(Edward Riley Boyd)
Pianista, compositor
Gèneres:
Blues
Naixement: 25 de novembre de 1914 a Shelby o prop de Stovall, Mississipí, els EUA
Mort: 13 de juliol de 1994 a Hèlsinki, Finlàndia
Edward
Riley Boyd (25 de novembre de 1914 - 13 de juliol
de 1994) va ser un pianista, cantant i compositor de
blues estatunidenc, mes conegut
per les seves gravacions de
principis de la dècada de
1950, inclòs l'èxit número
u en les llistes de R&B "Five
Long Years".
Boyd va néixer en la Plantació Stovall, prop de Clarksdale, Mississipí, o en la Plantació Frank Moore, també prop
de Stovall, Mississipí. Va aprendre a tocar la guitarra i el piano. La seva manera de tocar el piano estava
influenciada pels estils de
Roosevelt Sykes i Leroy Carr.
Boyd es va
mudar al districte de Beale
Street a Memphis, Tennessee, en 1936, on va tocar amb el seu grup,
els Dixie Rhythm Boys. Posteriorment,
es va unir a la Gran Migració d'afroamericans
cap al nord, a les fàbriques de Chicago, en 1941. Va gravar per a Bluebird Rècords, acompanyant a músics com Sonny Boy
Williamson, Jazz Gillum, Muddy Waters i Tampa Red, abans de realitzar les seves primeres gravacions sota el seu propi nom en 1947.
Va
decidir produir les seves pròpies gravacions i va portar dues demos a Joe Brown de JOB Rècords, qui va accedir a regravar-les. Al maig de 1952 va gravar “Five Long
Years”, que es va convertir en un gran èxit, encapçalant la llista Billboard de R&B durant set setmanes a la fi d'any. Va signar amb Parrot Rècords, que posteriorment va vendre el seu contracte a Chess Rècords. Boyd va tenir dos èxits més per a Chess en 1953: “24 Hours” i “Third Degree” (coescrita per Willie Dixon ), tots dos van aconseguir el tercer lloc en la llista de R&B.
Va
continuar gravant per a una sèrie
de segells més petits en la dècada de 1950, però un accident automobilístic en 1957 en el qual
va resultar ferit va posar la seva
carrera en suspens per un temps.
Boyd va realitzar una gira per Europa amb la banda de Buddy Guy en 1965 com a part del American Folk
Blues Festival. Més tard va
realitzar una gira i va gravar amb
Fleetwood Mac i John Mayall
& the Bluesbreakers.
Descontentament amb la discriminació racial que sofria els Estats
Units, Boyd es va mudar a Bèlgica, on va gravar amb la banda holandesa Cuby and the Blizzards. En 1970, es va
mudar de nou a Hèlsinki, Finlàndia, on va continuar tocant i va gravar deu discos de
blues, el primer dels quals
va ser Praise to Hèlsinki (1970). Es va casar amb
la seva esposa, Leila, en 1977.
Boyd va
morir en 1994 a l'Hospital Meilahti
de Hèlsinki. Va ser enterrat
en el cementiri de l'Església
de Sant Lorenzo en Vantaa. Uns mesos després,
es va publicar el reeixit àlbum
de blues d'Eric Clapton, From the Cradle,
que inclou interpretacions
de "Five Long Years"
i "Third Degree"
de Boyd.
En 2009
es va inaugurar una placa en un edifici situat en Helsinginkatu 12c a Hèlsinki, Finlàndia, on Boyd havia
viscut l'últim terç de la seva vida.
Discografia (àlbums d’estudi)
Five
Long Years (Fontana, 1966)
Praise the Blues: Cuby + Blizzards & Eddie Boyd
(Philips, 1967)
Eddie
Boyd and His Blues Band Featuring Peter Green (Decca,
1967)
7936
South Rhodes (Blue Horizon,
1968)
Praise to Helsinki (Love Records, 1970)
The Legacy of the Blues, vol. 10 (Sonet, 1974)
Brotherhood
(Finnish Blues Society,
1975)
My
Lady (Lobo, 1978)
Soulful
(Magic Angel, 1980)
A
Sad Day (Paris, 1980)
Lover's Playground (Stockholm, 1984)
Discografia (àlbums en viu)
Eddie
Boyd Live (Storyville,
1976)
Enregistraments amb com a convidat
Give Me Time (Delmark, 1991; gravat en 1968)