(Constantino
Romero García)
Actor de doblatge, actor de cinema, presentador de televisió, actor de teatre, actor
de teatre musical, cantant
i locutor
Naixement: 29 de maig de 1947 a Alcalá de Henares (Espanya)
Mort: 12 de maig de 2013 a Barcelona (Catalunya)
Constantino
Romero va néixer a Alcalá de Henares el 29 de maig de 1947, on el seu pare, Ángel Romero Martínez, treballava
com a funcionari de presons; encara que ell es considerava fonamentalment albaceteño, per ser aquesta
província el lloc d'origen familiar i perquè el poble de la seva infància va ser Chinchilla de Montearagón,
a 15 km de la capital, localitat natal de la seva mare, Antonia García Martínez.
Va
iniciar la seva carrera professional
com a locutor de Ràdio
Barcelona en 1965 i de Ràdio Nacional d'Espanya. Va ser en 1985 quan va
fer el salt a la televisió,
amb la presentació del programa Ya sé que tienes novio. La popularitat li vindria poc després, en posar-se al capdavant
del concurs El tiempo es oro entre 1987 i 1992. Més endavant
fitxaria per Antena 3 i, de nou,
aconseguiria grans quotes d'audiència.
Posteriorment, treballaria en les televisions autonòmiques amb el concurs La Silla, substituiria a
Silvia Jato al capdavant de Pasapalabra
durant la seva baixa per maternitat, i en 2002 seria fitxat per Castella-la Manxa Televisió.
També
va ser locutor en gales i grans esdeveniments
com els Jocs
Olímpics de Barcelona 1992, a més
de posar la seva veu a nombrosos anuncis.
En
1984, a l'edat de 36 anys
va debutar com a actor teatral en l'obra
L'Òpera dels tres rals dirigida pel també actor de doblatge Mario Gas. Tots dos tornarien a treballar junts, primer en La Ronda d'Arthur
Schnitzler, en 1986 en el Teatre
Romea i en els musicals
Sweeney Tood (1995) i A little night music
(2000), totes dues obres de Stephen Sondheim. Una altra de les seves participacions notables en
el teatre musical va ser com
a veu d'Audrey II, la planta
carnívora, en el muntatge de The
little shop of horrors o La
botiga dels horrors, dirigida per Joan Lluís Bozzo.
En la seva faceta com a actor de doblatge, per la seva veu potent, profunda i molt greu, és
considerat com un dels professionals més prestigiosos d'Espanya. Va
doblar habitualment a Clint Eastwood
i a James Earl Jones, Roger Moore, Arnold Schwarzenegger i William Shatner.
Va començar a doblar a principis
dels 70, quan un director
de doblatge va escoltar la seva
veu a través de la ràdio;
va cridar a l'emissora i va demanar
que Constantino s'acostés a l'estudi
de doblatge "Veu d'Espanya" per a efectuar-li una prova.
La prova va ser un èxit i
va començar a doblar alhora
que compaginava el seu treball de locutor en la ràdio. A
més, va doblegar a actors com Donald Sutherland, Sam Elliott,
Michael Caine, Siguin Connery, Donen Aykroyd, Louis Gossett, Carl Weathers...
En la seva veu han sonat
mítiques frases del cinema mundial, com: "No, jo soc el teu pare" (contràriament al "Luke, jo soc el teu
pare" que s'ha estès
en la cultura popular) pronunciada per James Earl
Jones en L'imperi contraataca; "Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu..." (Rutger Hauer en el famós discurs final de Blade Runner); "Tornaré" (I'll
be back), pronunciada per Arnold Schwarzenegger en el
film de 1984 Terminator; "Sayonara,
baby" (Arnold Schwarzenegger
en Terminator 2: el judici
final); "Em dic Bond, James Bond" quan va ser interpretat per Roger
Moore. Ha doblegat a Tony Randall en Gremlins 2: La nova generació fent de Gremlin Llest; també va realitzar el doblatge de cèlebres personatges de pel·lícules de
Disney com el Jutge Claude Frollo en El geperut de Notre Dona'm, el tigre Shere Khan en El llibre de la selva 2, i sobretot Mufasa en El Rei León, un dels treballs que més li va commoure.
En la
temporada 1992-1993 va conduir l'espai
matinal de Ràdio Nacional d'Espanya
Canvia la cara, de 4 hores
de durada.
En
1981 va doblar a l'assassí en sèrie
Edmund Kemper en la pel·lícula
documental The Killing of America.
Va obtenir una Antena d'Or en 1999 i
dos TP d'Or com a Millor presentador en 1996 per la paròdia
nacional i en 1999 per Alta Tensió, a més va estar nominat en 1991 a la
mateixa categoria pel temps és
or. També va col·laborar amb la seva veu
en el segon disc del grup madrileny Clint, Los tipos duros también bailan.
Des de
1998 va cedir la seva imatge i la seva veu a Grupo Lo Monaco. Des que la
companyia comercialitzava únicament parament de la llar, ja era patenti la seva imatge vinculada a la
signatura. Quan va fer el salt al món del descans, Grupo Lo Monaco també va
comptar amb la seva presència. La seva relació amb
la marca va cessar amb la finalitat d'un contracte el 31 de
març de 2012.
En
2010 va participar en una representació teatral,
dirigida pel valencià José
Tomás Chafer, al seu poble Chinchilla de Monte-Aragón en el paper
de castell d'aquesta localitat, com a narrador i eix conductor de tota la representació,
en la qual es narraven i representaven els fets ocorreguts entorn del castell de Chinchilla,
com la guerra de la independència
del segle XIX o la jura dels
furs de la ciutat de Chinchilla
pels Reis Catòlics en 1488.
El 12
de desembre de 2012 va anunciar inesperadament la seva jubilació a través de la xarxa social Twitter
Cinc mesos després de l'anunci, el 12 de maig de 2013,
va morir a Barcelona als 65 anys.
Va ser llavors quan es va
revelar el motiu de la seva
retirada i posterior decés: va patir
esclerosi lateral amiotròfica
en els seus últims mesos de vida.