(Carl Dean
Radle)
Baixista
Naixement:
18 de juny de 1942, Tulsa, Oklahoma
Mort:
30 de maig de 1980, Claremore, Oklahoma
Va
ser un baixista estatunidenc que va realitzar gires i va gravar amb molts dels
artistes discogràfics més influents de finals dels anys 1960 i 1970. Va ser
inclòs pòstumament en el Saló de la Fama de la Música d'Oklahoma en 2006.
La
carrera professional de Radle va començar quan Leon Russell li va oferir
ingressar a la indústria musical, convidant-ho a Califòrnia.
La
seva gran oportunitat va arribar a mitjan anys 60, com a baixista de Gary Lewis
& the Playboys. Durant la seva etapa en Playboys, va aparèixer amb ells en
Hullabaloo, The Mike Douglas Show i The Ed Sullivan Show, i tocaria el baix en
els èxits de Playboy "Everybody Loves a Clown" i "She's Just My
Style" i col·laboraria en els àlbums A Session with Gary Lewis and the
Playboys i Everybody Loves a Clown.
Va
mantenir una llarga associació amb Eric Clapton, el 1969 amb Delaney i Bonnie
and Friends i el 1970 amb Derek and the Dominos,
gravant amb el bateria Jim Gordon, el guitarrista Duane Allman i el tecladista
Bobby Whitlock.
Va
treballar en tots els projectes solistes de Clapton des de 1970 fins a 1979 i
va ser membre de la banda de gira de Clapton, Eric Clapton & His Band, de
1974 a 1979. Radle va ser fonamental per a facilitar el retorn de Clapton a les
gravacions i gires en 1974. Durant el parèntesi de tres anys de Clapton, Radle
li va proporcionar un subministrament de cintes de músics amb els quals havia
estat treballant. Dick Sims i Jamie Oldaker van ser el nucli de la banda de
Clapton durant la dècada de 1970. Radle va servir com més que un acompanyant,
actuant també com a arranjador en diverses cançons, en particular
"Motherless Children". Radle va guanyar crèdit com a productor
associat de l'àlbum de Clapton No Reason to Cry.
Carl
també va ser membre de Colours, una banda de culte psicodèlica de Dot Rècords
per a la qual va tocar en el primer àlbum i va aparèixer com a convidat en el
segon. En 1970, Radle es va unir a la gira Mad Dogs and Englishmen de Joe
Cocker.
Radle
va ser músic de sessió per a molts dels artistes de blues rock i rock and roll
més famosos de la dècada de 1970, inclosos Rita Coolidge i Kris Kristofferson.
Va aparèixer en la pel·lícula The Concert for Bangladesh ; les gravacions
d'aquest concert es van llançar com a àlbum en 1972. Durant el període de dos
anys abans del llançament de l'àlbum The Concert for Bangladesh, Radle va gravar
àlbums amb Dave Mason, JJ Cale, George Harrison, Joe Cocker, Leon Russell i
Buddy Guy, entre altres. Li ho pot veure en la pel·lícula de Martin Scorsese de
1978 The Last Waltz, que va documentar el concert final de The Band, celebrat
en 1976.
Al
llarg de la seva carrera, Radle va tocar en diversos senzills i àlbums d'or i
platí i es va guanyar el respecte de molts músics. Les seves línies de baix
eren sovint simples i repetitives, però sempre amb el propòsit de donar suport
a la cançó.
Radle
murió en su casa de Claremore, Oklahoma, en mayo de 1980, por los efectos del
alcohol y los narcóticos; tenía 37 años.
Enregistraments amb “Gary Lewis &
the Playboy”
1965
Everybody Loves a Clown
1965
She's Just My Style
1966
Hits Again
1966 (You Don't Have To) Paint Me a Picture
1967 New Directions
1967
Listen!
1967
Gary Lewis & The Playboys
1969
Rhythm of the Rain/Hayride
1969
Close Cover Before Playing
1969
Rhythm!
1969 I'm on the Right Road Now
Enregistraments amb “Derek y el
dominoes”
1970
Layla and Other Assorted Love Songs
1973
In Concert
1990
The Layla Sessions: 20th Anniversary Edition (postum)
1994
Live at the Fillmore (postum)
Enregistraments amb “Eric Clapton”
1970:
“Eric Clapton”
1974:
“ 461 Ocean Boulevard”
1975:
“E. C. Was Here”
1975:
“There's One in Every Crowd”
1976:
“No Reason to Cry”
1977:
“Slowhand”
1978:
“Backless”