. La Caledònia Blues Band va ser un grup
de blues i Rhythm and blues fundat
a Sevilla, Espanya, el 1986. Durant
els seus 11 anys de vida van gravar 5 discos i va ser la primera banda espanyola que va viatjar a Amèrica per tocar al Club Legends
de Chicago.
El novembre de 1986, el baixista
Juan Arias, el guitarrista Lolo Ortega i el bateria
Juan Ramón Borreguero "Rama" van formar el nucli
del que seria Caledònia
Blues Band. Se'ls uneix molt aviat Domingo
"Mingo" Balaguer, un harmonicista ja baquetejat. En els mesos següents,
el grup pateix el seu primer canvi, en deixar Juan Arias la banda i ser substituït
per Paco Martínez. Com a quartet,
enregistren una maqueta i es llicencien
al Festival de Blues de l'Hospitalet.
El 1988, durant una actuació el bar Pilatos,
a Sevilla, puja a l'escenari a cantar, a la jam session posterior al concert, un estudiant americà, que va tornar aviat als EUA però que va enviar el seu germà, George Michael Lindner, que, des del setembre d'aquell any, es va convertir en
el vocalista de la banda.
Després
d'actuar al Festival de Blues d'Antequera,
la companyia discogràfica Cambayá Records, els proposa enregistrar el seu primer disc gran. El disc es grava a l'abril del 1989
a Sevilla i s'edita a finals
de l'any sota el nom de Just rhythm and blues. Va rebre molt bones
crítiques, amb vendes acceptables dins del gènere.
Un sol any més tard,
s'edita Blues for the mother, que propicia una
extensa gira per tot el país, que culmina al Festival
de Blues de Getxo, el 1991. Aquest
mateix any, Lolo Ortega
abandona temporalment la banda, per treballar amb Kiko Veneno i
Raimundo Amador. La banda ho substitueix
amb Quique Bonal, i amb ell, encara que també amb suport del mateix Lolo, graven i publiquen el seu
tercer disc, Caledonia Blues Band, amb un so més dur.
L'any
1992, porta diversos canvis: Lolo Ortega, torna a la
banda, i també Juan Arias, que es fa càrrec de la segona guitarra, substituint
Quique Bonal. També canvien
de companyia discogràfica, fitxant per la granadina Big Bang
i buscant un so més potent al disc, més proper als seus
directes.
El juliol del 1993, el grup grava a
Sevilla, als Estudis
Central, el seu quart disc
i, segons la crítica especialitzada,
el més potent de tots: Alameda Sessions, que es
publica a finals d'aquell any.
Immediatament
després, l'estiu del 1994,
la banda se'n va a Chicago, per tocar al Buddy Guy's Lengends,
el club més famós de la ciutat, on van tocar dos dies, el primer telonejant Cash
McCall, i el segon com a caps de cartell. La petita gira americana, la van completar amb
un dia al B.L.U.E.S.. El
gran Jimmy Johnson va anar expressament
a veure'ls i Bruce Iglauer,
el "pope" d'Alligator Records va mostrar
per escrit la seva bona opinió de la banda.
En tornar actuen per tot Espanya (Festival de Jazz de Granada, Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Blues de Cazorla...) i alguns països europeus,
com Alemanya. Però, en acabar la gira, Lolo Ortega torna a deixar el grup, i ja definitivament, per dedicar-se
als seus propis projectes (La Dama Eléctrica). Juan Arias aconsegueix la primera guitarra i el mateix
Michael Lindner, la segona.
Amb aquesta formació graven, el 1995, el que seria
el seu darrer disc, Chicken jump.
Al març de 1996, Michael Lindner decideix tornar als Estats Units i, amb això, posa data de finalització a la història de la
banda.
Enregistraments
Just
rythm & blues (Cambayá, 1989)
Blues
for the mother (Cambayá, 1990)
Caledonia
Blues Band (Cambayá, 1991)
Alameda
Sessions (Big Bang, 1993)
Chicken
jump (Big Bang, 1995)