El grup va ser
creat originalment per Enrique Villalreal “El Drogas”.
La primera
formació de el grup va ser la composta per Enrique Villareal “El Drogas” (veu i
baix”; Javier Hernánez “Boni” (veu i guitarra); i José Landa (bateria). Junts van
donar el seu primer concert el 18 d'abril de 1982 a la plaça de la Chantrea, a
Pamplona; en aquest debut El Drogues, que lluïa una capa de color vermell i
negre, va iniciar el concert amb una calavera a la mà. Després d'aquest concert
José Landa seria substituït per Mikel Astrain i, posteriorment, al mes
d'octubre d'aquest mateix any, s'incorporaria Sergio Osés com a veu i guitarra.
El seu primer disc
“Noche de Rock and Roll”, va ser gravat en tan sols dos dies, a causa de que la
gravació original, amb Ramoncín com a productor, finalment no va poder
editar-se. Va acabar sent produït per Marí Goñi al costat de la pròpia banda i
llançat per la discogràfica independent Soñua el 1983.
Després de
l'llançament del disc, Sergio va haver de realitzar el servei militar, i per no
frenar la progressió de el grup va ser substituït per Alfredo Piedrafita. El
1984 Mikel va patir un aneurisma cerebral durant un concert a Artajona i va ser
traslladat d'urgència a Pamplona, on
va morir una setmana després al no superar el postoperatori. Fernando Coronado
va passar a ser el nou bateria. Aquest mateix any, amb la producció de Rosendo
Mercat, van gravar el segon disc, “Barrio conflictivo”. La cançó «Pon esa
música de nuevo» va servir com a dedicatòria i homenatge a Mikel.
El 1986, per a
l'enregistrament de l'tercer disc “No hay tregua”, Barricada va signar un
contracte amb la multinacional RCA. Però les diferències entre el grup i la
discogràfica van fer que aquest contracte es trenqués després del llançament
del disc. La discogràfica pretenia censurar vuit temes, que gràcies a la
pressió de Rosendo Mercat, també productor d'aquest disc, van poder veure la
llum finalment.
Va ser llavors
quan es van unir a la discogràfica Polygram Iberia, en el llançament de “No sé
que hacer contigo”, produït també per Rosendo. En contra de la voluntat de el
grup, la discogràfica no va acceptar la cançó Badia de Pasaia, que denuncia les
controvertides morts a mans de la policia de quatre integrants dels Comandos
Autònoms Anticapitalistes en 1984.
També el 1989 va
ser imposada la retirada per la discogràfica del tema “En nombre de Dios” del
disc Pasión por el ruido”, a el qual anava a donar-li nom. La cançó és una
crítica a l'Opus Dei.
El 2002 el grup va
publicar el disc “Bésame”. Després de el llançament d'aquest disc, Fernando
Coronado va abandonar el grup i va ser substituït per Ibon Sagarna “Ibi”.
A finals de 2009
van treure el àlbum “La tierra está sorda” , basat en la Guerra Civil
Espanyola. Vila-real, influenciat per la lectura del
llibre “La voz dormida” de Dulce Chacón va començar a investigar, llegint molt,
veient documentals i, sobretot, entrevistant-se amb supervivents del bàndol
republicà i familiars de les víctimes. El resultat va ser un àlbum compost per
un CD amb 18 cançons i un llibre on s'explica la història real que hi ha
darrere de cadascuna d'elles, i en què van col·laborar historiadors com Julián
Casanova, entre d'altres.
El 2 de desembre
de 2011, Enrique Villareal va anunciar a la pàgina web del seu grup paral·lel
Txarrena que havia estat expulsat de Barricada. A l'endemà, Boni, Alfredo i Ibi
emetien un comunicat en el qual assenyalaven que no estaven disposats a estar
més temps aturats, confirmant la continuïtat de la resta de la banda sense él.
També van anunciar l'enregistrament d'un nou disc "cent per cent
Barricada", que va ser publicat a l'abril de 2012 amb el títol de “Flechas
cardinales”, reclutant el Zarautz Ander Izeta (Estigia, Eraso!) com a baixista
per a aquest disc i següents directos.
L'1 d'octubre de
2013, Javier Hernández, Boni va anunciar la seva retirada de el grup per
iniciar un altre projecte més personal i, a continuació, Alfredo Piedrafita va
confirmar que la banda es dissoldria definitivament després del concert de el
23 de novembre al Pavelló Anaitasuna de Pamplona.
Enregistraments
Noche de
rock&roll, 1983
Barrio
conflictivo, 1985
No hay tregua,
1986
No sé qué hacer
contigo, 1987
Rojo, 1988
Pasión por el
ruido, 1989
Por instinto, 1991
Balas blancas,
1992
La araña, 1994
Insolencia, 1996
Acción directa,
2000
Bésame, 2002
Hombre mate
hombre, 2004
La tierra está
sorda (CD + llibre), 2009
Flechas
cardinales, 2012