Cantant,
compositora, guitarrista
Instruments: Guitarra,
piano i veu
Tipus
de veu: Contralt
Naixement: 24 de gener de 1972 a Los Angeles, (Estats Units)
És una cantant
i compositora estatunidenca de blues, rock, soul i jazz. És una de les contralt més respectades
per la seua potent veu i la seua intensitat
en interpretar. Artistes com
Robert Plant, Ella Fitzgerald,
Chris Cornell, Janis Joplin, Aretha Franklin, Etta James, entre altres, han influït en el seu particular
estil. Totes aquestes influències
queden clarament plasmades
en la seua discografia al llarg de la seua carrera musical.
Beth Hart va començar a incursionar en
la música tocant el piano. La seva
fascinació per aquest instrument va començar un dia quan va sentir en la televisió Claro de Luna. Aquesta mateixa nit es va asseure al piano i es va posar a tocar un fragment de la famosa obra atribuïda
a Beethoven. Tenia tan sols 4 anys. Els
seus pares, gratament sorpresos, no van trigar a inscriure-la en classes de piano amb la senyoreta Davis, una professora
de piano que també pintava. Quan
Beth Hart tenia uns vuit
anys, la senyoreta Davis es
va adonar que la petita Beth no havia après
a llegir música, ja que tocava la peça musical i després li donava la partitura perquè se l'emportés a casa i practiqués. Hart mai va arribar a utilitzar la
partitura i simplement tocava
la peça fingint que estava llegint. Quan la professora es va adonar, es va enutjar molt i li va dir a la seva mare que no anava a donar-li
més classes de piano. No va
ser suficient perquè Hart deixés de tocar el piano. De
fet, en la seva infància pràcticament no tenia amics doncs
cada vegada que convidava a un a la seva casa, ho asseia
davant del piano i passava
la tarda tocant per a ell.
Als onze anys, Hart
va conèixer a la que seria
la seva millor amiga,
Sarah, amb la qual va
compartir gustos musicals (Black Sàbat,
Led Zeppelin, entre altres) i també festes i addiccions (drogues i alcohol). Quan
la seva germana Sharon va caure
en una profunda addicció a les drogues (a ella li dedicaria la cançó Sister Heroine), Beth va deixar de freqüentar a Sarah. Al cap d'uns anys, Hart
va saber que la seva addicció
a les drogues era conseqüència del trastorn bipolar que sofreix des
de petita. Encara que va tenir
un diagnòstic primerenc, no
va rebre tractament perquè la seva mare va considerar
ridícul que una nena de dotze
anys rebés medicació. Producte d'això, va començar a usar
drogues juntament amb la seva germana Sharon (qui va contreure HIV per compartir xeringues).
Als vint-i-set anys, Hart va ser hospitalitzada per abús d'alcohol i drogues. Va ser llavors
quan va saber que sofria un
trastorn bipolar i va començar
a tractar-se. A partir de llavors
va deixar de consumir drogues i alcohol i va millorar instantàniament.
Hart va
participar en diversos concursos de cant en televisió, alhora que tocava en bars de Los Angeles. Si bé era coneguda a nivell local, en 1993
la seva victòria en Star Search amb
la interpretació del seu
propi tema "Am I the one"
va ser l'impuls inicial per a arribar a públics més amplis. En 1996, el seu disc “Immortal” va tenir una gran difusió
internacional gràcies
a "Am I the one",
però va ser en 1999, amb el
llançament de Screamin' for my Supper
-que contenia temes com LA Song (Out of this
town)- quan li va arribar
la consagració. Hart va
declarar llavors que va començar
a sentir-se una compositora a partir d'aquest disc. Els seus
problemes amb les drogues
van fer trencar el seu contracte discogràfic amb Atlantic Rècords i va ser el representant de la gira, Scott Guetzkow,
qui el va ajudar a posar els peus en la terra novament. Guetzkow i Hart es van casar a Las Vegas en 2000 i després
d'un període de rehabilitació de la seva addicció, va començar a treballar en el seu retorn amb Leave
the Light on. Tres anys després, aquest
àlbum va ser catalogat per
la revista Billboard com
"Un dels discos més reconeguts de l'any", i en 2005 amb el DVD de la seva actuació en viu a Amsterdam, Live At Paradiso, i el
seu hit Good As It Gets del disc 37 Days, van ser els detonants de la seva consagració
a Europa.
Beth Hart ha gravat amb guitarristes de la talla de
Jeff Beck, Slash i Joe Bonamassa. Al costat de Slash va gravar una cançó
titulada "Mother Maria",
llançada en la versió de l'àlbum solista de Slash en
iTunes, Slash. Va col·laborar
també amb Deep Purple en l'àlbum Bananas (2003) fent cors en el tema "Haunted". Temps després, va conèixer a Bonamassa en el passadís d'un hotel i instantàniament es
van posar a treballar en un àlbum
de clàssics del Blues, llançat
en 2011 amb el títol Don't explain. L'àlbum va ser un èxit rotund. Va ocupar un lloc entre els millors discos de 2011 de la revista UK’s Classic
Rock magazine. Més
tard, va fer una aparició
com a convidada especial en el xou
de Joe Bonamassa en viu en el Beacon Theatre de Nova York, interpretant
temes d'aquest àlbum (I'll take care
of you). i Sinner's prayer.
Va col·laborar amb "Born" en el senzill "It Hurts", llançat al febrer de 2012. El 31 de juliol de 2012 (4 d'octubre a Europa) va llançar "My Califòrnia". En la mateixa
data, va llançar
un EP titulat "Introducing
Beth Hart". El 23 d'agost d'aquest any la seva cançó "Take It Easy
On Em" d'aquest àlbum va ser utilitzada en el primer episodi
de la vuitena temporada del drama emès
per BBC-TV, Waterloo Road. Al desembre de 2012 es va presentar al costat de Jeff Beck en el Kennedy Center Opera House, entre un grup de músics de Blues i Rock, interpretant
"I'd Rather Go Blind" en tribut a Buddy Guy, qui va rebre
un premi Kennedy Center Honor per la seva contribució a la cultura nord-americana. Aquest mateix mes es va anunciar que Joe
Bonamassa i Hart estaven planificant una gira per Europa, un DVD en viu que es gravaria durant aquesta mateixa gira i un nou disc d'estudi. En 2012 va llançar el disc "Bang Bang Boom Boom" a Europa. L'àlbum va
ser llançat en 2013 als Estats Units i, segons la pròpia Hart, va marcar un abans i un després en la seva carrera ja que va poder començar a compondre des d'un altre punt de vista. En discos anteriors només aconseguia escriure lletres per a les seves cançons inspirades per sentiments negatius, mentre que en aquest disc assumeix un rol distint que li permet abastar temàtiques com l'amor i la felicitat.
En l'edició de 2013 va ser candidata als
premis Grammy al millor àlbum de blues, per "Seesaw". Va continuar component
i fent concerts en solitari, amb la seva banda, en els circuits de blues i jazz. Ha continuat consolidant la seva carrera artística i guanyant-se
el respecte de públic i
crítica, com en el 50 Festival de Jazz de Barcelona o
en teatre Palacio Valdés d'Avilés,
en 2018. L'estatunidenca és
considerada una deessa al Regne
Unit i el seu directe en Amstérdam és considerat una joia.
Enregistraments com a lider
Beth Hart and the Ocean
of Souls (1993)
Immortal
(1996)
Screamin'
for My Supper
(1999)
Leave the Light On (2003)
Live
at Paradiso (2005)
37
Days (2007)
Beth Hart & the Ocean of Souls (2009)
My
California (2010)
Bang Bang Boom Boom (2012)
Better Than Home (2015)
Fire On The Floor
(2016)
Front
And Center (Live From New York) (2018)
War
in my mind (2019)
A
Tribute to Led Zeppelin (2022)
Better Than Home (2022)
You Still Got Me (2024)
Enregistraments amb “Joe Bonamassa”
Don't Explain (2011)
Seesaw
(2013)
Live
in Amsterdam (2014)
Black
Coffee (2018)