Baixista
Instruments: Baix, mandolina, mandola
Naixement:
1 de març de 1954 a Barcelona
ls 13 anys s'inicia en el baix de manera
autodidacta i forma el trio de blues 'Crack' amb Salvador
Font i Emili Baleriola. Dos
anys més tard aquests tres músics es van afegir a Enric Herrera per a formar part
del grup Máquina!. En aquesta època s'interessa
pel contrabaix, estudiant dos anys al Conservatori amb el Mestre Ferran Sala, alhora que continua tocant el baix elèctric amb
grups de jazz i música brasilera. El 1975 funda, amb Joan Albert Amargós, Salvador
Font, Luigi Cabanach i Lucky
Guri el grup Música Urbana,
Després de deixar el grup primer Guri i més tard Cabanach,
s'incorporarien Jordi Bonell
(guit.), Jaume Cortadellas
(flauta travessera i flautí)
i Matthew L. Simon (trompeta, fliscorn
i onoven; aquest últim és el fliscorn
al si bemol). En aquesta època,
influenciat per les innovacions
de Jaco Pastorius, decideix
treure-li els trasts al seu baix
Gibson. A finals dels 70 Amargós li regala una mandolina, i, interessat
per l'instrument, descobreix
l'existència de la mandola,
que li agrada més per la mida de l'instrument
i la tessitura. Des d'aleshores
també toca aquest instrument.
El 1980 entra a formar part de l'innovador grup de Paco de
Lucía, enregistrant el disc
'Solo quiero caminar' (1981), que redefiniria l'estètica del flamenc amb la major presència
del baix i els saxos i flautes, i la incorporació del
cajón. Aquesta col·laboració
duraria fins a l'any 2001, generant fins a cinc discs i portant-lo a recórrer tot el món en diferents gires. Tocar amb Paco de Lucía li obre les portes al món
del flamenc, que encara no acceptava
el baix elèctric com a instrument propi, tot i que artistes com el mateix de Lucía a 'Fuente
y caudal' (1973) o Camarón a 'La leyenda del tiempo' (1979) ja
l'havien fet servir. Amb la primera aparició de Benavent amb Camarón de la Isla,
al disc 'Calle Real' (1983) es trenca aquesta
barrera, i el so del baix elèctric tal com el toca Benavent passa a ser un element habitual en l'estil.[3]
El 1982 col·labora, juntament amb Paco de Lucía, en
el disc 'Touchstone' del
pianista Chick Corea, qui
li demana que s'afegeixi al
seu quintet, amb el que enregistraran 'Again & Again' (1983). Treballar amb un dels grans noms
del jazz el posa en contacte amb una sèrie de músics amb qui col·laborarà
freqüentment a partir d'aquest
moment. El 1983 publica el seu
primer disc com a solista, titulat simplement 'Carles Benavent'. Alhora col·labora en un quintet liderat per Jorge Pardo
amb qui grava dos
discs, 'Blau' (1982) i 'El canto de los guerreros'
(1984).
Al 1985 publica "Dos de Copas" al costat de Joan Albert Amargós: Al
costat de Jorge Pardo, participa als
festivals internacionals d'Istanbul i Cork
El 1986 rep el premi especial de la crítica atorgat
per RNE, RTVE i la revista Quártica Jazz.
Al 1989: Amb el grup Flamenco Fusión actua a Nova
York amb Michel Camilo i Paquito D'Rivera.
Enregistra el seu segon disc amb Joan Albert Amargós ("Colors"), que
compta amb la col·laboració de Didier Lockwood
entre d'altres.
1990 - És convidat,
al costat de Jorge Pardo, el pianista i últimament també acordionista Gil
Goldstein, Don Alias i
Alex Acuña, a donar un concert especial
a la TV Suïssa
(Schweizer Fernsehen); aquest concert dóna
lloc a actuacions de la
banda a Nova York a l'octubre del mateix
any ia l'enregistrament
d'un disc a nom de Gil Goldstein ("Zebra Coast") per a la companyia
Blue Note. A partir de llavors, Gil Goldstein col·labora habitualment als discos de Carles
Benavent.
El 1991 toca en un concert d'homenatge a Gil Evans amb Miles
Davis i Quincy Jones al festival de jazz de Montreux,
també enregistrat en un disc
(Live in Montreux). El 1992 inicia, amb el disc 'Utopía', la seva col·laboració amb el cantautor Joan Manuel Serrat. Aquest
mateix any grava amb Albert Pla 'No sólo de rumba vive el hombre'.
Al 1992 es presenta al Town Hall de Nova York al costat de Jorge Pardo, convidats pel New Music Seminar.
Al juliol del mateix any participen al projecte alemany Jazzpaña amb la big band de la WDR de Colònia, amb arranjaments
i direcció d'Ariff Mardin i
Vince Mendoza.
El 1994 és escollit
millor músic de jazz de l'any per la Generalitat de Catalunya. El 1995 edita el seu quart disc com a solista ('Agüita que corre'). El 4 d'abril d'aquest any pateix un greu
accident de cotxe que el mantindrà allunyat dels escenaris durant un any.
Just en complir-se un any de l'accident, comença una gira per Europa amb Paco de Lucía i reapareix amb el seu grup
al juliol del mateix any, actuant en el Festival de
Jazz de Guecho i a Barcelona, on
també grava el seu cinquè
disc ("Fènix"), en el qual
intervé, a més dels seus col·laboradors
habituals, Othello Molineaux, que toca el steel drum, bidó de metall
de Trinidad, i algun instrument
semblant.
Al 1998 Forma el trio 'Pardo, Benavent,
Di Geraldo', (amb el qual segueix treballant actualment, s'enregistra una de
les actuacions del trio ("El concert
de Sevilla") el desembre de 1999.
Al 2000 gira al gener per Anglaterra amb l'"Homenatge d'aniversari a Don
Alias" amb el mateix
Do Alias, Alex Acuña, Giovanni Hidalgo, Steve Berrios, Michael Brecker, Randy Brecker i Gil Goldstein.
El 2002 edita el seu setè disc ('Aigua'), guardonat com a millor disc de jazz de l'any pels 'Premios de la Música'.
Al 2003 Forma un altre trio amb Jordi Bonell i Roger Blavia. És convidat,
al costat de Jorge Pardo, Tino Di Geraldo i Gil Goldstein a participar en el Festival de Jazz de Vitòria, en el qual toquen amb Pat Metheny.
El 2004 torna a treballar amb Chick Corea juntament amb Jorge Pardo, Rubem Dantas i Tommy Brechtlein:
fan gires per Europa i els Estats
Units amb el nom de Chick Corea & Touchstone. Al setembre del mateix any, actua
a Barcelona amb els seus "Benavent 3 Trios": un d'aquests trios és amb
Jordi Bonell i Roger Blavia;
un altre, amb Gil Golstein i Jordi Rossy; i l'altre, amb Jorge Pardo i Encert di Geraldo... i de nou la col·laboració especial de Othello
Molineaux. Grava amb Jorge
i Tino un nou disc: "Sense
Precedents".
2003: Forma un altre trio amb Jordi Bonell i Roger Blavia. És convidat,
al costat de Jorge Pardo, Tino Di Geraldo i Gil Goldstein a participar en el Festival de Jazz de Vitòria, en el qual toquen amb Pat Metheny.
2004: Torna a treballar amb Chick Corea juntament amb Jorge Pardo, Rubem Dantas i Tommy Brechtlein:
fan gires per Europa i els Estats
Units amb el nom de Chick Corea & Touchstone. Al setembre del mateix any, actua
a Barcelona amb els seus "Benavent 3 Trios": un d'aquests trios és amb
Jordi Bonell i Roger Blavia;
un altre, amb Gil Golstein i Jordi Rossy; i l'altre, amb Jorge Pardo i Encert di Geraldo... i de nou la col·laboració especial de Othello
Molineaux. Grava amb Jorge
i Encert un nou disc:
"Sense Precedents".
Al 2005 grava amb Chick Corea, Steve Gadd, Vinnie Colaiuta, Hubert Laws, Airto
Moreira, Hossam Ramzy i Tim
Garland el disc The Ultimate Adventure, de la Chick Corea & "Touchstone
Band, amb la qual continua fent gires pels Estats Units, Europa i Amèrica Llatina.
Al 2009 col·labora en el nou disc del guitarrista italià
Flavio Sala, titulat De La Bona Onda.
Al 2011 col·labora en el disc Ondines ballen del arpista
català Josep-Maria Ribelles, en el tema Vent de novembre.
Discografia
Carles Benavent. (Nuevos Medios
1983)
Mantequilla. Carles Benavent –
Salvador Font (1983)
Dos de copas. Carles Benavent –
Joan Albert Amargós (Nuevos Medios 1985)
Peaches with Salt. (Frog Records Germany 1985)
Colors. Carles Benavent – Joan Albert
Amargós (Nuevos Medios 1991)
Agüita que corre. (Nuevos Medios 1995)
Fénix. (Nuevos Medios 1997)
Aigua. (Nuevos Medios 2001)
amb Màquina!
Màquina! - En directo (Als 4 vents, 1972)
amb Música Urbana
Música Urbana. (Edigsa, 1977)
II. (Edigsa, 1978)
Iberia. (RCA, 1978).
amb Paco de Lucía
Solo quiero caminar. (Philips, 1981)
Live... One Summer
Night. (Philips, 1984)
Zyryab. (PolyGram, 1990)
Live in America. (PolyGram, 1993)
Luzía. (1998)
amb Jorge Pardo
Blau. (Blau 1982)
El canto de los guerreros. (1984)
Las cigarras son quizás sordas.(Nuevos
Medios 1991)
Veloz hacia su sino. (Nuevos Medios 1993)
2332
Mira
amb Chick Corea
Touchstone. (GRP 1982)
Again and again. (GRP 1983)
Rhumba & Flamenco. (2005)
The Ultimate Adventure
(2006)
amb Miles Davis
Live in Montreaux.(Warner 1993)
amb Gil Goldstein
Zebra Coast. (Blue Note 1991)
amb Jazzpaña
Jazzpaña. (Nuevos Medios 1993)
amb Camarón de la Isla
Calle Real. (Polygram 1983)
Soy gitano. (Polygram 1989)
Viviré. (Polygram 1990)
Potro de rabia y miel. (Polygram
1992)
amb Max Sunyer
Babel. (1979)
Jocs privats. (1980)
Trio. (1983)
Sal marina. (1989)
Nómades. (1992)
Black Coral. (1995)
amb Joan Manuel Serrat
Utopía
Nadie es perfecto
Canciones
Versos en la boca
amb Tino di Geraldo
Burlerías
Flamenco lo serás tú
Tino