Barricada va ser
un grup espanyol de rock format en 1982 en el barri de la Chantrea de Pamplona (Navarra) i desaparegut
en 2013. A mig camí entre
el hard rock, el punk rock i el heavy metall li ho ha enquadrat dins del panorama del
rock urbà. Amb 15 àlbums
d'estudi i més de mil concerts a la seva esquena, ha estat un dels grups
més consolidats del rock espanyol. En 2007 va rebre el
Disc de Diamant per la venda de més
d'un milió de discos al llarg de la seva carrera.
El grup el va idear Enrique Villarreal,
El Drogas, que amb 20 anys acabava de tornar de la "mili" i, després del seu pas per Kafarnaún, va decidir
crear un nou projecte
musical amb el nom de
Barricada. La primera formació del grup va estar composta per Enrique Villarreal, veu i baix; Javier Hernández, Boni, veu i guitarra; i José Landa,
bateria procedent del grup Kafarnaún. Junts van fer el seu primer concert el 18 d'abril de 1982 en la plaça de la
Chantrea, a Pamplona; en aquest
debut El Drogas, que lluïa una capa de color vermell i negre, va iniciar el concert amb una calavera a la mà. Després d'aquest
concert José Landa seria substituït
per Mikel Astrain i, posteriorment,
el mes d'octubre d'aquest mateix any, s'incorporaria
Sergio Osés com a veu i guitarra.
El seu primer disc, Noche de Rock
and roll, va ser gravat en tan sols
dos dies, pel fet que la gravació original, amb Ramoncín com
a productor, finalment no va poder editar-se al no
poder encarregar-se aquest
de les mescles per problemes d'agenda.
Va acabar sent produït per Maríno Goñi al costat de la pròpia banda i llançat per la discogràfica independent Soñua en 1983. Després del llançament del disc,
Sergio va haver de realitzar
el servei militar, i per a no frenar la progressió del grup va ser substituït per Alfredo Piedrafita.
En 1984 Mikel va sofrir un aneurisma cerebral durant un concert en Artajona i va ser traslladat d'urgència a Pamplona, on va
morir una setmana després
al no superar el postoperatori. Fernando Coronado va passar a ser el nou bateria. Aquest mateix any, amb
la producció de Rosendo Mercado, van gravar el segon disc, Barrio conflictivo. La cançó
Pon esa música de nuevo va servir com a dedicatòria i homenatge a Mikel.
En aquest any Barricada va
ser triat "Millor grup de Navarra".
En 1986, per a la gravació del tercer disc (No hay
tregua), Barricada va signar un contracte amb la
multinacional RCA. Però les diferències
entre el grup i la discogràfica
van fer que aquest contracte
es trenqués després del llançament del disc. La discogràfica
pretenia censurar vuit
temes, que gràcies a la pressió
de Rosendo Mercado, també productor d'aquest disc,
van poder veure la llum finalment.
Va ser llavors quan es van unir a la discogràfica Polygram Ibèria, en el llançament de No sé
què hacer contigo en 1987, produït
també per Rosendo. En contra de la voluntat del grup, la discogràfica no va acceptar la cançó Bahia de Pasaia, que denuncia les
controvertides morts a les mans de la policia de quatre integrants dels Comandos Autònoms Anticapitalistes en 1984, sent un
d'ells amic del barri d’El Drogas.
En 1988 van
publicar el seu cinquè
disc, Rojo. Per a alguns crítics
és l'àlbum més complet i valorat
del grup, amb cançons com a Animal caliente, Abris y cerrar La hora del carnaval. La producció
va ser a càrrec de Dennis Herman. També en 1989 va
ser imposada la retirada per la discogràfica
del tema En nombre de Dios del disc Pasión por el ruido, al qual
anava a donar-li nom. La cançó és una crítica a l'Opus Dei.
En 1990 van
publicar el seu Doble Directe,
en el qual s'inclouen 23 cançons tocades en directe. El grup va rebre per aquest treball un disc d'or. Els seus
dos següents treballs van obtenir un enorme èxit de vendes,
arribant tots dos a aconseguir el disc de platí. El primer d'ells, Por
instinto, publicat en 1991, va suposar
un distanciament del so més
pur del grup, que va ser criticat per alguns dels seus fans de sempre. No obstant això, amb aquest
disc Barricada es va convertir en un grup molt més conegut.
En 1992 es va
publicar Balas blancas, que conté el tema Oveja Negra, un dels
més coneguts i significatius del grup. Per al següent àlbum, el grup va decidir prendre nous camins i tendències
musicals, el resultat de
les quals va ser La Araña, publicat
en 1994. Les vendes van caure, i encara més en el següent disc, Insolència, publicat en 1996.
En 1997 van llançar el disc Salud i rocanrol, últim
gravat amb la companyia Polygram. Es tracta d'un directe
gravat aquest mateix any en la plaça de toros de Pamplona que compta
amb les col·laboracions de Yosi, dels Suaves, Rosendo i Molly, d'Hamlet.
L'any
2000 van publicar un treball que tornava
al seu so més potent, però evolucionat,
Acción directa. Amb aquest
disc les vendes van augmentar novament,
fregant el disc d'or, i Barricada es va col·locar
una altra vegada a la part
alta del panorama rock espanyol. Aquest
àlbum va ser publicat per
la discogràfica DRO East West, responsable dels seus últims
treballs.
En 2002 el grup va publicar el disc Besame. Després d'aquest llançament, Fernando Coronado va abandonar el grup i va ser substituït per Ibon Sagarna, "Ibi",
que havia estat company d'Alfredo Piedrafita en In Vitro. Així va
ser com es va donar origen a la formació
anterior a la sortida de "El Drogas".
En 2003 va sortir al mercat un disc en homenatge al grup titulat Un camíno de piedres, que incloïa tretze temes de Barricada
versionats per vells amics del rocanrol. En 2004 van publicar el disc d'estudi, Hombre mate hombre,
primer disc d'estudi amb Ibi a la bateria.
Al juny de 2006 va sortir un nou disc doble en directe, gravat el 16 de desembre de 2005, en el Pavelló
Anaitasuna de Pamplona i el 24 de febrer
de 2006 en el Teatre Gayarre
de Pamplona, aquest últim
en format acústic acompanyats de tres coristes, un
saxofonista i un teclat. El 18 d'abril
de 2007 van celebrar el 25è aniversari del seu primer concert tocant en el mateix lloc i a la mateixa hora: en la plaça del Rastre en la Chantrea,
a les 12 del migdia, i arran
de terra, sense escenari. El concert havia estat anunciat
amb només dos dies d'antelació en la seva pàgina web i així i tot va reunir nombroses persones.
En 2008 va sortir a la venda 25 anys de rocanrol,
una caixa de 2 CD + 2 DVD + Llibre,
que recollia el millor del grup i unes quantes rareses. Poc després,
es van embarcar en la gira Otra noche sin dormir, al costat
de Rosendo Mercado i Aurora Beltrán. La gira va arrencar
el 4 d'abril en el Velòdrom
d'Anoeta de Sant Sebastià, per a finalitzar el 26
de setembre de 2008 en la Plaça
de Toros de Les Vendes (Madrid). El director de cinema basc
Juanma Bajo Ulloa va dirigir el vídeo promocional de "Problemas", i els va convidar a participar com
a extres en la seva pel·lícula Airbag.
A la fi de 2009
van treure l'àlbum La tierra
está sorda, basat en la guerra civil espanyola. Villarreal, commocionat
després de la lectura de La voz dormida de Dulce
Chacón i mogut per la seva ignorància sobre la guerra, va començar
a investigar, llegint molt,
veient documentals i, sobretot, entrevistant-se amb supervivents del bàndol republicà i familiars de les víctimes. El resultat va ser un àlbum compost
per un CD amb 18 cançons i
un llibre on s'explica la història real que hi
ha darrere de cadascuna d'elles, i en el qual van col·laborar historiadors com Julián Casanova, entre altres.
En 2010 es va
editar un llibre biogràfic
de Barricada, escrit per Fernando F. Garayoa i David Mariezkurrena, titulat ElectricAos i que recorre
els 28 anys de la banda a
través de les opinions i comentaris
de músics com Rosendo Mercado,
Loquillo, Fito Cabrales, Andrés Calamaro, Iván
Ferreiro o Carlos Tarque, entre altres.
El 2 de desembre
de 2011, Enrique Villarreal va anunciar en la pàgina
web del seu grup paral·lel Txarrena que havia estat expulsat
de Barricada. L'endemà,
Boni, Alfredo i Ibi emetien
un comunicat en el qual assenyalaven que no estaven disposats a estar més temps parats, confirmant
la continuïtat de la resta de la banda sense ell. També van anunciar la gravació
d'un nou disc "cent
per cent Barricada", que va ser publicat a l'abril de 2012 amb el títol
de Flechas cardinales, reclutant al zarauztarra Ander Izeta (Estigia, Eraso!) com a baixista per a aquest disc i següents directes.
L'1 d'octubre de 2013, Javier Hernández Boni
va anunciar la seva retirada del grup
per a iniciar un altre projecte
més personal i, a continuació,
Alfredo Piedrafita va confirmar que la banda es dissoldria definitivament després del concert del 23 de novembre en el Pavelló Anaitasuna de Pamplona.
Al febrer de 2020, Boni va anunciar
que patia un càncer de
laringe, a conseqüència
del qual moriria al gener de 2021.
Components
Enrique
Villarreal, El Drogas: voz, bajo y coros (1982-2011)
Javier Hernández, Boni: voz, guitarra y coros (1982-2013)
Mikel Astrain: batería (1982-1984)
Sergio Oses:
guitarra y voz (1982-1983)
Alfredo Piedrafita, Alf: voz, guitarra y coros (1983-2013)
Fernando Coronado:
batería (1984-2002)
Ibon
Sagarna, Ibi: batería y coros (2002-2013)
Ander
Izeta: bajo y coros (2012-2013)
Enregistraments d'estudi
Noche de rock&roll, 1983
Barrio
conflictivo, 1985
No hay tregua,
1986
No sé qué hacer
contigo, 1987
Rojo, 1988
Pasión por el
ruido, 1989
Por instinto, 1991
(Disco de Platino)
Balas blancas,
1992 (Disco de Platino)
La araña, 1994
(disco de oro)
Insolencia, 1996
Acción directa,
2000
Bésame, 2002
Hombre mate
hombre, 2004
La tierra está
sorda (CD + libro), 2009 (disco de oro)
Flechas
cardinales, 201213/02/1970 – Tal i tal
Altres enregistraments
Barricada (doble
directo), 1990 (disco de oro)
Barricada 83-85,
1990
Los singles, 1995
Salud y rocanrol
(directo), 1997
Suerte (B.S.O. de
la película Suerte), con otros grupos, 1997
Latidos y
mordiscos (doble directo), 2006
25 años de
rocanrol (2 CD + 2 DVD), 2008
Otra noche sin dormir
(CD + 2 DVD), con Rosendo y Aurora Beltrán, 2008 (Disco de oro)
En la memoria
(acústico), (CD + DVD), 2010
Quedan caminos por
recorrer (directo), 2012
Lo mejor de
Barricada, 2013
Agur (directo),
2014