(Colin Rex
Davis)
Director d'orquestra,
professor universitari, professor de música, director musical i enginyer
Gèneres: Música clàssica
Naixement: 25 de setembre de 1927 a Weybridge
(el Regne Unit)
Mort: 14 d'abril de 2013 a Londres (el
Regne Unit)
Sir
Colin Rex Davis (Weybridge, Surrey, el Regne Unit, 25 de setembre de
1927-Londres, 14 d'abril de 2013) va ser un dels directors d'orquestra
britànics més importants del segle XX especialitzat en Wolfgang Amadeus Mozart,
Jean Sibelius, Ludwig van Beethoven, Edward Elgar, Richard Wagner i, sobretot,
per la revaloració de l'obra de Hector Berlioz i Michael Tippett. És membre de
l'Ordre dels Companys d'Honor i Comendador de l'Ordre de l'Imperi Britànic.
Va
estudiar clarinet en el Royal College of Music de Londres i va aconseguir
importants mèrits, com l'oportunitat d'estrenar la Sonatina per a clarinet i
piano de Malcolm Arnold en 1951, però no va ser admès en el curs de direcció
perquè no tenia el nivell de piano requerit. Així i tot va crear l'orquestra de
Kalmar amb uns amics, que va dirigir ell mateix.
En
1952, Davis va treballar en el Royal Festival Hall i a la fi dels anys 50 va
dirigir la BBC Scottish Orquestra. Va tenir un llarg èxit quan va substituir a
Otto Klemperer. A l'any següent va reemplaçar a Thomas Beecham.
Durant
els anys 60 va col·laborar amb el Sadler's Wells Opera, l'Orquestra Simfònica
de Londres i l'Orquestra Simfònica de la BBC. En 1967 va debutar en el
Metropolitan de Nova York. En 1971 va substituir a Georg Solti com a director
musical del Royal Opera House-Covent Garden, fins a 1986. Ha actuat igualment
en el Festival de Salzburg.
Va
arribar a ser un intèrpret destacat d'òperes de Michael Tippett; va interpretar
les premières de The Knot Garden (1970), The Hissi Break (1977) i The Mask of
Time (1984). En 1977 es va convertir en el primer director d'orquestra anglès a
actuar en el Festival de Bayreuth (consagrat a òperes de Richard Wagner), on va
dirigir Tannhäuser.
Va
dirigir l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera a Múnic, on va destacar en
les interpretacions d'obres de Mozart, i l'Orquestra Simfònica de Boston abans
de ser nomenat director titular de l'Orquestra Simfònica de Londres en 1995. Va
ser director honorari de la Staatskapelle de Dresden. Es va especialitzar en la
música d'Héctor Berlioz.
A
nivell de música contemporània, Davis ha destacat en els seus compatriotes, Tippett
i Britten, i en la música de Stravinski, deixant una miqueta de costat l'experiència
dodecafónica i atonal amb la curiosa excepció del compositor espanyol Roberto Gerhard,
músic establert a Londres i que va ser amic íntim del director.
Sir
Colin Davis encarnava les millors virtuts de l'art interpretatiu anglès. Era un
director polifacètic allunyat per complet del dramatisme propi de la tradició
germànica. Tenia un estil límpid, clar i molt respectuós amb les partitures.
Afable i pròxim en la seva relació amb els professors, evitava qualsevol
distància insalvable entre ells en favor de que la interpretació fos el més
pròxima possible al que el compositor va escriure en la realitat. Mai va
pretendre reelaborar l'obra d'art, sinó més aviat treure-la del pla de la seva
escriptura per a conferir-li el relleu necessari: «La partitura és com un pla
del Mont Everest, però no el Mont Everest mateix. La nostra labor consisteix a
transformar aquesta partitura en una experiència real», deia al respecte. El
seu estil de direcció era més aviat conservador, servint-se d'una àmplia i
poderosa batuda a l'hora de marcar entrades i dinàmiques, i amb una
gesticulació que sovint reforçava amb un cant sord en la seva boca que tractava
de seguir la línia melòdica principal de l'execució.
Colin
Davis es va aproximar a Berlioz amb gran apassionament. Les seves
interpretacions de l'obra del compositor francès sintetitzen, amb gran encert i
saviesa, el dramatisme inherent de la pròpia música amb una sobrietat
necessària per a garantir una contenció que aconsegueix evitar els
desbordaments apassionats, un peculiar parany que sol tancar la música de Berlioz
i en la qual han caigut molts directors. Però la relació entre Davis i Berlioz
no va resultar tan fàcil com pogués imaginar-se; des d'un principi, Davis va
haver de barallar amb els productors discogràfics per a persuadir-los que la
música de Berlioz podia ser accessible al gran públic mitjançant els discos. I,
sense cap dubte, ho va aconseguir. Fins llavors, la música de Berlioz només
havia estat interpretada amb profunditat per l'escola francesa (Monteux, Ansermet,
Cluytens, Munch… ) però el repertori es trobava reduït
a unes poques obres simfòniques del compositor. Davis va tenir el mèrit
d'explorar tota la música de Berlioz.
El seu
pare, Reginald, va ser soldat durant la Primera Guerra Mundial. La seva mare, Lillian,
tocava el piano. Tenia dos germans, Normand i Howard, i quatre germanes. Howard
va treballar com a oficinista en el Banc d'Anglaterra i va morir en la Segona
Guerra Mundial. Normand va ser professor de clàssics i va morir en els anys 60.
Yvonne és professora retirada.
En
1949 Davis va contreure núpcies amb la soprano April Cantelo. Van tenir dos
fills: Suzanne i Cristóbal. El seu matrimoni va acabar en 1964, i en aquell
mateix any Davis es va casar amb la jove iraniana Ashraf Naini. Per a satisfer
tant a les autoritats iranianes com a les britàniques, la parella va haver de
casar-se tres vegades, una vegada a l'Iran i dues vegades al Regne Unit, en
l'ambaixada iraniana, així com en una cerimònia regular britànica civil. Van
tenir cinc fills.
Discografia destacada
DiscThe
Last Night of the Proms, amb l'Orquestra Simfònica i el cor de la BBC, la
Societat Coral i Jessye Norman. Va realitzar la gravació de l'última nit dels Proms
londinenc en 1969 i en 1972, amb obres d'Elgar, Berlioz, Wagner, Mendelssohn, Wood,
Arne, Händel i Parry.
Oratori
A child of our estafi, de Michael Tippett, amb els Cantants de la BBC, la
Societat Coral de la BBC, l'Orquestra Simfònica de la BBC i Jessye Norman, J. Baker
i altres (Philips).
Beethoven,
Conc. p. n. 1, 2 - Kovacevich/Davis, 1970 Decca
Beethoven,
Conc. p. n. 4, 5 - Kovacevich/Davis/LSO/BBC, 1969/1974 Decca
Beethoven,
Conc. vl./Conc. p. n. 3 - Grumiaux/Kovacevich/Davis, Decca
Beethoven,
Conc. vl./Romanze vl. n. 1-2
- Grumiaux/Davis/Waart, 1970/1974 Philips
Beethoven:
Overtures - Sir Colin Davis/Symphonieorchester donis Bayerischen Rundfunks,
1986 Sony/CBS
Berlioz,
Requiem/Sinf. fúnebre - Davis/LSO/Dowd, 1969 Philips -
Grammy Award per Best Choral Performance 1972 per il Requiem
Berlioz,
Simfonia fantàstica - Davis/CGO, 1974 Philips
Berlioz,
I Troiani A Cartagine (Els Troyens) - Davis/Bainbridge/Partridge/Vickers/Glossop/Royal
Opera House Orchestra, 1969 Philips - Grammy Award per Best Opera Recording
1971
Berlioz,
Els Troyens - Davis/Mingardo/Tarver/London Symphony Orchestra, 2002 - Grammy Award
per Best Opera Recording 2002
Berlioz,
Benvenuto Cellini - Davis/BBC Symphony Orchestra/Chorus of the Royal Opera House/Berbié/Gedda,
1972 Philips - Grammy Award per Best Opera Recording 1973
Berlioz,
La Damnation de Faust - Davis/Veasey/Bastin/London Symphony Orchestra/Gedda,
1973 Philips - Grammy Award per Best Choral Performance 1975
Berlioz
Overtures - Sir Colin Davis/Staatskapelle Dresden, 1998 BMG/RCA
Brahms,
Conc. p. n. 1/Variazioni Händel - Kovacevich/Davis/LSO, 1968/1979 Decca
Brahms:
Symphonies; Overtures; Haydn Variations; Piano Concertos; Violin Concerto - Sir
Colin Davis/Symphonieorchester donis Bayerischen Rundfunks, 2004 BMG/RCA
Britten,
Peter Grimes - Davis/Vickers/Harper/Allen, 1978 Decca - Grammy Award per Best
Opera Recording 1980
Britten,
Somni d'una nit d'estiu - Davis/Asawa/McNair/Ferguson, 1995 Decca
Dvorák:
Symphony No. 9 - "From the New World" - London Symphony Orchestra/Sir
Colin Davis, 1999 LSO
Elgar:
Enigma Variations, Introduction & Allegro - London Symphony Orchestra/Sir
Colin Davis, 2007 LSO
Elgar:
Violin Concerto - Nikolaj Znaider/Sir Colin Davis/Staatskapelle Dresden, 2010
Sony/RCA
Gounod,
Faust - Davis/Et Kanawa/Araiza, 1986 Decca
Händel,
Messiah - Davis/Harper/Watts/Wakefield, 1966 Philips
Handel:
Messiah - London Symphony Orchestra/Sir Colin Davis, 2007 LSO
Haydn,
Sinf. n. 93, 94, 97, 99, 100, 101 - Davis/Royal CGO, 1975/1981 Philips
Haydn,
Sinf. n. 95, 96, 98, 102, 103, 104 - Davis/Royal CGO, 1976/1981 Philips
Holst:
The Planets - London Symphony Orchestra/Sir Colin Davis, 2003 LSO
Massenet,
Werther - Davis/Carreras/Stade/Allen, 1980 Decca
Mozart,
Conc. vl. n. 1-5 - Grumiaux/Davis/LSO, 1964/1967 Philips
Mozart,
Flauta Màgica - Davis/Schreier/Price/Serra, 1984 Philips
Mozart,
Nozze di Figaro - Davis/Norman/Freni/Ganzarolli, 1971 Decca
Mozart:
Marriage of Figaro - Monika Schmidt/Ingrid Kertesi/Claes H. Ahnsjö/Sir Colin
Davis/Heinz Zednik/Symphonieorchester donis Bayerischen Rundfunks/Cornelia Kallisch/Ferruccio
Furlanetto/Marilyn Schmiege/Atsuko Suzuki/Helen Donath/Chor donis Bayerischen Rundfunks/Siegmund
Nimsgern/David Syrus/Michael Gläser/Julia Varady/Gerhard Auer/Alan Titus, 1991 BMG/RCA
Mozart,
Così fan tutte - Davis/Royal Opera House Orchestra/Caballé/Baker/Cotrubas/Gedda,
1974 Philips - Grammy Award per Best Opera Recording 1976
Mozart:
Requiem (Live) - London Symphony Orchestra/Sir Colin Davis, 2008 LSO
Mozart:
Requiem, Choral Works - Chor donis Bayerischen Rundfunks/Christian M. Immler/Sir
Colin Davis/Symphonieorchester donis Bayerischen Rundfunks, 1991 RCA/SONY BMG
Mozart/Schumann
- Evgeny Kissin/London Symphony Orchestra/Sir Colin Davis, 2007 EMI/Warner
Puccini,
Bohème - Davis/Ricciarelli/Carreras, 1979 Decca
Puccini,
Tosca - Davis/Caballé/Carreras, 1976 Philips
Schubert:
Symphonies Ens. 1-6, 8 & 9 - Sir Colin Davis/Staatskapelle Dresden, 2004 BMG/RCA
Sibelius,
Sinf. n. 1-7/Poemes sinf./Conc. vl. - Davis/BSO/Accardo/LSO,
1975/1979 Decca
Verdi,
Ballo in maschera - Davis/Carreras/Wixell/Caballé, 1979 Decca
Verdi,
Falstaff - Davis/Ibarra/Bezduz/Henschel/Moreno/Domashenko/Pertusi/London Symphony
Orchestra, 2004 LSO - Grammy Award per Best Opera Recording 2006
Wagner:
Lohengrin - Sir Colin Davis/Symphonie-Orchester Donis Bayerischen Rundfunks,
1995 BMG/RCA
Sir
Colin Davis - The Completi RCA Legacy, 1985/2006 Sony/RCA
Davis,
Les simfonies - LSO/CGO/BSO/Staat. Dresden, Decca
Claude
Debussy: La Mer (1982)
Claude
Debussy: Three Nocturnes with the women of the Tangelwood Festival Chorus
(1982)
Edvard
Grieg: Piano Concerto, amb Claudio Arrau (1980)
Felix
Mendelssohn: A Midsummer's Night Dream - incidental music (1975)
Felix
Mendelssohn: Simfonia núm. 4 (1975)
Franz
Schubert: Rosamunde - incidental music (1982)
Franz
Schubert: Simfonia núm. 9 (1980)
Robert
Schumann: Piano Concerto, amb Claudio Arrau (1980)
Pëtr
Chajkovski: Piano Concerto No.1, amb Claudio Arrau (1979)
Pëtr
Chajkovski: 1812 Overture amb il Tangelwood Festival Chorus (1980)
Pëtr
Chajkovski: Romeo and Juliet Overture (1979)ografía
destacada