(Jesús Alfredo Merchán)
Músic de jazz, guitarrista i ambientalista
Instruments: Veu, baix,
guitarra
Naixement:
24 de desembre de 1952 Bogotà, Colòmbia
És un músic colombià
dels gèneres jazz, rock i
pop. S'ha exercit a Colòmbia, Anglaterra, Espanya i Mèxic com a músic de sessió i productor. Durant l'última dècada ha avançat una carrera solista.
Des dels tretze
anys va iniciar la seva formació musical en el Conservatori
Nacional i durant la dècada
de 1960 incursionó en l'incipient moviment
roquer colombià.
La seva aportació
més destacada a la primera generació
del rock colombià va ser com
a guitarrista de Malanga, projecte musical innovador
que en 1972 va iniciar amb Augusto Martelo, en el qual s'explorava la fusió de sons llatins
i rock, i al qual més endavant es van unir Alexei Restrepo
(guitarra), Álvaro Galvis (bateria) i Carlos Álvarez
(percussió).
En 1974 Malanga es va dissoldre
i Merchán va partir per a Londres. Després va entrar
a estudiar en la Universitat de Cambridge on va aprendre composició, orquestració, piano,
guitarra clàssica, percussió,
solfeig, baix i contrabaix. Sent allí, l'orquestra de la
universitat li proposa
tocar el contrabaix, i és en aquest context
on s'endinsa en el món
del jazz. Va ser alumne de John Marshall, bateria de Soft Machine, una de
les primeres agrupacions
que va fusionar jazz i rock a Anglaterra.
I gràcies a ell va conèixer al trompetista Ian Carr, el fundador de Nucleus, qui li va proposar tocar en la seva banda.
En 1980 obté el grau de Bachelor of Arts. I aquest mateix any
treballa com a baixista intern en el bar Ronnie Scott’s Jazz Club, l'epicentre de
l'escena del jazz al Regne Unit. Així comença
a tocar en el circuit de jazz anglès
i americà. Va fer part del grup Macondo (que va
participar en el Festival de Montreux) i del quartet d'entenimentades Vents del Sud, amb el qual va guanyar un premi de composició a Cambridge.2
En 1983 s'uneix com a guitarrista a la banda de Thomas Dolby, un dels pioners del corrent New Wave, i amb aquest grup fa la seva primera gira mundial promovent
el disc Flat Earth.
Arran de l'erupció del volcà Nevat del Ruíz, en 1985,
que va destruir Armero i va deixar més de 25.000 morts, va organitzar un concert a Londres a
benefici dels damnificats. En aquest esdeveniment van participar David Gilmour
de Pink Floyd, Annie Lennox de Eurythmics, Pete Townshend de The Who, Mike Oldfield i altres artistes. Amb els fons
adquirits es van fer diverses obres de caritat a Colòmbia a més d'un col·legi, un poliesportiu i una fàbrica de maons que van ajudar a
reconstruir moltes vides. Així
va néixer la fundació sense ànim de lucre FONEVA, que
va dirigir fins a 2017 i que es va concentrar a ajudar a nens i ancians de baixos recursos, i animals a Colòmbia.
Van seguir una sèrie de col·laboracions amb destacats protagonistes del pop britànic: En 1986 entra a formar part
de la banda The Pretenders amb la qual grava el disc Get Close
i fa diversos concerts. Va conduir
l'Orquestra Filharmònica de
Londres en el disc Iron Man de Pete Townshend i va gravar
el baix en Scoop, White City
i Deep End Live. També va
ser director musical per a la gira de The Who per la celebració dels seus 25 anys
d'existència. En 1987 es va unir als
Eurythmics en la gravació, programació i composició dels discos Revenge, We Too Llauri
One i Peace, i va tocar en
les seves respectives
gires. Va treballar amb Annie Lennox en el seu disc Diva com a solista i posteriorment va participar en la gravació
del disc Xarxa Hot And Blue per a ajudar
a les víctimes de la sida. També amb els
Eurythmics va col·laborar en el concert celebrat en Wembley Stadium per a pressionar al govern sud-africà
per l'alliberament de Nelson Mandela.
Posteriorment va ser productor d'artistes
hispanoamericans com: Fito Páez,
Luz Casal, Hernaldo Zúñiga i Robi
Draco Rosa i entre 2000 i
2002 va ser baixista de la banda mexicana Jaguars. A Colòmbia s'ha destacat el seu treball com a productor de Margarita
Rosa de Francisco, Ex-3, Los de Adentro i Cabas.
A la fi de 1992 va tornar a reunir a Roger Daltrey, també de The Who, i a Gilmour entre altres artistes més en el Concert Mundial per la
Vida, presentació realitzada
a la ciutat de Cali en el marc
de la trobada ambientalista Ecomundo-92. Aquest concert va resultar un fracàs
degut a la baixa assistència
de públic,
la pobra qualitat de so i escenari,
amenaces per part del Cartell
de Cali i costos d'allotjament incomplerts.
Merchán
va haver d'assumir gran part de les despeses, quedant sense fons,
per la qual cosa poc després va tornar a Londres.
L'any 2003 decideix tornar a Colòmbia i continuar amb la seva producció musical de manera independent. És quan, la seva música presa el rumb particular de la seva faceta
d'activista compromès per
les causes socials, la protecció
del medi ambient i la lluita per la defensa dels animals. Des de llavors ha gravat set discos de manera independent.
Des de 2007 es va radicar de manera definitiva a Colòmbia i en l'edició
d'aquest any del festival
Rock al Parc va presentar el seu
àlbum solista De retorn a
casa.
En els últims
anys Merchán ha dedicat amb el seu treball
artístic i tota la seva
vida a l'activisme pels drets dels animals
i en aquest sentit a la promoció del veganisme com a filosofia lligada a una manera d'actuar en
el món –ètica, moral,
saludable i ecològica– que es basa en el respecte cap a tots els
éssers sintientes. Per aquesta
raó la seva bandera de lluita
és la Revolució Vegana i totes
les cançons dels seus últims discos donen veu als animals
i parlen d'aquesta lluita
humana l'objectiu de la qual
és l'alliberament animal.
L'any 2015 va ser realitzat el
documental biogràfic Vivir sin crueldad: La Història de Chucho Merchán, produït
i dirigit pel periodista
Daniel Montoya amb testimoniatges
de personalitats com
Alfonso André, Felipe Szarruk, Mario Muñoz, Alexei Restrepo, Camilo Pombo, Kiko Castro, el mateix Chucho Merchán i algunes
persones pròximes a ell.
Enregistraments com a solista
Ocean Songs 1998
De regreso a casa 2007
Es ahora o nunca 2009
Mundo al revés
2011
Revolución de conciencia
2013
El pueblo unido
2015
El poder sagrado de la vida
2017
Electrophobia 2018
The Voice of Animals 2022
Jazz ¿????