(Sergio David Calzado
Almenares)
Director d'orquestra, compositor
Instruments: Violí
Naixement: 29 de
desembre de 1957 a l'Havana, Cuba
Biografia
extreta de https://www.ecured.cu
Va néixer a l'Havana, el 29 de desembre de 1957. Va realitzar
els seus estudis de violí a l'Escola Nacional d'Art amb el violinista Evelio Tieles
Ferrer.
Va iniciar la seva
carrera artística amb l'orquestra
de Pancho el Bravo, i posteriorment la va continuar amb Estrellas Cubanas, Ireson,
Ritmo Oriental i Violines de Tropicana.
El 1988 va fundar la Charanga Havanera, com una Charanga
tradicional, que interpretava la música cubana a l'estil de la dècada del 50. La formació musical del seu
director, el violinista i compositor David Calzado, li va permetre
ocupar un espai no només a l'àmbit nacional, sinó també a l'internacional, principalment al
Montecarlo Sportling Club del Principat
de Mònaco, on va debutar el
1989 a on va alternar, entre altres,
amb Barry White, Ray
Charles, Paul Anka, Sergio Méndez, Kool and the Gang,
Tina Turner, Shirley Basey, Stevie
Wonder, Whitney Houston,
Charles Aznavour, Frank Sinatra i Blood
Sweat and Tears.
L'aparició de la Charanga Havanera —síntesi de la manera de
fer d'Issac Delgado i N.G.
La Banda del compositor i flautista José Luis Cortés—, amb
què es va presentar a Cuba per primera vegada el
1993, va irrompre com un «escàndol sonor» que transgredia incessantment molts dels esquemes
establerts fins aleshores a les orquestres cubanes. Gairebé tots els músics
a més de tocar diversos instruments,
també ballen.
L'escenari es va transformar per a
aquest grup en una pista de
ball, ja que no es limiten
a tocar i fer alguna coreografia
circumscrita a l'espai dels cantants principals.
Això l'ha convertit en poc temps en una de les agrupacions més demandades, en què es deixen sentir les influències del rap, tant a la imatge —que amb el vestuari i la dansa projecten a l'escena— com als textos i l'estil parlat d'algunes de les obres que interpreten. Això
va ser un canvi significatiu,
ja que el 1988 havia començat amb un repertori a base de txa-txa-txas,
boleros i guaratxes. La nova sonoritat
de la Charangaes va començar
a difondre per la ràdio a
partir del 1993 amb el disc
Hey you, boja! en el nou treball
musical de l'agrupació, la timba va passar a ocupar un primer pla d'interès sonor, caracteritzat per la saturació
rítmica i l'explotació dels
registres més extrems: orquestracions on s'exploten des dels timbres greus més roncs
fins als aguts més feridors.
El format de la
Charanga, ja sense el violí —el seu director va deixar d'executar aquest instrument al grup el 1992—, es va ampliar amb
la presència del saxofon,
la trompeta i el trombó als
metalls, a més dels teclats. Els
textos van esdevenir més agressius i desenfadats; les tornades es van carregar de doble
sentit i les coreografies (creades per David Calzado), inusitades
fins aquell moment, estan concebudes
amb figures acrobàtiques i
una gestualitat deliberadament
sensual i provocadora. Una obra que resumeix aquestes característiques és El temba, del disc Pa’que se n'assabenti L'Havana, 1996. El
1998 es van presentar al MIDEN.
Al novembre de 2016 va
formar part de la delegació
que va representar Cuba a la 17 cerimònia de lliurament dels Grammy Llatins a Las Vegas, Estats Units .
Obres
El bla,
bla, bla
El Ricky ricón
El temba
Esas son cosas que pasan
Experto en amores
Mi corazón no puede darte más
No tires la piedra
Placer de amar
Tremenda atmósfera
Tú, el sipisón
y yo
Un disparo en la mirada
Volver al lecho sin temor