Don Redman

(Donald Matthews Redman)

 

 

Arranjador, compositor, director d'orquestra, cantant, clarinetista, oboísta i saxofonista

Instruments: Saxo, clarinet, cantant

Gèneres: Jazz tradicional i swing

 

Naixement: 29 de juliol de 1900 a Piedmont, Virgínia Occidental (els EUA)

Mort: 30 de novembre de 1964 a Nova York (els Estats Units)

 

Donald Matthews Redman, conegut com a Don Redman (Piedmont, Virgínia Occidental, 29 de juliol de 1900-Nova York, 30 de novembre de 1964) va ser un arranjador, compositor, director d'orquestra, cantant, clarinetista, oboísta i saxofonista estatunidenc de jazz tradicional i swing.

 

Després de realitzar estudis musicals amb el seu pare, i en diversos conservatoris, es trasllada a Nova York en 1923, per a tocar amb l'orquestra de Billy Paige. En 1924 entra a treballar en la big band de Fletcher Henderson, amb qui realitza les seves primeres gravacions. Procedent d'una ciutat amb fort arrelament del blues (Blues de Piedmont), Redman acompanyarà a les millors cantants del gènere: Bessie Smith, Ma Rainey, Ethel Waters... En 1925 gravarà un parell de sessions amb Duke Ellington.

 

En 1927 es trasllada a Detroit, per a dirigir als McKinney's Cotton Pickers, amb els qui roman fins a 1931, aconseguint un gran èxit. En 1931, torna a Nova York i forma la seva pròpia banda, amb músics dels Cotton Pickers. Amb aquesta orquestra, romandrà com a fix en el Connie's Inn, fins a 1940, amb un enorme èxit que es plasma en programes de ràdio i gravacions.

 

Paral·lelament, realitza arranjaments per a les bandes de músics com Louis Armstrong (1928), Paul Whiteman, Ben Pollack, Isham Jones i Bing Crosby, a més de col·laborar en gravacions amb Fats Waller i Billie Holiday. A partir de 1941 abandona el seu paper com a director d'orquestra, i se centra en la realització d'arranjaments per a Count Basie, Jimmie Lunceford, Cab Calloway i Jimmy Dorsey. Puntualment represa la seva banda per a realitzar gires (1943, 1946). En 1949 grava al costat de Sonny Rollins i realitza diversos programes de televisió. Però a partir de 1955, comença a ser cada vegada més inusual la seva presència en els escenaris, fins a la seva defunció.

 

Redman és una figura essencial en el desenvolupament del jazz. Dominador de l'escena neoyorkina en els anys 1930, el seu estil d'arranjaments, plantejat en la seva estada amb Henderson, va influenciar a totes les orquestres de l'època i va suposar el pas del jazz tradicional a la modernitat. Va crear les relacions entre seccions de metalls que encara avui es manté com a forma bàsica dels arranjaments per a big band, i va anar a més un compositor notable, amb temes que han romàs en el jazz de les següents dècades. Va inventar també una fórmula orquestral de cor vocal a l'uníson, contestant a la veu solista, que després va ser explotat al màxim per Tommy Dorsey amb Frank Sinatra. També com a cantant i solista instrumental, va ser un músic notable.

 

Do Redman era oncle del també saxofonista Dewey Redman i, per tant, oncle-avi de Joshua Redman.