Danny Whitten

(Danny Ray Whitten)

Guitarrista, compositor

Gèneres: Rock, blues rock

Naixement: 8 de maig de 1943 a Columbus (els Estats Units)

Mort: 18 de novembre de 1972 a Los Angeles (els Estats Units)

Daniel Ray Whitten va ser un músic i compositor estatunidenc, cèlebre pel seu treball amb Neil Young i Crazy Horse.

Danny Ray Whitten va néixer el 8 de maig en 1943 a Columbus (Geòrgia). Després de la separació dels seus pares va viure amb la seva mare, que treballava de cambrera, i amb la seva germana Brenda. La seva mare va tornar a casar-se quan ell tenia nou anys i la seva família es va traslladar a Canton (Ohio).

Whitten es va unir a Billy Talbot i Ralph Molina per a formar el grup de doo wap anomenat Danny and the Memories. Després de gravar un senzill, "Ca't Help Loving That Girl of Mini", els seus membres es van traslladar a San Francisco (Califòrnia), on es van moure en l'escena de la música psicodèlica sota el nom de The Psyrcle, en el qual Whitten tocava la guitarra, Molina la bateria i Talbot el baix i el piano.

En 1967, el grup va contractar els germans George i Leon Whitsell com a guitarrista i vocalista respectivament, així com al violinista Bobby Notkoff. La nova formació, amb el nom de The Rockets, va signar un contracte discogràfic amb White Whale Rècords, on van gravar l'àlbum debut The Rockets, publicat a mitjan 1968.

Neil Young, després d'abandonar Buffalo Springfield i publicar el seu primer àlbum, va conèixer a The Rockets i va començar a treballar amb ells. Després de mostrar interès a gravar, el trio va accedir a canvi de continuar el seu treball com The Rockets. Young va accedir, però va imposar un calendari de treball que va impossibilitar que el trio treballés de manera individual. Sota el suport de Young, el grup va passar a dir-se Crazy Horse.

Les sessions de gravació van donar lloc a Everybody Knows This Is Nowhere, el primer àlbum acreditat de manera conjunta a Neil Young i Crazy Horse, amb Whitten com segon guitarrista. Encara que el seu treball va ser de suport, Whitten també va cantar en la cançó "Cinnamon Girl" amb Young, i tots dos van tocar la guitarra en "Down by the River" i "Cowgirl in the Sand". Els tres temes van influir en el moviment grunge de la dècada de 1990 i són tres dels treballs més reconeguts de Young, que continua interpretant-les amb freqüència en l'actualitat.

Durant les sessions, Whitten va començar a consumir heroïna, un hàbit que va passar a ser addictiu. Encara que va participar en els primers passos del següent treball de Young, After the Gold Rush, Whitten i la resta de Crazy Horse van deixar de participar a meitat de les sessions, en part pel fort consum de drogues de Whitten. Whitten va arribar a tocar en "Oh Lonesome Me", "I Believe in You" i "When You Dansi I Ca Really Love". Durant aquesta època, Young va compondre i va gravar "The Needle and the Damage Doni", amb referències directes a l'addicció de Whitten i el seu propi paper en la destrucció del seu talent.

Després d'adquirir un contracte discogràfic propi en 1970, i sota una formació ampliada a un quintet, Crazy Horse va gravar el seu primer àlbum, Crazy Horse, publicat en 1971. L'àlbum va incloure cinc cançons compostes per Whitten, amb un tema, "(Come On Baby Let's Go) Downtown", posteriorment inclòs en l'àlbum de Young Tonight's the Night.

Malgrat el treball, la vida personal de Whitten es va veure afectada pel consum de drogues. Va ser expulsat de Crazy Horse per Talbot i Molina, que ho van reemplaçar per a gravar At Crooked Lake i Loose, en 1971. A l'octubre del mateix any, després de rebre una trucada de Young perquè toqués la guitarra en la gira de promoció de Harvest, Whitten es va traslladar a San Francisco per a participar en els assajos. Mentre la resta del grup forjava arranjaments, Whitten es quedava enrere, sense capacitat per a sincronitzar-se amb la banda. Young, en vistes de la incapacitat de Whitten per a tocar, ho va acomiadar el 18 de novembre de 1972. Young li va donar cinquanta dòlars i un bitllet d'avió perquè tornés a Los Angeles. Aquest mateix dia, Whitten va morir a causa d'una sobredosi causada per la ingesta d'alcohol i Valium, un medicament que prenia per a combatre una artritis de genoll greu.

Sobre la seva mort, Young va comentar: «Estàvem assajant amb ell i simplement no podia fer-ho. No recordava res. Estava massa fora de si. Massa lluny. Li vaig haver de dir que tornés a Los Angeles. "No està passant, oncle. No esteu prou junts". Ell va dir: "No tinc cap altre lloc on anar, oncle. Què li diré als meus amics?". I va marxar. Aquella nit el forense em va cridar des de Los Angeles i em va dir que havia mort. Em vaig quedar perplex. Volia a Danny. Em vaig sentir responsable. I des de llavors vaig haver de fer aquesta gran gira en grans estadis. Estava molt nerviós... i insegur».

Anys després, Jimmy McDonough, biògraf de Young, va escriure que el músic es va sentir durant molts anys responsable de la mort de Whitten. Segons Young: «Danny no estava feliç. Simplement tot es reduïa a ell. Estava engolit per la droga. Era massa dolent. Perquè Danny tenia molt a donar. Era molt bo».

Enregistraments amb “Danny & The Memories”

"Surfin' Granny" / "Mirror Mirror" (1963)

"Can't Help Loving That Girl of Mine" / "Don't Go" (1964)

Enregistraments amb “The Psyrcle”

"Baby Don't Do That" (1966) (sense editar)

Enregistraments amb “The Rockets”

The Rockets (1968)

"Hole In My Pocket" (1968)

Enregistraments amb “Neil Young”

Everybody Knows This Is Nowhere (1969)

After the Gold Rush (1970)

Tonight's the Night (1975)

Live at the Fillmore East (2006)

Enregistraments amb “Crazy Horse”

Crazy Horse (1971)

"Dirty Dirty" / "Beggar's Day" (1971)

"Downtown" / "Dance Dance Dance" (1971)

Gone Dead Train: The Best of Crazy Horse 1971–1989 (2005)

Scratchy: The Complete Reprise Recordings (2005)