(Edward Rudolph Warren Jr.)
Contrabaixista
Gèneres: Jazz
Naixement:
9 d'agost de 1939 a Washington, D.C., EUA
Mort:
5 d'octubre de 2013 a Silver
Spring, Maryland
Edward
Rudolph "Butch"
Warren Jr. (9 d'agost de 1939 - 5 d'octubre
de 2013) va ser un baixista de jazz estatunidenc que va estar actiu durant les dècades de 1950 i
1960.
La mare de Warren era mecanògrafa a
la CIA. El seu pare, Edward Sr., era un tècnic d'electrònica que tocava el piano i l'orgue a temps parcial en clubs de Washington, D.C.; el seu oncle, Quentin,
en realitat de la mateixa edat que Butch, tocava la guitarra. La casa de Warren era visitada sovint pels músics
de jazz Billy Hart, Jimmy Smith i Stuff
Smith. La primera vegada que Butch Warren va tocar el
baix va ser a casa amb un instrument que li havia deixat Billy Taylor, que havia tocat el baix per a Duke Ellington. Warren ha citat Jimmy Blanton, el baixista innovador i virtuós d'Ellington del 1939 al 1941, com
la seva major inspiració.
Warren
va començar a tocar professionalment
als 14 anys en una banda de
Washington, D.C. dirigida pel seu
pare. Més tard va treballar amb altres
grups locals, inclòs el de Stuff Smith, així com amb
saxo alt i líder de la banda Rick Henderson al Howard
Theatre.
Quan tenia 19 anys,
va tocar amb Kenny Dorham
per substituir un baixista absent.
Uns dies més tard, Dorham
el va convidar a la ciutat
de Nova York, on va passar els següents sis
mesos com a músic acompanyant en un club de
Brooklyn. Va aparèixer a la seva
primera gravació el gener
de 1960 amb Dorham, el
saxofonista Charles Davis, el pianista Tommy Flanagan
i el bateria Buddy Enlow. Gràcies a la seva amistat amb
Sonny Clark, va gravar per a Blue Note Records el
1961 a l'àlbum de Clark Leapin'
and Lopin'. Alfred Lion, productor de Blue Note, va
contractar Warren per ocupar la vacant de baixista de plantilla. Durant aquesta feina va tocar a "Watermelon Man" amb Herbie Hancock.
Com a músic acompanyant, també va gravar amb
Miles Davis, Hank Mobley, Donald Byrd,
Dexter Gordon, Joe
Henderson, Jackie McLean i
Stanley Turrentine.
Les
malalties mentals i l'addicció a l'heroïna van crear problemes a Warren. El 1963, el seu
amic Sonny Clark va morir d'una sobredosi. Mesos més tard,
Thelonious Monk va
contractar Warren, de 23 anys. La banda de Monk estava envoltada
de drogues i Warren va deixar el grup
després d'una gira d'un any. De tornada a Washington
D.C., va ingressar a l'Hospital
St. Elizabeths. Li van diagnosticar esquizofrènia paranoide.
Després
de l'aparició de la seva malaltia, va tocar professionalment
només ocasionalment, inclòs un concert regular al club
de jazz Columbia Station de Washington D.C.
El
seu únic treball en solitari va ser gravat a "Butch's
Blues", però va ser més
conegut com a músic acompanyant en molts àlbums, inclòs
Go de Dexter Gordon.
Va
morir de càncer de pulmó a Silver Spring, Maryland, als 74 anys.
Enregistraments amb “Donald Byrd”
1961:
Royal Flush
1961:
Free Form
1963:
A New Perspective
Enregistraments amb “Kenny Dorham”
1960:
The Kenny Dorham Memorial Album
1960:
Jazz Contemporary
1963:
Una Mas
Enregistraments amb “Dexter Gordon”
1962:
Go
1962:
A Swingin' Affair
Enregistraments amb “Jackie McLean”
1959:
Vertigo
1961:
A Fickle Sonance
1962:
Tippin' the Scales
1967:
Hipnosis
Enregistraments amb “Hank Mobley”
1963:
No Room for Squares
1963:
The Turnaround
1963:
Straight No Filter
Enregistraments amb “Thelonious Monk”
1963:
Miles & Monk at Newport
1963:
Big Band and Quartet in Concert
1963:
Monk in Tokyo
1964:
It's Monk's Time
Enregistraments amb altres
1961:
Leapin' and Lopin' – Sonny Clark
1961:
High Hope! – Elmo Hope
1962:
Takin' Off – Herbie Hancock
1962:
Preach Brother! – Don Wilkerson
1962:
Jubilee Shout!!! – Stanley Turrentine
1962:
Feelin' the Spirit – Grant Green
1962:
Exodus – Slide Hampton
1963:
Happy Frame of Mind – Horace Parlan
1963:
Exultation! – Booker Ervin
1963:
Page One – Joe Henderson
1964:
Holiday Soul – Bobby Timmons
1965:
The Walter Bishop Jr. Trio
/ 1965 – Walter Bishop, Jr.