(Christina Rosenvinge Hepworth)
Cantautora, lletrista, productora discogràfica,
actriu, escriptora
Instruments: Veu, guitarra, piano
Gèneres:
Rock alternatiu, pop, indies
Naixement: 29 de maig de 1964 a Madrid, Espanya
Christina
Rosenvinge Hepworth
(Madrid, Espanya, 29 de maig
de 1964) és una cantautora espanyola
d'ascendència danesa de música rock/pop i indie.
Christina
Rosenvinge va néixer a
Madrid el 29 de maig de 1964, de pares danesos (Hans Jørgen Christian Rosenvinge, mort en 1991, i
Daphne Ankerstjerne Hepworth,
meitat d'ascendència britànica) emigrats a Espanya en els anys cinquanta. Vinculada a la
música des de l'adolescència, posseeix
una de les carreres més singulars en la música pop espanyola.
Exintegrante de Ella i los Neumàticos,
Màgia Blanca, Álex & Christina i Christina y Los
Subterráneos, ha passat de l'èxit
comercial que va obtenir a la fi dels
vuitanta i principis dels noranta a facturar un estil confessional i arriscat que la situa com una figura de referència en el pop d'autor
actual.
Va
debutar com a cantant en
Ella i Los Neumàticos, grup
punk que va formar part de la moguda
madrilenya a principis dels 80. Posteriorment, al costat de Toti Arbres (també Ella
i los Neumàticos) i Álex de la Nou
(que havia passat per
Zombis) formen Màgia Blanca, un blego
de electropop amb tocs funk que només trauria un Maxi-EP de 3 cançons. Arbres aviat
es va separar de Màgia
Blanca amb el que Rosenvinge
i De La Nou decideixen canviar el nom artístic
a Álex
& Christina, passant a fer
un pop naïf
d'influència
francesa del qual Christina era compositora al costat d'Álex. Van tenir una repercussió enorme amb el segon senzill “Chas i aparezco a
tu lado” produït per Nacho Cano, la qual cosa els va permetre gravar dos àlbums de
gran èxit de públic i repercussió mediàtica abans de separar-se a principis
de la dècada dels 90.
En
1991 va començar la seva
carrera en solitari, encara que al principi va mantenir un nom de banda, Christina y Los Subterráneos, no hi havia una formació fixa de músics. El seu primer disc, Que me parta un
rayo, amb deu cançons escrites des d'un punt de vista femení i feminista inèdit en el món del rock d'aquests anys van cridar poderosament l'atenció en països com Xile, Colòmbia,
el Perú, Bolívia, l'Argentina
i l'Uruguai, a més d'Espanya, on va arribar a disc
de platí.
La cantant hispà-danesa a més va participar com a artista
convidada en festivals de renom
internacional com el Festival Internacional de la Cançó de Vinya de la Mar, realitzat anualment a la ciutat de Vinya de la Mar, a Xile.
L'any 1994 surt El meu petit
animal, un disc més aspre que es grava als afores de
París amb la producció de
Steve Jordan i Niko Boles. Amb ell, Rosenvinge
inicia un recorregut més
personal que l'allunya dels
circuits comercials.
En
1994, coneix a Lee Ranaldo
(guitarrista de Sonic Youth) i entra en contacte amb l'escena alternativa de N.I. D'aquesta relació artística sortirà en 1997 el disc Cerrado, ja
signat en solitari, on la banda ja està integrada pels músics estatunidencs que formaran
la seva banda els pròxims anys. En 1998 finalitza el seu contracte amb Warner i renúncia a la renovació per a dedicar-se a fer
música més introspectiva, fosca i experimental. Comença a passar temporades a Nova York, on acabarà vivint entre 1999 i 2003. En "Cerrado" s'inclouen
les seves dues primeres cançons en anglès. Els seus
primers treballs en espanyol queden com un referent per a les següents generacions de compositores hispanes
com Nicole, Julieta Venegas i múltiples bandes alternatives. Cançons com Tu por mi, 1000 pedazos, Pàlido, Voy en
coche o Sabado són actualment clàssics que continuen sonant en les ràdios de Xile, el Perú, Colòmbia i Mèxic.
En
1999 es trasllada a Nova York on
inicia una nova carrera en el món anglosaxó.
Steve Shelley i Lee Ranaldo de Sonic Youth actuen com
a pont i formen part de la
banda amb la qual aconsegueix introduir-se en el circuit de sales underground de
la ciutat. Smokey Harmel, Janet Wygal, Jeremy Wilms, Tim Foljahn de Two Dollar guitar són músics en diferents
èpoques de la banda amb la qual toca sovint en sales com Tonic, CBGB's
i Knitting Factory. En 2001 publica Frozen pool amb la discogràfica Smells Like Rècords. Suposa
el seu primer treball discogràfic íntegrament en anglès, exceptuant un tema en espanyol. Amb aquest
àlbum, que collita ressenyes positives en Wire, New
York Times i altres mitjans,
surt de gira pels Estats Units i Europa tocant en alguns festivals, com All Tomorrow Parties
Festival a Los Angeles i Els
Femmes s'Melent a París. Frozen pool es va publicar també al Japó
en el segell P-Vaig venir.
En
2002 arriba Foreign land,
el seu segon disc en anglès. A Espanya es publica en
la col·lecció L'Europeu, en
format disc-llibre on la cançó "German Heart " s'il·lustra amb un "foto-clip" d'imatges
preses per la seva parella de llavors,
l'escriptor Ray Loriga.
No serà fins a 2006 quan torna amb un nou treball discogràfic,
Continental 62, que tanca la trilogia
anglosaxona i inclou algun tema en espanyol. El títol fa referència al vol amb el qual
Rosenvinge retorna a Madrid.
En
2007 Christina treu a la llum
un nou treball de set cançons denominat Verano Fatal (Llimbs Starr 07), en col·laboració amb el cantautor independent Nacho Vegas. En el disc
s'inclouen cançons escrites per tots dos com l'homònima "Verano
Fatal", "Humo”, i "Me he perdido", altres
escrites per Rosenvinge com "No lloro por ti", "Ayer te ví" i "No pierdes lo que das" i una més escrita per Hortes "Que
me parta un rayo" parafrasejant en el títol un disc anterior de Rosenvinge " Que me
parta un rayo".
El 4
de novembre de 2008 va sortir
a la venda Tu labio superior (WEA), àlbum en solitari, compost íntegrament en espanyol. El primer senzill es va
titular "La distancia adecada". Compta amb una banda d'excepció com són Steve Shelley (Sonic Youth) a
la bateria, Chris Brokaw
(de la banda Come, band) a la guitarra i el baix,
Jeremy Wilms, guitarra, baix
i contrabaix i Charlie Bautista. Les mescles del disc
són a càrrec de John Agnello. Amb Tu labio superiror Rosenvinge obté un reconeixement majoritari de públic i crítica a Espanya, on revistes com Rockdelux ho
coronen com el millor de l'any.
En La
Joven Dolores, (2011) Christina Rosenvinge compta amb la col·laboració de Steve Shelley
(Sonic Youth) en la bateria;
Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bautista en guitarres
i teclat; Aurora Aroca (de Boat
Beam) al violoncel, piano i
cors; Benjamin Biolay, Geòrgia Hubley (Yo la tengo). El disc s'edita en una luxosa versió llibre-disc amb tapes dures, i amb el disseny de l'estudi alemany Hort. La revista Rolling Stone ho qualifica com a "obra mestra", les crítiques, excel·lents de nou ho reconeixen com
la seva obra més literària. La cançó més emblemàtica, "
Canción del Eco", és
una adaptació del mite de Narcís
i Eco que Ovidio inclou en la seva
Metamorfosi. Altres cançons revisen mites clàssics com el d'Eva o la dona de Lot.
Christina
Rosenvinge s'ha convertit en una cantautora d'enorme
reconeixement. La seva trajectòria inconformista es reconeix
com un valor entre les noves generacions.
Al final de 2011 s'edita Un caso sin resolver, una caixa recopilatòria que reuneix tota la seva trajectòria musical, un DVD amb
vídeos i un documental, així com
una selecció de textos dels
seus col·laboradors i una biografia en clau irònica escrita per ella mateixa,
Una cantautora exquisida i inquieta que li ha tirat molt de coratge...
una obra imprescindible i rica, essencial en la història de la nostra música
(Juan Cervera, Rockdelux).
En
2015 publica un nou àlbum d'estudi,Lo nuestro, amb la discogràfica El Segell del Primavera Sound, coproduït per Raul Fernández i
inicia una nova gira per Espanya i Hispanoamèrica. El disc s'obre amb "La
tejedora", una peça de rock electrònic
inspirada per Maman, l'escultura de l'artista francesa Louise Bourgeois en forma d'aranya gegant. El mes de juny el Museu Picasso de Màlaga li dedica
una retrospectiva a l'artista francesa per a la qual Rosenvinge prepara un concert complet inspirat per l'obra de Bourgeois.
En 2016
participa en l'homenatge al Guernica de Picasso del Museu Reina Sofia i Radi 3 musicant un poema de Paul Eluard amb Dalt
Saiz i Emilio Saiz. També s'edita l'àlbum
Firmamento de la cantaora Rocío Márquez on s'inclou un romanç escrit per Christina Rosenvinge
per encàrrec de Rocío Márquez, que compon la música: "Almendrita" on es trenca amb la temàtica tradicional del flamenc
en parlar d'embaràs adolescent.
El 9
de febrer de 2018 s'edita
Un hombre rubio. Aquest disc, escrit
des d'un jo masculí, part d'una
triava dedicada al seu pare
"Romançe de la Plata". Les lletres del disc tracten el tema
de la solitud masculina des de diferents angles deixant oberta la possibilitat que per mitjà del masculí genèric també estigui parlant de si mateixa.
A l'octubre de 2018 Rosenvinge és guardonada amb
Premi Nacional de les Músiques
Actuals. La decisió del jurat destaca "el potencial emocional de la seva obra i el seu procés de cerca d'una personalitat musical pròpia, així com la qualitat
de la seva faceta compositiva i les seves actuacions en directe". Aquest guardó, que
concedeix anualment el Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb
30.000 euros. El jurat subratlla
de Rosenvinge "el talent
i la credibilitat de la seva
genuïna carrera professional,
trets que troben una clara expressió en els seus més recents
treballs".
Al març de 2019 el blog colombià El
Amarillo llança Tu boca: un tribut
a Christina Rosenvinge, en el qual
diversos cantants espanyols
i hispanoamericans versionen els
temes de tu labio superior.
Al juliol del mateix any, és convidada a participar de
Rock al Parc a la ciutat de
Bogotà, el festival gratuït
més important de Llatinoamèrica, la seva presentació va durar 10 cançons
que van ser aclamades pel públic. El seu sojorn li va permetre realitzar el llançament del seu llibre Debut. Quaderns i cançons en la Llibreria Lerner de la capital colombiana.
En els últims anys
les visites a Xile, Colòmbia
i el Perú han estat freqüents.
Primer per a presentar Un hombre rubio, i després amb la gira commemorativa dels 30 anys del llançament Que me parta un rayo. La qual
s'allarga per sobre del que es preveu
pel seu enorme èxit .
Després de rebre el Premi de Músiques actuals, paradoxalment Rosenvinge ha enllaçat tres treballs que no són estrictament discogràfics. En 2019 edita el llibre
Debut en l'editorial Penguin
random house, en 2020 protagonitza i s'encarrega de la
música de la pel·lícula Karen, dirigida per María
Pérez, i en 2022 fa una incursió en el teatre encarregant-se de la composició i direcció musical de
SAFO, obra teatral dirigida per Marta Pazos, on també
encarna a la poeta grega. En 2023 publica un nou disc titulat Els Versos Sàfics on es recullen noves versions de les cançons creades per a l'obra teatral, però aquesta vegada interpretades per ella mateixa.
Al gener de 2024 comença
una gira per a presentar aquest treball.
En els seus inicis
va presentar el programa musical FM2 que va dirigir Diego A. Manrique en Televisió Espanyola (1988-1989).
Com a actriu
ha participat en les pel·lícules Todo es mentira (1994, al costat
de Penélope Cruz i Coc Malla) i en La pistola de mi
hermano (1997, de Ray Loriga) al costat
de Viggo Mortensen.
En
2016 compon amb Mikel Salas
el tema "Caer", de la banda sonora del film Rumbs,
dirigit per Manuela Burló.
Al juny de 2021 s'estrena la pel·lícula Karen dirigida per María Pérez Sanz, on Rosenvinge interpreta a Karen Blixen, l'escriptora danesa coneguda mundialment per Out of Africa. També ha compost els temes musicals de la pel·lícula “My life again” i “Camíno a casa”
Al maig de 2021 compon la cançó “Ese Chico” que tanca la seriï Maricon perdido escrita per
Bob Pop. S'edita en single amb
remescles de Hidrogenesse i
DJ COCO.
Al juliol de 2022, va estrenar en el Festival Internacional de
Teatre Clàssic de Mèrida, Safo, en la qual actua i musicaliza els poemes i fragments
de la poeta clàssica Safo
de Lesbos. L'obra compta amb direcció de Marta Pazos i dramatúrgia de María Folguera
Rosenvinge ha col·laborat amb artistes conceptuals com Sophie Calle. Va realitzar una peça per a l'obra Prenez soin
de vous que Sophie Calle va
presentar en el pavelló francès
en la Biennale di Venezia
en 2007 .
Al març de 2019 publica el llibre
Debut. Cuadernos y canciones en el Grup Editorial Penguin Random House, una antologia de les seves lletres escrites
entre 1992 i 2018 acompanyades
de relats que situen cada àlbum en el seu context i un assaig sobre el vers cantat titulat
“La palabra exacta”. Del llibre es diu « Apuntala la idea de que
todo empieza por la música pero transciende por las palabras.» Javier Rodríguez
Marcos, Babelia. «Rosenvinge
es va fer lloc bracejant en direcció contrària. Una suau insubmissió fa niu en el que diu, en el que escriu, en el que
canta. I d'aquí tanta força,
tant d'enigma. Aquesta estranya i contagiosa veritat del seu Debut.» Antonio
Lucas, El Mundo.
Christina
Rosenvinge també és coneguda com a activista del moviment que promou la bicicleta com a mitjà de transport urbà des de l'any 2007. Referent a això, la coordinadora d'associacions
ciclistes "ConBici" , li va atorgar el seu premi anual a la mobilitat sostenible en 2010
Christina
Rosenvinge té dos fills anomenats Willem i Kay, fruit d'una
relació passada amb l'escriptor i director de
cinema Ray Loriga.
Enregistraments en solitari
Cerrado
(1997)
Frozen
pool (2001)
Foreign land (2002)
Continental
62 (2006)
Verano
fatal (2007) con Nacho Vegas
Tu
labio superior (2008)
Tu
labio inferior (EP, 2008)
La
joven Dolores (2011)
Lo
nuestro (2015)
Un
hombre rubio (2018)
Los
versos sáficos (2023)
Recopilatorios
Enregistraments amb “Ella y Los Neumáticos”
Ella
y los neumáticos (maqueta) (1980)
Enregistraments amb “Magia Blanca”
Magia
Blanca (Maxi EP) (1985)
Enregistraments amb “Álex & Christina”
Álex
& Christina (1988)
El
ángel y el diablo (1989)
Enregistraments amb “Christina y Los Subterráneos”
Que
me parta un rayo (1992)
En
vivo Madrid (1993)
Mi
pequeño animal (1994)
Enregistraments amb “Fernando Milagros”
San
Sebastián (2011)