Claude Williamson

(Claude Berkeley Williamson)

Pianista

Gèneres: Jazz

Naixement: 18 de novembre de 1926 a Brattleboro, (els Estats Units)

Mort: 16 de juliol de 2016 a Sunland-Tujunga (els Estats Units)

Claude Berkeley Williamson (Brattleboro, Vermont; 18 de novembre de 1926-16 de juliol de 2016) va ser un pianista estatunidenc de jazz.

Fill d'un bateria, director d'una big band, i germà del trompetista Stu Williamson, va créixer en un ambient musical, estudiant piano clàssic des dels set anys d'edat, tocant en l'orquestra del seu pare mentre realitza els seus estudis de grau, i diplomant-se en el Conservatori de Boston. Traslladat a Hollywood, en 1947, és contractat per Charlie Barnet. En les èpoques de descans de la banda, toca amb Red Norvo. Després de deixar a Barnet, acompanya a la cantant June Christy, fins a 1952.

Després del servei militar, entra a formar part de la banda d'Howard Rumsey, on substitueix a Russ Freeman. Toca també amb la big band dels Brown, i va gravar amb bona part dels principals músics de l'escena de la Costa Oest, com Conte Candoli, Frank Rosolino, Bud Shank, el propi Rumsey, i altres, com Art Pepper, Barney Kessel o Tal Farlow.

En 1954, va gravar el primer disc com a líder, en col·laboració amb Stan Kenton, i manté el seu propi trio molt temps. No obstant això, a partir de mediats els anys 1960, comença a allunyar-se gradualment de l'escena del jazz, encara que a partir de 1977 torna a gravar amb assiduïtat, amb Sam Jones i Roy Haines. En 1995 va registrar diverses gravacions per al segell discogràfic espanyol Fresh Sound Rècords.

Influenciat en els seus començaments per Teddy Wilson i Jess Stacy, i més tard per Hampton Hawes i Bud Powell, va mantenir no obstant això una clara identitat pròpia, de tècnica prodigiosa, de gran llibertat, amb utilització de block-chords i brusques acceleracions.