(Donald Jack Preston)
Instruments: Guitarra
Naixement:
16 de setembre de 1942 a Denver, Colorado, Estats Units
És un guitarrista, cantant i
compositor estatunidenc la carrera del qual com a intèrpret
va començar en la dècada de
1950. Va gravar en la dècada de 1970 amb Leon Russell en Leon Russell and the Shelter People i altres àlbums, i amb Joe Cocker
en Mad Dogs i Englishmen. Va fer costat a Russell en el Concert
per a Bangladesh de George Harrison a l'agost de 1971
i va aparèixer en el documental i en l'àlbum en viu The Concert for
Bangladesh.
Preston va néixer a Denver,
Colorado, i es va mudar a Whittier, Califòrnia, als vuit anys. Va començar
a tocar la guitarra i va cantar en el cor de nens Sewart-Barber com el seu membre
més jove. Als 11 anys, ja
actuava amb una troupe
juvenil, els Cactus Kids, cantant i tocant la guitarra en inauguracions de botigues, festes d'empreses i clubs ÚS en tot el sud de Califòrnia.
Va realitzar viatges per a veure transmissions en viu de la Festa de l'Ajuntament en la pròxima Compton, Califòrnia, i el seu estil
musical es va arrelar en la música country, el blues
i el rock 'n' roll mentre estava
immers en la diversa cultura pop del sud de Califòrnia durant la dècada de 1950.
Les primeres influències de Preston van incloure
a BB King, Lowell Fulson, Johnny "Guitar"
Watson i altres artistes de
blues emergents que s'escoltaven
en transmissions de ràdio
AM nocturnes. En pocs anys, va tocar en els mateixos cartells en els quals ells
encapçalaven el cartell en l'àrea de Los Angeles. També va
tocar amb moltes altres icones musicals
en clubs, sales i llocs històrics
de Los Angeles com El Monte
Legion Stadium, amb Art Laboe com
MC. Com a membre de la
banda de la casa de Legion, The
Masked Phantoms, i en Harmony Park, va recolzar als creadors d'èxits
The Penguins, The Coasters, The
Olympics, The Jaguars, Ritchie Valens, The Righteous
Brothers, Gene Vincent, Don
Julian and the Meadowlarks i Jessie Hill, entre altres. Aquestes primeres experiències van influir
en la seva obra posterior, igual que guitarristes com Merle Travis, Les Paul, Barney Kessel, Chet Atkins, BB King, Albert
King, Freddie King, Tommy Crook,
Joe Pass, Wes Montgomery,
Jimmy Bryant, Billy Butler i Wayne Bennett. La seva
primera sessió de gravació
la va realitzar als 16 anys per a Jim Balcom, al costat de Earl Palmer, Plas Johnson i Barney Kessel.
En la dècada de 1960, la banda
de Preston, Don and the Deacons,
va tocar en el popular Cinnamon Cinder,
un club de Studio City propietat de Bob Eubanks. En aquest moment, també va tocar en la banda Cotton Candy que havia evolucionat a partir d'una altra banda de la casa anomenada The Vibrants.
A partir d'aquí, es va unir a The
Shindogs amb Joey Cooper, Chuck Blackwell i Delaney Bramlett, que havien estat habituals
en el popular programa de televisió Shindig!. En 1966, els Shindogs van tenir un senzill reeixit i es van anar de gira per
la Costa Oest.
A la fi dels anys 50 i 60, diversos músics
talentosos d'Oklahoma van emigrar a Hollywood per a obrir-se camí en el negoci de la música. Entre ells
es trobaven Chuck Blackwell, JJ Cale, David Gates, Jim
Karstein, Jim Keltner, Jesse Ed Davis i Leon Russell, a qui Preston va conèixer en 1959 mentre reemplaçava a Cale en la guitarra en una banda d'un bar del sud de Califòrnia.
En la dècada de 1960, Preston
va gravar dos àlbums en A&M Rècords,
tots dos produïts per
Gordon Shryock. El primer va ser Bluse
(1968), i el segon va ser Hot Air Through
A Straw (1968) de Do Preston & The South amb Bob Young, Casey Van Beek i Bobby Cochran. També va
gravar un àlbum en Stax Rècords titulat Still Rock (1969), així com àlbums en solitari
en Shelter Rècords. Va escriure una cançó per a Three Dog Night,
"Circle For A Landing", que després es va utilitzar en el documental de Ken Burns The
Vietnam War.
En 1970, Preston, que va aparèixer
com "The Gentle Giant", es va unir a
una banda estel·lar per a acompanyar
a Joe Cocker en una gira
celebrada de vuit setmanes
entre març i maig de 1970. Coneguda com Mad
Dogs & Englishmen, la
banda va ser formada per Leon Russell i Denny Cordell. Les actuacions de la gira es van publicar en una pel·lícula i en un àlbum de
discos.
Després de Mad Dogs,
Preston va realitzar una gira i va gravar amb la banda de Leon Russell, Shelter People. Va cantar i va
tocar la guitarra en l'àlbum Leon
Russell and the Shelter People, que incloïa la cançó "Stranger in a Strange Land", coescrita per
Preston i Russell.
Com a part del conjunt
Leon Russell and Friends, Preston
també va aparèixer en The Homewood Sessions, un especial de
televisió d'una hora sense guió ni assajos en KCET
(Los Angeles) que es va emetre
al desembre de 1970 i després es va retransmetre en PBS (Public Broadcasting Service). En 1971,
va fer costat a Russell i altres músics en el Concert per a Bangladesh de George Harrison en el Madison Square Garden de la ciutat de
Nova York.
Preston va continuar de gira amb
Russell i va aparèixer en els
àlbums Carney, Leon Live, Stop All That Jazz i Will o' the Wisp. També va tocar en tres àlbums de la influent llegenda del blues de Texas Freddie
King.
En 1974, ja estava
al capdavant de la seva pròpia banda de blues/rock meridional, tocant
per tot el país i gravant
un àlbum en solitari, Been Here All
the Time, en Shelter Rècords. En 1978, Ricky Nelson va portar a Preston de gira amb el seu Stone Canyon Band.
Durant aquests anys,
Preston va realitzar nombroses
sessions, concerts i actuacions com a artista destacat, solista i d'acompanyament
als Estats Units, Europa i Àsia. Va gravar
un àlbum, Sacre Blues (Rag Baby, 1980; DJM Rècords 1997),
que combina el blues amb elements
del country i el rockabilly. Va demostrar la seva versatilitat a la fi dels anys 90, actuant
en la revista musical It Ain't
Nothin' But the Blues en el Crossroads Theater de New Brunswick, Nova Jersey. L'espectacle
traçava la història de la
música blues amb més de
tres dotzenes de cançons.
La companyia de teatre es
va traslladar més tard a Montgomery, Alabama, durant
diverses setmanes, després de la qual cosa va actuar
durant un any a Broadway a
la ciutat de Nova York (sense
Preston), on el musical va rebre
una nominació al Tony.
Preston continuó tocando en sesiones y conciertos
independientes en el nuevo siglo. En 2002 se fue de gira con el compositor y
guitarrista JJ Cale y su banda. En 2003 se reunió con su viejo amigo Leon Russell para varios conciertos en Estados Unidos, y en
2005 se unió a la banda de blues/rock Canned Heat para una gira por siete países de Europa y Estados
Unidos. En 2008 Preston contribuyó con la guitarra y la voz en dos canciones de
A Sideman's Journey de
Klaus Voormann, el conocido artista, bajista y músico
de sesión, y en 2013, cantó y tocó en The Breeze: An Appreciation
of JJ Cale, un tributo póstumo a Cale de Eric Clapton
y otros.
Preston apareció en la película A Poem
Is a Naked Person, filmada entre 1972 y 1974 por el director Les Blank y estrenada por su hijo Harrod
Blank en 2015 tras la muerte de Les Blank. La película es un documental sobre el músico Leon Russell e incluye imágenes de conciertos y ensayos,
algunas de las cuales incluyen a Preston, así como material que captura la
atmósfera de la época. Se proyectó en Los Ángeles en The
Theatre at Ace Hotel en
julio de 2015.
Discografia (Àlbums)
Bluse (A&M, 1968)
Hot Air Through a Straw
(A&M, 1968)
Still Rock (Stax/Enterprise, 1969)
Been Here All
The Time (Shelter, 1974)
Sacre Blues (Rag Baby, 1980; DJM, 1997)