víctimes innocents de conflicte bèl·lics. La gira també té
com a objectiu conscienciar de la permanència de mines antipersones en alguns països
del món. Alguns dels artistes que s'han unit a aquesta causa iniciada per
Harris, han estat Mary Chapin Carpenter, Bruce Cockburn, Sheryl Crow, Steve Earle,
Joan Baez, Patty Griffin, Nanci Griffith, Willie Nelson, i Lucinda Williams.
Emmylou Harris és també una defensora dels drets dels
animals i un membre actiu de l'organització PETA. Harris ha fundat a Nashville
un refugi per a gossos, que té com a nom "Bonaparte's Retreat", en
honor al nom del seu gos, ja mort. Allí els gossos són cuidats, curats i
adoptats per famílies que s'encarreguessin d'ells responsablement.
Discografia
Àlbums
d'estudi
|
1969 |
|
|
1975 |
|
|
1977 |
|
|
1978 |
|
|
1979 |
|
|
1980 |
|
|
1981 |
|
|
1983 |
|
|
1985 |
|
|
1986 |
|
|
1987 |
|
|
1989 |
|
|
1990 |
|
|
1993 |
|
|
1995 |
|
|
2000 |
|
|
2003 |
|
|
2008 |
|
|
2011 |
Àlbums en
directe
|
1982 |
|
|
1992 |
At the
Ryman (amb
"The Nash Ramblers") |
|
1998 |
Col·laboracions
|
1987 |
||
|
1996 |
Nashville |
|
|
1999 |
Dolly Parton, |
|
|
Linda Ronstadt |
||
|
2006 |
||
|
I've Always Needed You |
Carl Jackson |
|
|
Mark Knopfler |
||
|
2013 |
Rodney Crowell |
|
|
2015 |
Rodney Crowell |