(Nombre)

Cantaor

Gèneres: Flamenc i nou flamen

Biografia extreta i traduïda des de juanherediagarcia.wordpress.com

Antonio Vargas Cortés, «El Potito» (Sevilla, 1976) és un cantaor espanyol de flamenc i nou flamenc.

Quan tenia deu anys, va corre per Sevilla la veu que ‘el nen de Changuito’ (el seu pare un artista polifacètic i genial) «canta com un vell». Llavors era requerit per a les millors festes i apadrinat per artistes de la talla de Camarón, Paco de Lucía i Lola Flores.

Amb tot just catorze anys Antonio Vargas, va gravar el seu primer disc, que va ser produït per Pepe de Lucía i va obtenir un notable èxit.

Des d'aquells dies, El Potito ha sabut travessar el desert que per a tot nen prodigi suposa el pas de l'adolescència secundant-se en els millors mestres que cal trobar, Tomatito, Jorge Pardo i Carles Benavent, els Ketama etcètera. Les seves col·laboracions en els discos d'aquests artistes han estat remarcables i amb ells ha actuat per tot el món.

“Mia pa los restos” va ser el disc que va suposar el començament de la fructífera maduresa -als dinou anys!- del Potito i era un treball flamenc sense concessions que la seva musicalitat i exquisit sentit del ritme van fer accessible a tots els públics. Tangos i tanguillos com «la niña del canastero» i «mia pa los restos’ van sonar en la ràdio i en tots els bars -però el disc també incloïa una seguiriya de considerable serietat i varis cantes per buleries magistrals.

En el disc titulat «El último cantaor» ens mostra a un creador jove i pletòric, que és capaç de desbordar, tant cap a fora com cap a dins, els límits del flamenc que es fa avui. En aquesta gravació del Potito de nou es mostra intractable en el cante per buleries, unes vegades deixant-se, posseir pel follet de La Niña de los Peines i altres experimentant, cantant amb l'únic acompanyament de la percussió o realitzant al costat de Carles Benavent, Guadiana i Ramón El Portuguès una autèntica creació musical a partir dels escàndols extremenys. Canta a més fandangos i tarantas i ens sorprèn amb el seu bon, gust i «feeling» en les cançons pop ‘Viento Amargo’ i ‘Romance de la Luna’, que van ser escrites expressament per a ell per la Barberia del Sur.

L'altíssim nivell del seu treball en directe, amb artistes com Tomatito o Joaquin Cortes entre altres i la consolidació del seu propi grup on ha reunit a alguns dels millors músics de la seva generació fan que sigui considerat uns dels millors cantaors que tenim.

Discografia

01.Potito – (1990) – Andando por los Caminos.

02. Potito – (1992) – Macandé.

03. Potito -(1996) – Mia pa los restos.

04. Potito -(1999) – El ultimo cantaor.

05. Potito – (2006)- Barrio Alto.

06.Potito Nueva Vasija (2010).

07.Potito – Maleni – Mi Alabanza Y Mis Raices (2013)