(Earl Rudolph Powell)
Pianista i compositor
Naixement: 27 de setembre de 1924, Nova
York
Mort: 31 de juliol de 1966, Nova York
Earl Rudolph "Bud" Powell (Nova York, 27 de setembre de 1924 - Nova York, 31 de juliol
de 1966), conegut com a Bud
Powell, va ser un pianista i compositor nord-americà de jazz, i una de les figures fonamentals del bebop. Al costat de Charlie Parker, Dizzy Gillespie, o Thelonious Monk, va ser una de les figures més
importants del jazz modern.
També va ser un compositor creatiu i influent.
Pioner en el progrés del bebop i les seves aportacions associades a la teoria del jazz, l'aplicació de Powell d'un fraseig complex al piano va
influir tant als seus contemporanis com a pianistes posteriors com Walter Davis Jr, Toshiko Akiyoshi
i Barry Harris.
Nascut en ple Renaixement de Harlem al si d'una
família de músics, Powell
va desenvolupar en la dècada
de 1930 un enfocament agressiu
i enfocat a la mà dreta en el piano, que va marcar una ruptura amb l'enfocament esquerrà de l'stride i el ragtime
que havia predominat fins aleshores.
El pianista va créixer
envoltat de músics: el seu germà major
William Jr. era trompetista professional, el seu germà menor Richard també es
va dedicar al piano, el seu pare pianista d'estil "stride" i el seu avi va ser guitarrista de flamenc que va aprendre a Cuba.
Va rebre la seva primera classe de piano als quatre anys
d'edat per part del seu pare i per insistència de la seva mare. Molt aviat ja
va poder interpretar composicions del repertori de la música culta d'occident.
Frances Barnes, el seu
primer amor, recordava que Bud sempre
va mostrar una habilitat sorprenent
a l'hora de tocar; el seu
pare tocava una sola vegada les peces al piano i Bud ja podia reproduir-les
des de molt jove. Des dels set anys
tocava per a músics experimentats perquè volien
escoltar el talent que posseïa. No obstant això, les seves capacitats musicals s'adaptaven a altres àmbits, perquè també va exercir de
pianista durant la dècada dels anys 30 com
a músic a l'església, en l'institut i en la seva vida
social.
En 1939 va ser contractat
pels Sunset Royals, gravant aquest mateix any
el seu primer disc.
En 1944 va ingressar
en l'orquestra de Cootie
Williams, demostrant el seu
exigent mestratge i gran talent. Durant el transcurs d'aquest any comença a presentar trastorns psiquiàtrics que li ocasionen problemes
amb la policia pel que va haver de ser hospitalitzat en diverses ocasions.
En 1946 s'uneix
de nou a la música i entra en contacte amb les grans agrupacions
de bebop.
En 1947 forma la seva
pròpia banda però la seva malaltia mental ho aïlla de nou
dels escenaris, havent de ser internat durant 2 anys en què se li sotmet a sessions de electroshock en un intent
de revertir la seva esquizofrènia.
A partir de 1949 s'inicia
la seva etapa musical més
productiva, alternant amb nous ingressos en institucions psiquiàtriques.
El 5 de maig
de 1953 va participar juntament amb
Max Roach, Dizzy Gillespie, Charlie Parker i Charles Mingus
en un llegendari concert celebrat a Toronto Canadà. A
partir d'aquest moment la seva salut va entrar en declivi.
Encara va tenir
moments de lucidesa per a anar de gira juntament amb el Modern Jazz Quartet a
Europa en 2 ocasions, 1956 i 1959. En el seu últim viatge
al Vell Continent va romandre durant 5 anys a París on va formar un grup bastant regular.
Cap al final de
la seva vida i afligit per
la tuberculosi i l'alcoholisme
va tornar als Estats Units on va fer
aparicions esporàdiques fins a la seva defunció.
Enregistraments en estudi
1947:
Bud Powell Trio (Publicat en 1949)
1949–50:
Bud Powell Piano Solos (Publicat en 1950)
1949–51:
The Amazing Bud Powell (Publicat en 1951
1950:
Bud Powell Piano Solos No. 2 (Publicat en 1952)
1950–51:
Bud Powell's Moods (Publicat en 1953)
1953:
The Amazing Bud Powell, Vol. 2 (Publicat en 1954)
1953:
Bud Powell Trio, Volume 2 (Publicat en 1955)
1954–55:
Bud Powell's Moods (Publicat en 1956)
1954–55:
Jazz Original (Publicat en 1957)
1955:
The Lonely One... (Publicat en 1958)
1955:
Piano Interpretations by Bud Powell (Publicat en 1959)
1956:
Blues in the Closet (Publicat en 1960)
1956:
Strictly Powell (Publicat en 1961)
1957:
Swingin' with Bud (Publicat en 1962)
1957:
Bud! The Amazing Bud Powell (Vol. 3) (Publicat en
1963)
1957–58:
Bud Plays Bird (Publicat en 1964)
1958:
Time Waits: The Amazing Bud Powell (Vol. 4) (Publicat en 1965)
1958:
The Scene Changes: The Amazing Bud Powell (Vol. 5) (Publicat en 1966)
1961:
A Tribute to Cannonball (Publicat en 1967)
1961:
A Portrait of Thelonious (Publicat en 1967)
1963:
Bud Powell in Paris (Publicat en 1968)