Bateria
Gèneres: Jazz
Naixement:
6 de octubre de 1913 en Niza
Mort:
30 de maig de 1982 en Avallon
Armand Molinetti va ser un músic francès de jazz i espectacles (bateria, també composició). Va ser considerat un
bateria-showman en les dècades
de 1940 i 1950, amb un profund
domini de les tècniques de percussió militar.
Armand Molinetti va tocar amb Fred Adison, Wal-Berg, Ben Horris i com a acompanyant de Charles Trenet en 1936. Durant l'ocupació de França per l'Alemanya nazi, va tocar en les big
bands de Alix Combelle, Raymond Legrand,
Raymond Wraskoff, Michel Warlop,
Maceo Jefferson, Noël Chiboust,
Léo Chauliac, Hubert Rostaing, Camille Sauvage i Jacques Hélian; també
va actuar en orquestres que actuaven
en cinemes dels Camps Elíseos, on, per exemple, l'orquestra de 26 músics de Jacques Météhen va
tocar abans de la pel·lícula,
així com en el Gaumont Palace en la Plau Clichy i en el Rex en els Grands Boulevards.
Al juliol de 1942, Molinetti va tenir l'oportunitat de gravar dues cançons per al segell Swing. També va participar en gravacions
de Grégor et ses Grégoriens, Els Chaussettes Noires (amb Christian Garros, sota el pseudònim
"Jimmy Moroney" Georges Arvanitas,
Georges Grenu, Pierre Cullaz),
Harry Cooper, i Les Chats Sauvages. Sota el seu propi nom, Molinetti va llançar els singles "Els yeux noirs" / "Le Blues
de Clelia" (Odeon, amb Gérard Badini, Bernard Peiffer, Jean Girardot) i "T'en
veux un bout?" /
"Lazarelle". En la postguerra, també va
tocar amb Chico Cristóbal, Don Byas,
Roy Eldridge, Matcel Bianchi,
els Sidney Bechet All Stars
("Petite fleur"),
Léo Souris, Benny Vasseur, Martial Solal i Maxim Saury.
En l'àmbit del jazz, segons
Tom Lord, va participar en 82 sessions de gravació entre 1936 i 1969. Molinetti va morir en un accident
automobilístic.
Segons Georges Paczynski, Armand Molinetti va ser un percussionista famós i universalment admirat.