(Willie Samuel McTell)
Cantautor, músic, compositor de cançons i
guitarrista
Gèneres:
Blues
Naixement: 5 de maig de 1898 a Thomson, Geòrgia, els Estats Units
Mort: 19 d'agost de 1959 a Geòrgia, els Estats Units
McTell havia estat educat
en escoles per a cecs de Geòrgia, Nova York i Míchigan, encara que la seva ceguesa no era total. Va començar la seva activitat com a músic de carrer a Atlanta, on va aconseguir convertir-se en
el rei. Va gravar abundantment,
entre 1927 i 1956, sobretot
per a productors de companyies
discogràfiques que recopilaven
folklore autèntic: sempre estava localitzable i accessible. Bona part d'aquestes gravacions es van
editar sota pseudònims, com
Blind Sammie, Geòrgia Bill o Pig'n Whistle Red. Gràcies a aquestes gravacions, per a Alan i
John Lomax, i els segells Atlantic Rècords, Savoy Rècords o Regal, va aconseguir bastant fama, i va
poder continuar gravant després
de la guerra, tot i que el seu
estil ja no estava de moda,
gràcies a l'entusiasme despertat en els aficionats al folk de tot el món. Va arribar a viatjar a Sud-amèrica.
La seva última gravació la va realitzar en 1956 per a l'amo d'una botiga de discos d'Atlanta,
i va ser posada en circulació pòstumament
per la signatura Prestige/Bluesville,
sota el títol de Last Session. Després d'això, només va interpretar música religiosa. De 1957 fins a la seva mort va ser predicador a l'Església Baptista Mont Zion d'Atlanta.
Va morir a causa d'una hemorràgia
cerebral, segons alguns autors conseqüència dels cops rebuts
d'uns atracadors que li van
robar la seva guitarra, el 19 d'agost de 1959, a l'Hospital Estatal de Milledgeville.
Bob Dylan li va dedicar una cançó
titulada "Blind Willie
McTell", la melodia de
la qual es basava en la del
tema "St. James Infirmary Blues" i la lletra del qual reflecteix la història de la
música d'Amèrica i l'esclavitud.
McTell era,
en realitat, un songster, fidel representant del Blues de Piedmont, amb un estil molt versàtil de guitarra i una veu molt adaptable i un repertori replet de ragtimes, hillbilly i cants espirituals, a més
de blues. El seu fingerpicking
era virtuós,
complex i irregular, creant
escola entre els músics
de les generacions posteriors.
També va ser un especialista en l'ús del bottleneck, amb un so molt cristal·lí. Alguns autors ho
consideren com el cim de la
guitarra folk
Temes més coneguts
Statesboro
Blues
Broke
Down Engine Blues
Death Room Blues
Love Makin' Mama
Your Southern Can Is Mine
The Dyin' Crapshooter's Blues
Weary Hearted Blues