(Ariel Eduardo Rotenberg Gutkin)
Cantant, guitarrista i
compositor
Instruments: Guitarra, piano y voz
Gèneres: Rock, Blues, Rock and roll, Rock
latino, Pop rock
Naixement:
19 d'abril de 1960 a Buenos Aires, Argentina
Ariel Eduardo Rotenberg Gutkin (Buenos Aires, 19 d'abril
de 1960), conegut com a
Ariel Rot, és un
guitarrista, cantant, compositor i
productor musical argentí de rock i
blues, resident a Espanya.
Va formar part del grup
Tequila i més tard dLos Rodríguez. Des de la separació
d'aquest grup, va emprendre una carrera solista.
Ariel Rot va néixer a Buenos Aires el 19 d'abril
de 1960 i des de petit va viure
envoltat d'artistes. La seva germana, Cecilia Roth, és una coneguda actriu, i la seva mare és Dina Rot, cantant
de música sefardita que ha editat nombrosos
àlbums. La seva família paterna, d'origen judeo-ucraïnès, es va establir a l'Argentina fugint del nazisme primer i de l'estalinisme
després.
En aquells anys es declara
fan d'Oscar Alemán.
En 1976 va emigrar juntament amb la seva família
a Espanya, perseguits per
la dictadura argentina, i ja allí es va ajuntar amb el grup que un temps després passaria
a ser conegut com a
Tequila, amb cèlebres cançons com "Salta!" "Dime que me quieres" i "rock and
roll en la plaza del pueblo", que el llançarien
a la fama. El grup el formaven
al costat d'Ariel el també argentí Alejo Stivel, Felipe
Lipe, Manolo Iglesias i Julián Infante, que ho acompanyaria després en Los
Rodríguez. En aquells anys
Ariel va entaular una estreta
amistat amb Sergio Makaroff, que va ser compositor en aquesta
època de temes com "El
ahorcado", "Todo se mueve", "Quiero besarte" y el
"Rock del ascensor", i que va ser un dels lletristes dels seus discos com a solista.
Després de la dissolució del grup, en 1983, Rot comença una breu carrera en solitari. A aquesta època pertanyen els discos Debajo del puente (1984) y Vértigo (1985), així com altres
composicions que van ser gravades
posteriorment amb Los
Rodríguez ("Tu m'estàs atrapant
una altra vegada"). En aquesta etapa va escriure cançons per a la seva
germana Rubí però després Rot va tornar a l'Argentina.
Passat aquest període
i després d'acompanyar a
Andrés Calamaro en dos dels
seus àlbums en solitari, Por mirarte y Nadie sale vivo de aquí, juntament amb Julián Infante i
Germán Vilella van formar el conegut
grup de rock Los Rodríguez, en el qual
va romandre gran part de la
dècada de 1990. Aquesta
banda es va caracteritzar per l'ús
de ritmes llatins (milonga, rumba, entre altres) fusionats amb el rock. Una fórmula reeixida
per al mercat discogràfic espanyol.
Mentre Los Rodríguez realitzaven la seva última gira, ja presa la decisió de dissoldre el grup, va reprendre la seva carrera en solitari fins avui en dia. D'aquesta etapa destaquen
discos com Hablando solo, Cenizas en el aire, Lo
siento Frank, Ahora piden tu cabeza, Dúos tríos y otras perversiones, Solo Rot, La Huesuda y La Manada.
Entre les cançons que Rot ha compost al llarg de la seva carrera musical, es poden destacar "Mucho
mejor", "Me estás atrapando otra vez" para Los Rodríguez, "Baile de ilusiones", "Vicios
caros", "Cenizas en el aire" y "Gustos sencillos"
(dedicada al seu fill) de
la seva etapa en solitari.
En elles conserva la tendència a la incorporació de ritmes llatins
(per exemple la transformació
del rock "Mucho mejor" en un tango), encara que adoptant
un estil més personal, distint
al model difós per Los
Rodríguez.
Entre les col·laboracions d'Ariel Rot amb
altres artistes es destaca
el tema de Extremoduro " Volando solo" inclòs
en el disc Deltoya. La cançó "Dulce Chica Triste" del disc Neverly Brothers dels germans Guille i Fernando
Martín. Els germans Makaroff també han tingut un gran
espai en la seva producció musical realitzant nombroses lletres, en particular
Sergio Makaroff ("Hasta perder la cuenta",
entre moltes altres).
Al setembre de 2007 va col·laborar juntament amb Jaime Urrutia en el programa radiofònic
La finestra. Així mateix va participar al costat de
la banda Phantom Club en el seu
concert a la ciutat de Tui,
presentant el seu disc
Muchas Noches, Buenas Gracias, concretament en el senzill "Puro Funkytown".
Acompanya usualment a altres argentins en petits concerts en la capital madrilenya, com a Andy Chango,
Marcelo Champanier i Claudio Gabis.
En 2019 es va estrenar com a
presentador d'un programa musical en TVE, amb "Un país para escucharlo"
Al març de 2020 va col·laborar amb la iniciativa Yo
me quedo en casa participant en el Festival des d'Instagram. Més tard, al maig del mateix any va publicar una versió del tema
"Emociones escondidas" amb un quartet de cordes i piano.
A l'octubre de 2020, Los
Rodríguez es van reunir amb motiu
dels trenta anys del naixement de la banda,
van participar de la presentació del llibre Sol y sombra
i van presentar un disc recopilatori.
Té parella estable des de fa més
de 25 anys i és pare de 2 fills, Mateo (nascut en 2002) i
Valentina (nascuda en 2005).[Va
tocar amb
Enregistraments amb “Moris”
Fiebre de vivir (1978)
Enregistraments amb “Tequila”
Matrícula de honor (1978)
Rock and Roll (1979)
Viva Tequila (1980)
Confidencial (1981)
Vuelve Tequila (Recopilatorio, 2008)
Adios Tequila en Vivo (Directo Wizink Center,
2019)
Enregistraments primera
etapa en solitari
Debajo del puente (1984)
Vértigo (1985)
Enregistraments amb “Andrés CalamaroTequila”
Por Mirarte (1988) - Guitarras, coros, coproductor y autor
Nadie Sale Vivo de Aquí (1989) - Guitarres, cors, coproductor y autor.
Enregistraments amb “Los Rodríguez”
Buena suerte (1991)
Disco pirata (Directo, 1992)
Sin documentos (1993)
Palabras más, palabras menos (1995)
Hasta luego (Recopilatorio, 1996)
Para no olvidar (Recopilatorio, 2002)
En Las Ventas 7 septiembre 1993 (2020)
Enregistraments segona etapa en solitari
Hablando solo (1997) - Va comptar amb els Attractions
com a Banda base.
Cenizas en el aire (1999)
En vivo mucho mejor (2001)
Lo siento Frank (2003)
Acústico (2003)[13]
Ahora piden tu cabeza (2005)
Etiqueta Negra (Recopilatorio, 2007) / Duos,
trios i altres perversions (2007) (en aquest
disc canta els seus temes més coneguts amb
artistes de la talla de Christina Rosenvinge,
Jaime Urrutia, Fito Páez i Andrés Calamaro).
Diez x tres (2009), enregistrament realitzat amb motiu
del desè aniversari de la
revista Efe eme.
Solo Rot (2010). Per exigència
de l'artista també s'edita
en vinil.
La huesuda (2013)
La Manada (2016)
Hablando Solo. 25 Aniversario (2023)