(Willie Samuel
McTell)
Cantautor, músic,
compositor de cançons i guitarrista
Gèneres: Blues
Naixement: 5 de maig de 1898 a Thomson,
Geòrgia, els Estats Units
Mort: 19 d'agost de 1959 a Geòrgia, els
Estats Units
McTell
havia estat educat en escoles per a cecs de Geòrgia, Nova York i Míchigan,
encara que la seva ceguesa no era total. Va començar la seva activitat com a
músic de carrer a Atlanta, on va aconseguir convertir-se en el rei. Va gravar
abundantment, entre 1927 i 1956, sobretot per a productors de companyies
discogràfiques que recopilaven folklore autèntic: sempre estava localitzable i
accessible. Bona part d'aquestes gravacions es van editar sota pseudònims, com
Blind Sammie, Geòrgia Bill o Pig'n Whistle Red. Gràcies a aquestes gravacions,
per a Alan i John Lomax, i els segells Atlantic Rècords, Savoy Rècords o Regal,
va aconseguir bastant fama, i va poder continuar gravant després de la guerra,
tot i que el seu estil ja no estava de moda, gràcies a l'entusiasme despertat
en els aficionats al folk de tot el món. Va arribar a viatjar a Sud-amèrica.
La
seva última gravació la va realitzar en 1956 per a l'amo d'una botiga de discos
d'Atlanta, i va ser posada en circulació pòstumament per la signatura Prestige/Bluesville,
sota el títol de Last Session. Després d'això, només va interpretar música religiosa. De 1957
fins a la seva mort va ser predicador a l'Església Baptista Mont Zion d'Atlanta. Va morir a causa d'una
hemorràgia cerebral, segons alguns autors conseqüència dels cops rebuts d'uns
atracadors que li van robar la seva guitarra, el 19
d'agost de 1959, a l'Hospital Estatal de Milledgeville.
Bob
Dylan li va dedicar una cançó titulada "Blind Willie McTell", la
melodia de la qual es basava en la del tema "St. James Infirmary
Blues" i la lletra del qual reflecteix la història de la música d'Amèrica
i l'esclavitud.
McTell
era, en realitat, un songster, fidel representant del Blues de Piedmont, amb un
estil molt versàtil de guitarra i una veu molt adaptable i un repertori replet de ragtimes, hillbilly i cants
espirituals, a més de blues. El seu fingerpicking era virtuós, complex i irregular,
creant escola entre els músics de les generacions posteriors. També va ser un
especialista en l'ús del bottleneck, amb un so molt cristal·lí. Alguns autors
ho consideren com el cim de la guitarra folk
Temes més coneguts
Statesboro
Blues
Broke
Down Engine Blues
Death
Room Blues
Love
Makin' Mama
Your
Southern Can Is Mine
The
Dyin' Crapshooter's Blues
Weary
Hearted Blues