Bobby Hutcherson

(Robert Hutcherson)

Vibrafonista

Instruments: Vibràfon, marimba

Gèneres: Jazz fusion, latin jazz, post-bop, hard bop, West Coast jazz,soul jazz

Naixement: 27 de gener de 1941 a Los Angeles, Califòrnia, EUA.

Mort: 15 d'agost de 2016 a Montara, Califòrnia, Estats Units

Robert Hutcherson (27 de gener de 1941 - 15 d'agost de 2016) va ser un intèrpret de vibràfon i marimba de jazz estatunidenc. "Little B's Poem", de l'àlbum Components de Blue Note de 1966, és una de les seves composicions més conegudes. Hutcherson va influir en vibrafonistes més joves, com ara Steve Nelson, Joe Locke i Stefon Harris.

Bobby Hutcherson va néixer a Los Angeles, Califòrnia, fill d'Eli, mestre paleta, i Esther, perruquera. Hutcherson va conèixer el jazz gràcies al seu germà Teddy, que escoltava discos d'Art Blakey a casa amb el seu amic Dexter Gordon. La seva germana gran, Peggy, era cantant a l'orquestra de Gerald Wilson. Hutcherson va gravar en diverses gravacions de Pacific Jazz de Gerald Wilson, a més de tocar a la seva orquestra. La germana de Hutcherson va presentar personalment a Hutcherson a Eric Dolphy (el seu xicot en aquell moment) i a Billy Mitchell. Hutcherson es va inspirar per començar a tocar el vibràfon quan, aproximadament als 12 anys, va sentir Milt Jackson amb Thelonious Monk, Percy Heath, Kenny Clarke i Miles Davis tocant "Bemsha Swing" a l'àlbum Miles Davis All Stars, Volume 2 (1954). Encara adolescent, Hutcherson va començar la seva carrera professional a finals dels anys cinquanta treballant amb el saxofonista tenor Curtis Amy i el trompetista Carmell Jones, així com amb Dolphy i el saxofonista tenor Charles Lloyd a Pandora's Box on the Sunset Strip.

Va debutar discogràficament el 3 d'agost de 1960, gravant dues cançons per a un senzill de 7 polzades amb el trio Les McCann per a Pacific Jazz (publicat el 1961), seguit de l'LP Groovin' Blue amb el sextet de Curtis Amy-Frank Butler el 10 de desembre (també publicat per Pacific Jazz el 1961). El gener de 1962, Hutcherson es va unir al grup de Billy Mitchell–Al Grey per a concerts a The Jazz Workshop de San Francisco i Birdland a Nova York (davant d'Art Blakey). Després de fer una gira amb el grup Mitchell–Grey durant un any, Hutcherson es va establir a Nova York (al carrer 165 del Bronx), on va treballar a temps parcial com a taxista, abans d'entrar de ple a l'escena del jazz a través del seu amic de la infància, el baixista Herbie Lewis.

Lewis treballava amb The Jazztet i organitzava sessions de jam sessions al seu apartament. Després d'escoltar Hutcherson tocar en un dels esdeveniments de Lewis, el membre de Jazztet i Jackie McLean, Grachan Moncur III, va pensar que Hutcherson seria una bona opció per al grup de McLean, cosa que va conduir a la primera gravació de Hutcherson per a Blue Note Records el 30 d'abril de 1963, One Step Beyond de McLean. Això va ser seguit ràpidament per sessions per a Blue Note amb Moncur, Dolphy, Gordon, Andrew Hill, Tony Williams i Grant Green el 1963 i el 1964, i més tard per sessions amb Joe Henderson, John Patton, Duke Pearson i Lee Morgan. Malgrat els nombrosos enregistraments de post-bop i free jazz fets durant aquest període, la primera sessió de Hutcherson per a Blue Note com a líder, The Kicker (enregistrada el 1963 però no publicada fins al 1999), va demostrar la seva experiència en el hard bop i el blues, igual que Idle Moments amb Grant Green.

Hutcherson va guanyar el premi "Talent que mereix un reconeixement més ampli" a l'enquesta dels lectors de Down Beat de 1964, i Blue Note va publicar Hutcherson's Dialogue el 1965. El disc de 1966 Stick-Up!, amb Joe Henderson, Herbie Lewis i Billy Higgins, va ser la primera de les moltes sessions enregistrades que Hutcherson va fer amb McCoy Tyner al llarg de les seves carreres. Stick-Up! també va ser l'únic àlbum, dels deu que Hutcherson va gravar com a líder per a Blue Note entre 1965 i 1969, que no incloïa el bateria Joe Chambers ni cap de les composicions de Chambers. Entre els anys 1963 i 1977, Hutcherson va tenir una de les carreres discogràfiques més llargues amb Blue Note, només superada per Horace Silver.

Hutcherson va perdre el carnet de cabaret i la llicència de taxista el 1967 després que ell i Joe Chambers fossin arrestats per possessió de marihuana a Central Park, així que va tornar a Califòrnia, però va continuar gravant per a Blue Note. Aquest retorn a la Costa Oest va donar lloc a una important col·laboració amb Harold Land, amb qui Hutcherson va gravar set àlbums per a Blue Note, amb una formació rotativa de pianistes com Chick Corea, Stanley Cowell i Joe Sample, i generalment Chambers a la bateria. El grup Hutcherson-Land es va dissoldre el 1971, i aquell mateix any Hutcherson va guanyar el títol de "Millor Vibrador del Món" a l'International Jazz Critics Poll. Va gravar l'àlbum de jazz plain "Montara" el 1975. Després del llançament de Knucklebean el 1977, Hutcherson va gravar tres àlbums per a Columbia Records a finals dels anys setanta.

Land i Hutcherson es van reunir a principis dels anys vuitanta per a diverses gravacions com a "Timeless All Stars", un sextet amb Curtis Fuller, Cedar Walton, Buster Williams i Billy Higgins que va gravar quatre àlbums per al segell neerlandès Timeless Records. Després de canviar entre diversos segells a principis dels anys vuitanta per al seu material en solitari, Hutcherson va gravar vuit àlbums per a Landmark Records des dels anys vuitanta fins a principis dels noranta, i va continuar treballant constantment com a músic acompanyant durant aquest temps. La seva producció discogràfica va disminuir una mica durant les últimes dècades, tot i que va publicar àlbums per a Atlantic i Verve als anys noranta, tres per al segell suís Kind of Blue al segle XXI, i va continuar fent gires.

El 2004, Hutcherson es va convertir en un dels membres inaugurals del SFJAZZ Collective, amb Joshua Redman, Miguel Zenón, Nicholas Payton, Renee Rosnes i Eric Harland, entre d'altres. Va fer una gira amb ells durant quatre anys i va aparèixer a la gran inauguració del SFJAZZ Center el 2013. El seu quartet del 2007 incloïa Renee Rosnes al piano, Dwayne Burno al baix i Al Foster a la bateria. El seu quartet del 2008 incloïa Joe Gilman al piano, Glenn Richman al baix i Eddie Marshall a la bateria. El 2010 va rebre el premi Lifetime Jazz Master Fellowship Award del National Endowment for the Arts i va actuar a Birdland en un quintet amb Gilman, Burno, Marshall i Peter Bernstein. El 2014, Hutcherson va tornar a Blue Note Records amb Enjoy the View, gravat als Ocean Way Studios de Hollywood amb Joey DeFrancesco, David Sanborn i Billy Hart. El quartet va fer quatre concerts amb entrades exhaurides al SFJAZZ Center al febrer, abans del llançament de l'àlbum.

La carrera intermitent d'actor de Hutcherson va incloure una aparició com a líder de la banda a They Shoot Horses, Don't They? (1969) i com a Ace a Round Midnight (1986).

Hutcherson té un fill, Barry, del seu primer matrimoni amb Beth Buford. Hutcherson va escriure el vals "Little B's Poem" per a Barry el 1962. A causa de l'èxit d'"Ummh" de l'àlbum San Francisco, una de les poques entrades de Hutcherson en l'estil de jazz fusió, va poder comprar un acre de terra on va construir una casa a Montara, Califòrnia, el 1972. Aquell mateix any, es va casar amb Rosemary Zuniga, una venedora d'entrades al club Both/And de San Francisco. La parella va tenir un fill, Teddy, que és gerent de producció de SFJAZZ. Hutcherson va assistir a una església episcopal metodista africana de jove i es va convertir al catolicisme més tard.

Fumador empedreït tota la vida, Hutcherson havia patit emfisema des del 2007. Va morir a causa d'aquesta afecció a Montara, Califòrnia, el 15 d'agost de 2016.

Enregistraments com a lider / co-lider

1963–12	The Kicker
1965–04	Dialogue
1965–06	Components
1966–02	Happenings
1966–06	Stick-Up!
1967–07	Oblique
1968–03	Patterns
1968–07	Total Eclipse
1965–04, 1968–11	Spiral
1969–07	Blow Up with Harold Land
1969–08	Medina
1969–10, 1969–11	Now! featuring Harold Land
1970–07	San Francisco featuring Harold Land
1971–07	Head On
1972–03	Natural Illusions
1973–07	Bobby Hutcherson Live at Montreux
1974–04	Cirrus
1975–01	Linger Lane
1975–03	Inner Glow
1975–08	Montara
1976–02	Waiting
1976–08	The View from the Inside
1977–03	Knucklebean
1978–05, 1978–06	Highway One
1979–03	Conception: The Gift of Love
1979	Un Poco Loco
1980–08	Little B's Poem
1981–09, 1981–10, 1982–02, 1982–03	Solo / Quartet
1982–07	Farewell Keystone
1983–12	Four Seasons with George Cables, Herbie Lewis and Philly Joe Jones
1984–08	Good Bait
1985–10	Color Schemes
1986–12	In the Vanguard
1988–04	Cruisin' the 'Bird
1989-08, 1989–09	Ambos Mundos
1991–02	Mirage
1993–03	Acoustic Masters II with Craig Handy, et al.
1993–12	Manhattan Moods with McCoy Tyner
1998–08	Skyline
2002–09	Land of Giants with McCoy Tyner, Charnett Moffett, Eric Harland
2006–11	For Sentimental Reasons
2009–02	Wise One
2009–10	Somewhere in the Night
2014?	Enjoy the View

Enregistraments amb “Timeless All Stars”

It's Timeless (Timeless, 1982) – live at Keystone Korner

Timeless Heart (Timeless, 1983)

Essence (Delos, 1986)

Time for the Timeless All Stars (Early Bird, 1991)

Enregistraments amb “SFJAZZ Collective”

Live 2004 Inaugural Concert Tour (SFJazz, 2004)

SFJAZZ Collective (Nonesuch, 2005) – rec. 2004

Live 2005 2nd Annual Concert Tour (SFJazz, 2005)

SFJAZZ Collective 2 (Nonesuch, 2006) – rec. 2005

Live 2006 3rd Annual Concert Tour (SFJazz, 2006)

Live 2007 4th Annual Concert Tour (SFJazz, 2007)

Enregistraments amb “Donald Byrd”

Ethiopian Knights (Blue Note, 1972) – rec. 1971

A City Called Heaven (Landmark, 1991

Enregistraments amb “Eric Dolphy”

Iron Man (Douglas, 1968) – rec. 1963

Conversations (Fred Miles, 1963)

Out to Lunch! (Blue Note, 1964)

Enregistraments amb “Bruce Forman”

Full Circle (Concord, 1984)

There are Times (Concord, 1987)

Enregistraments amb “Kenny Garrett”

Happy People (Warner Bros., 2001)

Beyond the Wall (Nonesuch, 2006)

Enregistraments amb “Dexter Gordon”

Gettin' Around (Blue Note, 1966) – rec. 1965

Sophisticated Giant (Columbia, 1977)

The Other Side of Round Midnight (Blue Note, 1985)

Enregistraments amb “Grant Green”

Idle Moments (Blue Note, 1965) – rec. 1963

Street of Dreams (Blue Note, 1967) – rec. 1964

Enregistraments amb “Al Grey”

Snap Your Fingers (Argo, 1962)

Night Song (Argo, 1962)

Having a Ball (Argo, 1963)

Enregistraments amb “John Hicks”

John Hicks (Theresa; Evidence, 1982)

In Concert (Theresa; Evidence, 1986) – rec. 1984

Enregistraments amb “Andrew Hill”

Judgment! (Blue Note, 1963)

Andrew!!! (Blue Note, 1964)

Eternal Spirit (Blue Note, 1989)

Enregistraments amb “Freddie Hubbard”

Keystone Bop: Sunday Night (Prestige, 1981)

Keystone Bop Vol. 2: Friday & Saturday (Prestige, 1996) – rec. 1981

Enregistraments amb “Harold Land”

The Peace-Maker (Cadet, 1967)

A New Shade of Blue (Mainstream, 1971)

Choma (Mainstream, 1971)

Xocia's Dance (Muse, 1981)

Enregistraments amb “Jackie McLean”

One Step Beyond (Blue Note, 1963)

Destination... Out! (Blue Note, 1964)

Action Action Action (Blue Note, 1964)

Enregistraments amb “Duke Pearson”

The Phantom (Blue Note, 1968)

I Don't Care Who Knows It (Blue Note, 1969)

Enregistraments amb “Woody Shaw”

Master of the Art (Elektra/Musician, 1982)

Night Music (Elektra/Musician, 1982)

Enregistraments amb “Archie Shepp”

On This Night (Impulse!, 1965)

New Thing at Newport (Impulse!, 1966) – live

Enregistraments amb “McCoy Tyner”

Time for Tyner (Blue Note, 1969) – rec. 1968

Sama Layuca (Milestone, 1974)

Together (Milestone, 1979) – rec. 1978

Quartets 4 X 4 (Milestone, 1980)

La Leyenda de La Hora (Columbia, 1981)

Enregistraments amb “Tony Williams”

Life Time (Blue Note, 1965) – rec. 1964

Foreign Intrigue (Blue Note, 1985)

Enregistraments amb “Gerald Wilson”

Everywhere (Pacific Jazz, 1968) – rec. 1967–68

California Soul (World Pacific, 1968)

Eternal Equinox (World Pacific, 1969)

Enregistraments amb altres

Curtis Amy & Frank Butler, Groovin' Blue (Pacific Jazz, 1961) – rec. 1960–61

The Aquarians, Jungle Grass (Uni, 1969)

Kenny Barron, Other Places (Verve, 1993)

Bayete, Worlds Around the Sun (Prestige, 1972)

Dave Burns, Warming Up (Vanguard, 1962)

George Cables, Cables' Vision (Contemporary, 1980) – rec. 1979

Stanley Cowell, Brilliant Circles (Freedom Records, 1972) – rec. 1969

Joey DeFrancesco, Organic Vibes (Concord, 2006)

Smith Dobson, Sasha Bossa (Quartet, 1988)

Chico Freeman, Destiny's Dance (Contemporary, 1982) – rec. 1981

Luis Gasca, Collage (Fantasy, 1975)

Herbie Hancock, Round Midnight (Columbia, 1986) – rec. 1985

John Handy, New View (Columbia, 1967)

Roy Haynes, Thank You Thank You (Galaxy, 1977)

Eddie Henderson, Sunburst (Blue Note, 1975)

Joe Henderson, Mode for Joe (Blue Note, 1966)

Stix Hooper, The World Within (MCA, 1979)

Ron Jefferson, Love Lifted Me (Pacific Jazz, 1962)

Barney Kessel, Feeling Free (Contemporary, 1969)

Osamu Kitajima, Masterless Samurai (Headfirst, 1980)

Prince Lasha & Sonny Simmons, Firebirds (Contemporary, 1968) – rec. 1967

John Lewis, Slavic Smile (Baystate, 1982)

Abbey Lincoln, Wholly Earth (Verve, 1999) – rec. 1998

Eddie Marshall, Dance of the Sun (Timeless, 1977)

Les McCann, "Oat Meal" b/w "One More Ham Hock Please" (Pacific Jazz, 1961) – 45rpm 7" single

Billy Mitchell, This Is Billy Mitchell (Smash, 1962)

Grachan Moncur III, Evolution (Blue Note, 1964) – rec. 1963

Frank Morgan, Reflections (Contemporary, 1989) – rec. 1988

Lee Morgan, The Procrastinator (Blue Note, 1978)– rec. 1967–69

Grassella Oliphant, The Grass Roots (Atlantic, 1965)

John Patton, Let 'em Roll (Blue Note, 1965)

Lou Rawls, At Last (Blue Note, 1989)

Dianne Reeves, I Remember (Blue Note, 1988)

Sonny Rollins, No Problem (Milestone, 1981)

Ted Rosenthal, Calling You (CTI, 1992)

Joe Sample, Roles (MCA, 1987)

Pharoah Sanders, Rejoice (Theresa, 1981)

Sonny Stitt, Just in Case You Forgot How Bad He Really Was (32 Jazz, 1981)

Harold Vick, The Caribbean Suite (RCA Victor, 1967) – rec. 1966

Larry Vuckovich, Blue Balkan (Inner City, 1980)

Cedar Walton, Among Friends (Theresa, 1989) – rec. 1982

Paula West, Come What May (Hi Horse, 2001)

Various Artists, The New Wave in Jazz (Impulse!, 1965)