(Christina
Rosenvinge Hepworth)
Cantautora, lletrista,
productora discogràfica, actriu, escriptora
Instruments: Veu,
guitarra, piano
Gèneres: Rock alternatiu,
pop, indies
Naixement: 29 de maig de 1964 a Madrid,
Espanya
Christina
Rosenvinge Hepworth (Madrid, Espanya, 29 de maig de 1964) és una cantautora
espanyola d'ascendència danesa de música rock/pop i indie.
Christina
Rosenvinge va néixer a Madrid el 29 de maig de 1964, de pares danesos (Hans Jørgen
Christian Rosenvinge, mort en 1991, i Daphne Ankerstjerne Hepworth, meitat
d'ascendència britànica) emigrats a Espanya en els anys cinquanta. Vinculada a
la música des de l'adolescència, posseeix una de les carreres més singulars en
la música pop espanyola. Exintegrante de Ella i los Neumàticos, Màgia Blanca,
Álex & Christina i Christina y Los Subterráneos, ha passat de l'èxit
comercial que va obtenir a la fi dels vuitanta i principis dels noranta a
facturar un estil confessional i arriscat que la situa com una figura de
referència en el pop d'autor actual.
Va
debutar com a cantant en Ella i Los Neumàticos, grup punk que va formar part de
la moguda madrilenya a principis dels 80. Posteriorment, al costat de Toti
Arbres (també Ella i los Neumàticos) i Álex de la Nou (que havia passat per
Zombis) formen Màgia Blanca, un blego de electropop amb tocs funk que només
trauria un Maxi-EP de 3 cançons. Arbres aviat es va separar
de Màgia
Blanca amb el que Rosenvinge i De La Nou decideixen canviar el nom artístic a Álex & Christina,
passant a fer un pop naïf d'influència francesa del qual Christina era compositora al
costat d'Álex. Van tenir una repercussió enorme amb el segon
senzill “Chas i aparezco a tu lado” produït per Nacho Cano, la qual cosa els va
permetre gravar dos àlbums de gran èxit de públic i repercussió mediàtica abans
de separar-se a principis de la dècada dels 90.
En
1991 va començar la seva carrera en solitari, encara que al principi va
mantenir un nom de banda, Christina y Los Subterráneos, no hi havia una
formació fixa de músics. El seu primer disc, Que me parta un rayo, amb deu
cançons escrites des d'un punt de vista femení i feminista inèdit en el món del
rock d'aquests anys van cridar poderosament l'atenció en països com Xile,
Colòmbia, el Perú, Bolívia, l'Argentina i l'Uruguai, a més d'Espanya, on va
arribar a disc de platí.
La
cantant hispà-danesa a més va participar com a artista convidada en festivals
de renom internacional com el Festival Internacional de la Cançó de Vinya de la
Mar, realitzat anualment a la ciutat de Vinya de la Mar, a Xile.
L'any
1994 surt El meu petit animal, un disc més aspre que es grava als afores de
París amb la producció de Steve Jordan i Niko Boles. Amb ell, Rosenvinge inicia
un recorregut més personal que l'allunya dels circuits comercials.
En
1994, coneix a Lee Ranaldo (guitarrista de Sonic Youth) i entra en contacte amb
l'escena alternativa de N.I. D'aquesta relació artística sortirà en 1997 el
disc Cerrado, ja signat en solitari, on la banda ja està integrada pels músics
estatunidencs que formaran la seva banda els pròxims anys. En 1998 finalitza el
seu contracte amb Warner i renúncia a la renovació per a dedicar-se a fer
música més introspectiva, fosca i experimental. Comença a passar temporades a
Nova York, on acabarà vivint entre 1999 i 2003. En "Cerrado"
s'inclouen les seves dues primeres cançons en anglès. Els seus primers treballs
en espanyol queden com un referent per a les següents generacions de
compositores hispanes com Nicole, Julieta Venegas i múltiples bandes alternatives. Cançons com Tu por mi, 1000 pedazos, Pàlido, Voy
en coche o Sabado són actualment clàssics que continuen sonant en les ràdios de
Xile, el Perú, Colòmbia i Mèxic.
En
1999 es trasllada a Nova York on inicia una nova carrera en el món anglosaxó.
Steve Shelley i Lee Ranaldo de Sonic Youth actuen com a pont i formen part de
la banda amb la qual aconsegueix introduir-se en el circuit de sales
underground de la ciutat. Smokey Harmel, Janet Wygal, Jeremy Wilms, Tim Foljahn
de Two Dollar guitar són músics en diferents èpoques de la banda amb la qual
toca sovint en sales com Tonic, CBGB's i Knitting Factory. En 2001 publica Frozen
pool amb la discogràfica Smells Like Rècords. Suposa el seu primer treball
discogràfic íntegrament en anglès, exceptuant un tema en espanyol. Amb aquest
àlbum, que collita ressenyes positives en Wire, New York Times i altres mitjans,
surt de gira pels Estats Units i Europa tocant en alguns festivals, com All Tomorrow
Parties Festival a Los Angeles i Els Femmes s'Melent a París. Frozen pool es va
publicar també al Japó en el segell P-Vaig venir.
En
2002 arriba Foreign land, el seu segon disc en anglès. A Espanya es publica en
la col·lecció L'Europeu, en format disc-llibre on la cançó "German Heart
" s'il·lustra amb un "foto-clip" d'imatges preses per la seva
parella de llavors, l'escriptor Ray Loriga.
No
serà fins a 2006 quan torna amb un nou treball discogràfic, Continental 62, que
tanca la trilogia anglosaxona i inclou algun tema en espanyol. El títol fa
referència al vol amb el qual Rosenvinge retorna a Madrid.
En
2007 Christina treu a la llum un nou treball de set cançons denominat Verano Fatal
(Llimbs Starr 07), en col·laboració amb el cantautor independent Nacho Vegas.
En el disc s'inclouen cançons escrites per tots dos com l'homònima "Verano
Fatal", "Humo”, i "Me he perdido", altres escrites per Rosenvinge
com "No lloro por ti", "Ayer te ví" i "No pierdes lo
que das" i una més escrita per Hortes "Que me parta un rayo"
parafrasejant en el títol un disc anterior de Rosenvinge " Que me parta un rayo".
El 4
de novembre de 2008 va sortir a la venda Tu labio superior (WEA), àlbum en
solitari, compost íntegrament en espanyol. El primer senzill es va titular
"La distancia adecada". Compta amb una banda d'excepció com són Steve
Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Chris Brokaw (de la banda Come, band) a la
guitarra i el baix, Jeremy Wilms, guitarra, baix i contrabaix i Charlie
Bautista. Les mescles del disc són a càrrec de John Agnello. Amb Tu labio
superiror Rosenvinge obté un reconeixement majoritari de públic i crítica a
Espanya, on revistes com Rockdelux ho coronen com el millor de l'any.
En La
Joven Dolores, (2011) Christina Rosenvinge compta amb la col·laboració de Steve Shelley (Sonic Youth)
en la bateria; Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bautista en guitarres
i teclat; Aurora Aroca (de Boat Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Biolay,
Geòrgia Hubley (Yo la tengo). El disc s'edita en una luxosa versió llibre-disc
amb tapes dures, i amb el disseny de l'estudi alemany Hort. La revista Rolling
Stone ho qualifica com a "obra mestra", les crítiques, excel·lents de
nou ho reconeixen com la seva obra més literària. La cançó més emblemàtica,
" Canción del Eco", és
una adaptació del mite de Narcís i Eco que Ovidio inclou en la seva
Metamorfosi. Altres cançons revisen mites clàssics com el d'Eva o la dona de Lot.
Christina
Rosenvinge s'ha convertit en una cantautora d'enorme reconeixement. La seva
trajectòria inconformista es reconeix com un valor entre les noves generacions.
Al final de 2011 s'edita Un caso sin resolver, una caixa recopilatòria que
reuneix tota la seva trajectòria musical, un DVD amb vídeos i un documental,
així com una selecció de textos dels seus col·laboradors i una biografia en
clau irònica escrita per ella mateixa, Una cantautora exquisida i inquieta que
li ha tirat molt de coratge... una obra imprescindible i rica, essencial en la
història de la nostra música (Juan Cervera, Rockdelux).
En
2015 publica un nou àlbum d'estudi,Lo nuestro, amb la
discogràfica El Segell del Primavera Sound, coproduït per Raul Fernández i
inicia una nova gira per Espanya i Hispanoamèrica. El disc s'obre amb "La
tejedora", una peça de rock electrònic inspirada per Maman, l'escultura de
l'artista francesa Louise Bourgeois en forma d'aranya gegant. El mes de juny el
Museu Picasso de Màlaga li dedica una retrospectiva a l'artista francesa per a
la qual Rosenvinge prepara un concert complet inspirat per l'obra de Bourgeois.
En
2016 participa en l'homenatge al Guernica de Picasso del Museu Reina Sofia i
Radi 3 musicant un poema de Paul Eluard amb Dalt Saiz i Emilio Saiz. També
s'edita l'àlbum Firmamento de la cantaora Rocío Márquez on s'inclou un romanç
escrit per Christina Rosenvinge per encàrrec de Rocío Márquez, que compon la
música: "Almendrita" on es trenca amb la temàtica tradicional del
flamenc en parlar d'embaràs adolescent.
El 9
de febrer de 2018 s'edita Un hombre rubio. Aquest disc, escrit des d'un jo
masculí, part d'una triava dedicada al seu pare "Romançe de la
Plata". Les lletres del disc tracten el tema de la solitud masculina des
de diferents angles deixant oberta la possibilitat que per mitjà del masculí
genèric també estigui parlant de si mateixa.
A
l'octubre de 2018 Rosenvinge és guardonada amb Premi Nacional de les Músiques
Actuals. La decisió del jurat destaca "el potencial emocional de la seva
obra i el seu procés de cerca d'una personalitat musical pròpia, així com la
qualitat de la seva faceta compositiva i les seves actuacions en directe".
Aquest guardó, que concedeix anualment el Ministeri de Cultura i Esport, està
dotat amb 30.000 euros. El jurat subratlla de Rosenvinge "el talent i la
credibilitat de la seva genuïna carrera professional, trets que troben una
clara expressió en els seus més recents treballs".
Al
març de 2019 el blog colombià El Amarillo llança Tu boca: un tribut a Christina
Rosenvinge, en el qual diversos cantants espanyols i hispanoamericans versionen
els temes de tu labio superior.
Al
juliol del mateix any, és convidada a participar de Rock al Parc a la ciutat de
Bogotà, el festival gratuït més important de Llatinoamèrica, la seva
presentació va durar 10 cançons que van ser aclamades pel públic. El seu sojorn
li va permetre realitzar el llançament del seu llibre Debut. Quaderns i cançons
en la Llibreria Lerner de la capital colombiana.
En els
últims anys les visites a Xile, Colòmbia i el Perú han estat freqüents. Primer
per a presentar Un hombre rubio, i després amb la gira commemorativa dels 30
anys del llançament Que me parta un rayo. La qual s'allarga per sobre del que
es preveu pel seu enorme èxit .
Després
de rebre el Premi de Músiques actuals, paradoxalment Rosenvinge ha enllaçat
tres treballs que no són estrictament discogràfics. En 2019 edita el llibre
Debut en l'editorial Penguin random house, en 2020 protagonitza i s'encarrega
de la música de la pel·lícula Karen, dirigida per María Pérez, i en 2022 fa una
incursió en el teatre encarregant-se de la composició i direcció musical de SAFO,
obra teatral dirigida per Marta Pazos, on també encarna a la poeta grega. En
2023 publica un nou disc titulat Els Versos Sàfics on es recullen noves
versions de les cançons creades per a l'obra teatral, però aquesta vegada
interpretades per ella mateixa. Al gener de 2024 comença una gira per a
presentar aquest treball.
En els
seus inicis va presentar el programa musical FM2 que va dirigir Diego A.
Manrique en Televisió Espanyola (1988-1989).
Com a
actriu ha participat en les pel·lícules Todo es mentira (1994, al costat de
Penélope Cruz i Coc Malla) i en La pistola de mi hermano (1997, de Ray Loriga)
al costat de Viggo Mortensen.
En
2016 compon amb Mikel Salas el tema "Caer", de la banda sonora del
film Rumbs, dirigit per Manuela Burló.
Al
juny de 2021 s'estrena la pel·lícula Karen dirigida per María Pérez Sanz, on Rosenvinge
interpreta a Karen Blixen, l'escriptora danesa coneguda mundialment per Out of Africa.
També ha compost els temes musicals de la pel·lícula “My life again” i “Camíno
a casa”
Al
maig de 2021 compon la cançó “Ese Chico” que tanca la seriï Maricon perdido
escrita per Bob Pop. S'edita en single amb remescles de Hidrogenesse i DJ COCO.
Al
juliol de 2022, va estrenar en el Festival Internacional de Teatre Clàssic de
Mèrida, Safo, en la qual actua i musicaliza els poemes i fragments de la poeta
clàssica Safo de Lesbos. L'obra compta amb direcció de Marta Pazos i
dramatúrgia de María Folguera
Rosenvinge
ha col·laborat amb artistes conceptuals com Sophie Calle. Va realitzar una peça
per a l'obra Prenez soin de vous que Sophie Calle va presentar en el pavelló
francès en la Biennale di Venezia en 2007 .
Al
març de 2019 publica el llibre Debut. Cuadernos y canciones en el Grup
Editorial Penguin Random House, una antologia de les seves lletres escrites
entre 1992 i 2018 acompanyades de relats que situen cada àlbum en el seu
context i un assaig sobre el vers cantat titulat “La palabra exacta”. Del
llibre es diu « Apuntala la idea de que
todo empieza por la música pero transciende por las palabras.» Javier Rodríguez
Marcos, Babelia. «Rosenvinge es va fer lloc bracejant en direcció contrària.
Una suau insubmissió fa niu en el que diu, en el que escriu, en el que canta. I
d'aquí tanta força, tant d'enigma. Aquesta estranya i contagiosa veritat del
seu Debut.» Antonio Lucas, El Mundo.
Christina
Rosenvinge també és coneguda com a activista del moviment que promou la
bicicleta com a mitjà de transport urbà des de l'any 2007. Referent a això, la
coordinadora d'associacions ciclistes "ConBici" ,
li va atorgar el seu premi anual a la mobilitat sostenible en 2010
Christina
Rosenvinge té dos fills anomenats Willem i Kay, fruit d'una relació passada amb
l'escriptor i director de cinema Ray Loriga.
Enregistraments en solitari
Cerrado
(1997)
Frozen
pool (2001)
Foreign
land (2002)
Continental
62 (2006)
Verano
fatal (2007) con Nacho Vegas
Tu
labio superior (2008)
Tu
labio inferior (EP, 2008)
La
joven Dolores (2011)
Lo
nuestro (2015)
Un
hombre rubio (2018)
Los
versos sáficos (2023)
Recopilatorios
Enregistraments amb “Ella y Los
Neumáticos”
Ella
y los neumáticos (maqueta) (1980)
Enregistraments amb “Magia Blanca”
Magia
Blanca (Maxi EP) (1985)
Enregistraments amb “Álex &
Christina”
Álex
& Christina (1988)
El
ángel y el diablo (1989)
Enregistraments amb “Christina y Los
Subterráneos”
Que
me parta un rayo (1992)
En
vivo Madrid (1993)
Mi
pequeño animal (1994)
Enregistraments amb “Fernando Milagros”
San
Sebastián (2011)