Chucho Valdés

(Dionisio Jesús Valdés Rodríguez)

Pianista

Gèneres: Jazz, jazz afrocubano, música clásica

Naixement: 9 d'octubre de 1941. Quivicán, Cuba

Dionisio Jesús Valdés Rodríguez, més conegut com a Chucho Valdés (Quivicán, Cuba, 9 d'octubre de 1941), és un pianista cubà de jazz afrocubà, fundador del grup Irakere.

El seu pare va ser el també pianista de jazz afrocubà Bebo Valdés (1918-2013). Tots dos van néixer un 9 d'octubre en la mateixa ciutat, Quivicán.

Guanyador de tretze Grammys; set Grammys i sis Latin Grammys i el Premi a l'Excel·lència Musical de L'Acadèmia Llatina d'Arts i Ciències de la Gravació i també va ser iniciat en el Saló de la Fama dels Compositors Llatins (Latin Songwriters Hall of Fame), Dionisio Jesús «Chucho» Valdés Rodríguez és natural de Quivicán, província de l'Havana, Cuba.

Nascut en 1941, el pianista, compositor, professor de música, arranjador musical i director de grup va començar la seva formació musical en la infància, a la seva casa, sota la influència del seu pare "el gran Bebo Valdés", i la seva mare, Pilar Rodríguez, professora de piano i cantant. A l'edat de 3 anys ja tocava al piano les melodies que escoltava en la ràdio, d'oïda, amb les dues mans, en qualsevol to. L'ambient musical de la família li va permetre endinsar-se amb soltesa en el coneixement dels més diversos estils i gèneres de la música. Casat amb Lorena Salcedo des de 2009. Chucho Valdés té sis fills: Chuchito Valdés Cortes, Emilio Valdés Cortes, Yousi Valdés Torres, Leyanis Valdés Reyes, Jessie Valdés Reyes, Julian Valdés Salcedo

A l'edat de cinc anys va rebre classes de piano, teoria i solfeig amb el professor Oscar Muñoz Boufartique, estudis que van culminar en el Conservatori Municipal de Música de l'Havana a l'edat de catorze anys. Va perfeccionar els seus coneixements en classes privades amb Zenaida Romeu, Rosario Franco, Federico Smith i en composició amb Leo Brouwer.

Habitualment imparteix classes com a professor titular en l'Institut Superior d'Art de l'Havana i també en universitats de tot el món.

En 2006 va ser declarat Ambaixador de Bona Voluntat de la FAO davant l'ONU en una cerimònia realitzada a la Ciutat del Vaticà. Des de llavors, fa concerts a l'Havana cada mes d'octubre, pel Dia Mundial de l'Alimentació.

«Haití tornarà» és el tema musical que va compondre i els drets del qual va cedir a la FAO per a recaptar fons a favor de les víctimes de l'huracà que va devastar al país del Carib.

Gires per tots els continents i actuacions en els més famosos escenaris del món, sustenten el reconeixement a la seva extraordinària labor interpretativa, considerada per la crítica especialitzada com un dels millors pianistes del món. El Carnegie Hall, Kennedy Center, Lincoln Center, Hollywood Bowl, Blue Noti NY, Village Vanguard, el Teatre Colón de Buenos Aires, entre altres; i compartint amb músics excepcionals de la talla de Herbie Hancock a dos pianos, Billy Taylor, Kenny Barron, Michel Legrand, Frank Emilio, Michel Camilo, Chano Domínguez, Marian Marpartlan, Mulgrew Miller, John Lewis, Chick Corea, Gonzalo Rubalcaba, Brandford i Wynton Marsalis, Carlos Santana, Joe Lovano, Grover Washington Jr., Dizzy Gillespie, Hugh Fraser, David Sánchez, George Benson, Taj Mahal, Max Roach, Jack DeJohnette, Ron Carter, Idris Muhamed, Eddie Gómez, Gat Barbieri, Giovanni Hidalgo, Tito Puente i amb les orquestres del Lincoln Center Big band, Village Vanguard Orchestra, John Clayton Big band i l'orquestra de Machito, entre altres.

Escenaris a Londres, París, Turquia, Portugal, Grècia i Líban, al costat de Michel Legrand han acollit les seves actuacions. A Espanya, entre altres presentacions, ha girat promocionalment amb Pablo Milanés, presentant el CD Més enllà de tot i també va presentar amb el seu pare Bebo el famós CD Junts per sempre, en nou concerts.

En 2009 Chucho es va presentar davant 12 000 persones en el concert de la Plaça Catedral en Ciutat de Panamà i en els escenaris més prestigiosos del Canadà, Europa, Àsia i Austràlia.

En 2012 va actuar a Costa Rica, el Canadà, Itàlia, Suïssa, Àustria, Alemanya, Espanya, el Japó; i Panamà, al costat de la cantant cubana Omara Portuondo. Durant gener-febrer va realitzar, amb els seus Missatgers Afrocubans vint-i-dos concerts en trenta dies, de costa a costa dels Estats Units. que va incloure el seu retorn al famós escenari del Carnegie Hall de Nova York, després de trenta-quatre anys d'absència, al costat de la cantant espanyola Concha Buika, promocionant el CD de tots dos L'últim glop i el seu propi disc Chucho´s Steps; va oferir a més concerts, clíniques i conferències en universitats. A la fi d'any, una altra intensa gira de presentacions ho ocupava per més de vint-i-quatre ciutats estatunidenques, incloent-hi el retorn al Carnegie Hall novaiorquès, en la seva tercera presentació a capacitat completa venuda. En el conegut com a «Temple del Jazz» va ser amfitrió d'un Festival o vetllada cubana en la qual va presentar, al costat del seu Quintet, a dos dels millors joves talents cubans, Aldito López Gavilán i Dayramir González, i a una de les agrupacions abanderades de la tradició rumbera a Cuba, Yoruba Andabo. Després va succeir una presentació molt especial amb altres tres grans pianistes llatins: el brasiler Egberto Gismonti, el panameny Danilo Pérez i el cubà Gonzalo Rubalcaba, en un històric concert a quatre pianos sense precedents considerat per The New York Times com un dels millors concerts de l'any 2012 als Estats Units.

En 2013 imposa per a Chucho Valdés el repte de noves i múltiples presentacions internacionals per tot el món, incloent-hi la primera vegada per a un cubà a Nova Zelanda; i entre altres països: Rússia, el Japó, Indonèsia, Espanya, Bulgària, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Portugal i Suïssa.

Chucho Valdés considera que no és forassenyat obrir-se davant la gran diversitat de gèneres musicals que existeixen en el món, i fins i tot, innovar uns altres. «Nosaltres el que fem és una nova versió que pot dir-se afro cuban jazz, que val tant com qualsevol altre ritme. I mentre més gèneres s'obrin, més cultes serem i tindrem més possibilitats per a triomfar», va assegurar el pianista, de 60 anys, en diàleg amb una periodista.

Ha rebut les claus de les ciutats: Ponce, Los Angeles, San Francisco, Nova Orleáns, Madison i Panamà, entre altres.

Chucho Valdés, proclamat en 2012 pel The New York Times com «el Degà del Jazz Llatí», és també un dels protagonistes —al costat del seu compatriota Gonzalo Rubalcaba i el dominicà Michel Camilo— del documental Playing Lecuona, una coproducció cubà-espanyola, rodada en diferents escenaris del món.

Una altra novetat és la fabricació dels primers vuit pianos marca Chucho al Japó. Els dissenyadors i fabricants van tenir en compte el so del jazz llatí. No existien antecedents de la construcció d'un instrument de música destinat exclusivament als intèrprets del jazz. Aquest projecte va néixer de la idea del japonès Sakai, un fabricant i reparador de pianos, després d'assistir a un concert del famós jazzista, qui, segons la crítica especialitzada es projecta sempre «Sín límits».

Enregistraments

Misa Negra (1979) Premio Grammy.

Habana Crisol (1997) Premio Grammy.

Live at Village Vanguard (2000) Premio Grammy.

Canciones Inéditas (2002) Grammy Latino

Nuevas Concepciones (2004) Grammy Latino

Juntos para siempre (2009-2010) Grammy Latino y Premio Grammy.

Chucho´s Steps (2011) Premio Grammy.

Border Free (2013) Nominada al Grammy.

Irakere 40 (2015) Premio Grammy.

Jazz Batá 2 (2018) Grammy Latino.

Mirror Mirror (Eliane Elias/Chick Corea/Chucho Valdés)(2021/2022) Grammy Latino/Grammy.

I missed you too (2023) Nominado Grammy Latino.

" Cuba & Beyond" (2024) Nominado Grammy.

Premis Grammy

en 1979 amb Irakere i l'àlbum de el mateix nom.

en 1997 amb Roy Hargrove's Crisol i l'àlbum Havana.

en 2000 amb en àlbum Live At The Village Vanguard.

en 2009 en l'edició dels Grammy Latino amb en àlbum Juntos para siempre, aquesta vegada va compartir honors amb el seu pare Bebo Valdés.