(Bartolomé
Maximiliano Moré Gutiérrez)
Cantautor
Instruments: veu, guitarra
Tipus
de veu: tenor
Gèneres:
Són montuno, mambo, guaracha, bolero
Naixement: 24 d'agost de 1919 a Santa Isabel de les Lajas, Las Vilas
(Cuba)
Mort: 19 de febrer de 1963 a l'Havana, Cuba
Bartolomé
Maximiliano Moré Gutiérrez (Santa Isabel de les Lajas, 24 d'agost
de 1919-l'Havana, 19 de febrer de 1963), més conegut artísticament
com Benny Moré, sobrenomenat
“el Bárbaro del Ritmo” i «el Sonero Mayor de Cuba», va ser un cantautor cubà.
A més d'un innat
sentit musical, estava dotat amb una fluida veu de tenor, que acoloria i frasejava amb gran expressivitat. Moré va ser un mestre
en tots els gèneres de la música cubana, però
va destacar particularment en el so
montuno, el mambo i el bolero.
Va néixer en el barri de Pueblo Nuevo
de Santa Isabel de les Lajas, en la llavors província de Las Villas, avui província de Cienfuegos, en el centre de Cuba. Era el major de divuit germans d'una família
afrocubana humil i pagesa. Segons
la tradició, el seu rebesavi matern Gundo, fill del rei d'una tribu congolesa, va ser
capturat als nou anys i venut
a Cuba com a esclau al propietari d'una plantació anomenat Ramón Paredes,
adoptant el cognom del seu amo sota el nom de Ta Ramón Gundo Paredes, segons el costum de l'època. En passar a la propietat del comte de Casa Moré, amo del central La Santíssima
Trinidad, va passar a dir-se
Ta Ramón Gundo Moré. Sent emancipat pel comte,
va mantenir el cognom Moré,
morint com a llibert a l'edat de noranta-quatre anys. Sent el propi músic fill d'una unió il·legítima (es diu que el seu pare va ser Silvestre Gutiérrez), va rebre el cognom de la seva mare, Virginia Moré, qui al seu torn l'havia
rebut de la seva àvia Patricia i de la seva besàvia Julia, totes descendents d'unions il·legítimes amb homes blancs,
que no van reconèixer als seus fills, adoptant
per tant el cognom matern transmès del seu rebesavi Gundo
Moré.
Bartolomé
va aprendre a tocar la guitarra en la seva infància. Segons el testimoniatge de la seva mare, Virginia Moré, es va fabricar el seu primer instrument, a l'edat de sis anys,
amb una taula i un rodet de
fil. Va abandonar l'escola a edat
molt primerenca per a
dedicar-se a les labors del camp. Als
setze anys, en 1935, va
formar part del seu primer conjunt musical. En 1936, quan comptava amb disset
anys, va deixar la seva ciutat natal i es va traslladar a l'Havana, on es guanyava la vida venent «avaries», és a dir, fruites
i verdures espatllades, així com herbes
medicinals. Sis mesos més tard,
va tornar a Las Lajas, on va treballar
tallant canya amb el seu germà
Teodoro. Amb els diners obtinguts i els estalvis del seu germà, va comprar la seva primera guitarra decent.
En
1940 va tornar a l'Havana. Vivia
precàriament, tocant en bars i cafès i passant després el barret. El seu primer èxit va ser guanyar un concurs en la ràdio. A principis dels anys 1940, l'emissora de ràdio CMQ tenia un programa anomenat Cort Suprema de l'Art, els guanyadors
del qual eren contractats i
se'ls donava la possibilitat de gravar i cantar les seves
cançons. Els perdedors eren interromputs, amb el so d'una campana, sense deixar-los acabar la seva actuació. En la seva primera aparició, la campana
va sonar a penes Benny havia començat
a cantar. No obstant això,
va tornar a competir més tard
i va obtenir el primer premi.
Llavors va aconseguir el seu primer treball estable amb el Conjunt "Cauto",
liderat per Mozo Borgellá.
Va cantar també amb èxit en
l'emissora CMZ amb el Sextet "Fígaro" de Lázaro Cordero. En 1944 va
debutar en l'emissora 1010 amb
el Quartet "Cauto".
Siro
Rodríguez, del Trio Matamoros, va sentir cantar a Benny Moré en el bar El
Templete i va quedar gratament impressionat.
Poc després, a causa d'una indisposició de Miguel Matamoros
poc abans d'una actuació, Borgellá va enviar a Benny per a substituir-ho. Després d'aquesta
incorporació poc menys que casual, Benny romandria
lligat durant anys als Matamoros, amb els quals
va realitzar nombroses gravacions. Va reemplaçar com a cantant principal a Miguel Matamoros,
qui es va dedicar en exclusiva a dirigir el conjunt.
Al juny de 1945 va viatjar amb el Conjunt Matamoros a Mèxic, on va actuar en dos dels més famosos cabarets de l'època, el Montparnasse i el Rio
Rosa. Va realitzar diverses
gravacions. Encara que el Conjunt
Matamoros va tornar a l'Havana, Moré va romandre a Mèxic. Segons sembla, allí va adquirir
el seu nom artístic, a suggeriment de Rafael
Cueto.
En
1946 Benny Moré es va casar amb la infermera mexicana Juana Bocanegra Durán i el seu padrí de noces
va ser el famós cantant mexicà Miguel Aceves Mejía. Durant
un temps va actuar en el Rio Rosa formant
part del Dueto Fantasma, amb
Lalo Montané. També en aquesta
època va gravar per a la companyia
discogràfica RCA Victor els temes “Me voy pal
pueblo" y Desdichado, junt a l’orquestra
de Mariano Mercerón.
Amb Dámaso Pérez Prado va
gravar Babarabatiri, Anabacoa,
Locas por el mambo, Viejo cañengo, El suave, Que cinturita, María Cristina,
Pachito eche, entre altres temes. Va començar a conèixer-se-li com El Príncipe del Mambo. Amb
Pérez Prado va gravar també "Dolor carabalí", que el propi Benny Moré
considerava la seva millor gravació amb el rei del mambo, i no va voler mai tornar a gravar.
A l'abril de 1952 va tornar a Cuba. Encara que era una
estrella en diversos països llatinoamericans,
com Mèxic, Veneçuela, Panamà, Colòmbia, el Brasil i Puerto Rico, a penes era conegut en la seva pàtria. La cançó Bonito i sabroso
va ser la seva primera gravació
a Cuba i el seu primer èxit.
Va alternar actuacions en viu
per a l'emissora Cadena Oriental amb
viatges a l'Havana per a
gravar en els estudis de la
RCA. Entre 1950 i 1951 va gravar moltes
altres cançons, com La cholanguengue, Candelina Alé, Rabo y oreja,
entre altres.
A l'Havana va treballar també per a
l'emissora RHC Cadena Azul, amb
l'orquestra de Bebo Valdés, qui
li va iniciar en un nou estil anomenat
batanga. El presentador del programa, Ibrahim Urbino, li va donar el sobrenom del Bárbaro del Ritmo (la raó sembla
ser que Benny interpretava per a aquesta
emissora un número titulat
"Ah, Bárbara!"). Va tenir
l'oportunitat de gravar amb
Sonora Matancera, però va declinar l'oferta per no estar especialment
interessat en el seu estil
musical ("perquè a ell
aquesta Sonora, mai li havia sonat", segons Leonardo Acosta).
Quan va passar la moda del batanga, Benny va ser contractat per Radio Progreso per a actuar amb l'orquestra d'Ernesto Duarte Brito, amb l'orquestra de la qual va gravar
el cèlebre bolero "Como fue". A més d'en la ràdio,
va actuar en sales de ball, cabarets i festes. En 1952 va gravar amb l'Orquestra Aragón de Cienfuegos, a la qual
va ajudar a introduir-se en
el món musical habanero. En 1953 va gravar el mambo
" Así es la humanidad"
(gravada també per a Johnny Bosch).
La
primera actuació de la Banda Gigante de Benny Moré va
tenir lloc en el programa
Cascabeles Candado de l'emissora CMQ. La banda estava composta per més de 40 músics i només era comparable en grandària amb la big band de Xavier Cugat.
Cal
destacar que la Banda Gigante, encara que gran, comptava
amb una organització melòdica única en el seu tipus, a més de que comptaven amb el talent de saber improvisar al moment
que el seu director Benny Moré el decidia.
Entre
1954 i 1955 la Banda Gigante es va fer immensament popular. Entre
1956 i 1957 va fer una gira
per Veneçuela, Jamaica, Haití, Colòmbia,
Panamà, Mèxic i els Estats Units,
on va actuar en la cerimònia
de lliurament dels Oscar. A
l'Havana van actuar en les més
cèlebres sales de ball, com La Tropical i La Sierra.
En triomfar la Revolució Cubana en
1959, Benny Moré va optar per romandre a l'illa. En 1960 va començar a
actuar també en el cabaret Night and Day. Se li va oferir una gira per Europa, que Moré
va rebutjar per por de volar (gens estrany si es té en compte que anteriorment s'havia vist embolicat en tres accidents aeris).
Va
morir a Cuba, el 19 de febrer de 1963, de cirrosi hepàtica.
La seva última presentació va ocórrer el diumenge 17 de febrer de 1963, a Palmira, Cienfuegos, a uns quilòmetres de Santa Isabel
de les Lajas, el seu poble
natal. Una presentació plena de llegendes.
Es conta que va tenir la
ruptura d'una várice esofàgica,
conseqüència de la cirrosi hepàtica que arrossegava des d'abans de partir cap a Mèxic en 1945. En aquestes condicions, després de vomitar sang, va pujar a l'escenari i va
cantar com mai. El doctor
Luis Ruiz recordava que, abans
d'aquesta actuació, Benny
es va arribar fins a Santa Isabel de les Lajas, per a
trobar-se amb la seva mare i els seus familiars i conèixer sobre la construcció de
la casa, que personalment estava
atenent.[cita requerida]
Segons el
doctor Amín E. Naser, "durant
el seu viatge a Lajas va tenir un vòmit de sang. Arriba a Lajas i des del migdia
del dissabte 16 fins al capvespre va romandre ficat al llit i va tornar a
vomitar sang. Malgrat
sentir-se molt malament, va
viatjar a Palmira per a la seva
pròxima presentació però seguia decaigut
i feble, en l'intermedi de la funció
pren un breu descans i acudeix novament a l'escenari. Canta
Dolor i perdó, Maracaibo i Que bo
balla vostè.
Molts amics i familiars consideren que
des del primer moment que Benny vomita sang, degué anar
a un hospital pròxim en Cienfuegos i rebre atenció mèdica
urgent amb tranfusiones de sang. Però van trigar massa a atendre-ho en un hospital
amb totes les possibilitats.
Es va desgastar molt en la seva
última actuació, però va voler quedar bé amb el seu públic.
De
Palmira va tornar urgentment a l'Havana.
Benny no volia ingressar en
cap hospital, volia ser a
la seva casa amb els seus fills
i allí esperar la mort. El diumenge
17 va millorar alguna cosa, però
a l'alba del dilluns 18 de febrer torna a posar-se malament
i el seu metge decideix ingressar-ho. Benny li diu: "El meu germà, em va agafar la
roda". Ho van muntar en una ambulància
rumb a l'Institut Nacional
de Cirurgia, antic Hospital
d'Emergències, en l'avinguda
Carles III gairebé cantonada a Infanta.
Va
arribar en estat de coma, van aparèixer
complicacions pulmonars i renals. La seva respiració es va dificultar i la seva
pressió arterial va començar
a baixar. Manté febre de 39 i no apareixen defenses als tractaments.
El seu estat era molt greu. En aquests
dies, a l'Havana se celebrava l'I Congrés
Mèdic Internacional, i en propagar-se la notícia de la gravetat de Benny,
es va personar el doctor Machado Ventura, qui amb altres galenos nacionals i estrangers va
participar en una junta mèdica.
Moré
va morir a les 9 i 15 de la nit del dimarts 19 de febrer de 1963.
Pepe Olmo, cantant de l'Orquestra
Aragó, va dir que havia acabat una era musical:
"Després va venir una altra,
però aquesta era va finalitzar amb Benny Moré."
Va ser enterrat en el cementiri
de la seva ciutat natal San
Miguel de les Lajas, sent la seva
tomba visitada sovint pels seus fanàtics.
La
vida de Beny Moré és
narrada en la novel·la de Faisel
Iglesias Que bueno baila Usted, publicada en 2009.
Igualment, Beny Moré apareix com a personatge de la novel·la La Isla de de los amores
infinitos (Grijalbo, 2006), de l'escriptora cubana Daína Chaviano, qui a més conclou
la seva novel·la amb un capítol titulat "Hou como Ayer", considerada una de les seves millors interpretacions.
En
2006, es va estrenar la pel·lícula El Benny, una ficció sobre la vida de Moré. La música és
de los Van Van, Chucho Valdés i el grup Orishas, entre altres.
Óscar D’León va treure una versió de la seva cançó “Que bueno baila usted”, on
també li brinda homenatge a Benny Moré.
Discografia
1971
- Beny Moré, DICAP
1992
- Beny Moré, de verdad, EGREM
1994
- Beny Moré en vivo, RTV Comercial/Discmedi
2001
- Beny Moré & Pérez Prado (2 CD), Orfeón Records
2004
- Bárbaro del Ritmo (1948-1950), Tumbao Cuban Clasix