Compositor, productor

Instruments: Guitarra espanyola, guitarra elèctrica i veu

Gèneres: Rock andalús, rock progressiu

Naixement: 10 de juny de 1945 a Sevilla

Eduardo Rodríguez Rodway (Sevilla, 10 de juny de 1945) és un músic i cantant espanyol, conegut per haver estat guitarrista del grup Triana.

Neix en 10 de juny de 1945 a la ciutat de Sevilla. Els seus primers escarceos musicals van començar als 16 anys amb altres joves sevillans, recorrent fires i places, període d'iniciació que duraria uns quatre anys, després dels quals s'aniria per un breu temps a París. En tornar a Espanya compliria el servei militar obligatori en Aviació.

Després d'això, arrencaria ja en ferm la seva carrera musical, primer amb el grup Flexor's a la guitarra elèctrica, el més antic grup de rock sevillà, interpretant rock and roll per les bases militars estatunidenques d'Andalusia.

Més tard formaria part del grup Los Payos reprenent la guitarra espanyola, on aconseguiria repercussió i el major èxit de la qual va ser la cèlebre cançó María Isabel en 1969, de que el seu senzill la cara B va ser Compasión, una composició d'Eduardo. En aquesta formació va conèixer a Juan José Palacios Tele. Posteriorment va passar a formar part del grup Tabaca, on va coincidir amb Jesús de la Rosa Luque.

Així va estar fins a la formació de la banda Triana, al costat de Jesús de la Rosa i Juan José Palacios, creant un nou gènere dins del marc de la música rock espanyola, l'anomenat rock andalús, el qual combinava rock progressiu amb sonoritats pròpies de la música flamenca.

Eduardo va col·laborar en la composició, i va compondre cançons pròpies en tots els discos de Triana, excepte en l'àlbum debut, El patio.

Després de la dissolució d'aquesta banda en 1983, per la mort de Jesús de la Rosa, Rodríguez va publicar dos discos en solitari, Velo de amor (1986) y Noche y día (1987), que van passar pràcticament desapercebuts.

Rodríguez es va traslladar llavors a Los Caños de Meca (Cádiz).

Enregistraments amb “Los Payos” (Senzills)

Como un adiós (1968).

Adiós, Angelina (1968).

María Isabel (1969).

Pequeña Anita (1969).

Señor doctor (1970).

Un tipo raro (1970).

La paz, el cielo y las estrellas (1971).

Vuelve junto a mí (1972).

Enregistraments amb “Los Payos” (Recopilacions)

Lo mejor de Los Payos (1971).

Grandes Éxitos (1973).

Los Payos (Yerbabuena. Todas sus grabaciones) (2000).

Enregistraments amb “Triana”

El Patio (1975).

Hijos del Agobio (1977).

Sombra y luz (1979).

Un encuentro (1980).

Un mal sueño (1981).

Llegó el día (1983).

Enregistraments en solitari

Velo de amor (1986).

Noche y día (1987).