Baixista
Naixement:
1957 a Cartagena, Murcia
Antonio Fidel Madrid neix en
1957 en el cartagenero Barri de la Concepció, el mateix any en què obre les seves portes la llibreria Athenas, un autèntic centre de
cultura, creació dels germans Francisco i Alberto Colao.
Antonio Fidel González, pare del nostre protagonista,
entra a formar part d'un equip en el qual cadascun d'aquests tres emprenedors gestionarà àrees distintes. L'ofici del pare permetrà al nen viure immers
en una peculiar micro-societat, coneixent
l'animada activitat d'una rebotiga en la qual entraven i sortien, sense horari prestablecido,
tota una galeria de personatges
que donaven al local un aire rialler,
entre els quals es trobaven Antonio Piñana, Vicente
Ros, Enrique Navarro, Ramón Alonso Luzzy, Eduardo Cañabate, Asensio Sáez, Ginés Jorquera, Gènesi
García o el grup de troveros del moment.
Es venien llibres
de tota mena però destaquem
la cèlebre col·lecció d'història local Almarjal i les dedicades
a filosofia i teologia, a
cura del mateix Alberto. Però
també obres d'art, discos, tocadiscs
i fins i tot, creu recordar Antonio, que en algun
moment televisors. Era costum que el client provés la mercaderia abans d'adquirir-la, per això en un d'aquells aparells es punxava el disc. D'aquesta manera el petit Antonio es xopava de música
clàssica, flamenc i pop, conformant així un patrimoni musical en uns temps que acceleraven el consum de les masses, la industrialització de la cultura, impensable sense la revolució tecnològica. Segons Walter Benjamin, l'era de la reproducció.
El músic del Barri de la Concepció porta més de setanta discos editats, molts d'ells amb Manolo García
Amb la defunció dels germans Colao
la llibreria va quedar 25 anys
sota la gestió del seu
pare, fins a la seva jubilació en 1983, regentant-la transitòriament la seva mare fins que ell va assumir el comandament fins al tancament. Aquella crisi del llibre va forçar la baixada de persiana d'un alt nombre de llibreries. Ara et venen el ‘best seller’ en l'aeroport, la gasolinera o te l'envien
per correu. Uns altres llegeixen en una pantalla,
quan perd terreny la paraula impresa enfront de la imatge i l'autor drets sobre la seva obra.
Sent Alberto Colao gestor cultural
de la Caixa d'Estalvis del Sud-est
d'Espanya, va saber que Antoñito, als
seus 15 anys, caminava ficat en Nebulosa, una
banda de rock progressiu. Li va proposar
que actuessin en la sala d'actes
de la citada institució, demostrant
don Alberto, una vegada més, que li agradava sortir-se de la línia traçada. Tots van poder contemplar un auditori
curull de joves rockers, una cosa insòlita fins al moment per quant la Caixa programava conferències, concerts de clàssica, vetllades de trovos i actuacions de masses corals. En aquell temps primigeni Antonio admirava a Pepe ‘El Botes’, la referència
de la música pop-rock a la ciutat, per això en l'institut li cridaven Antonio ‘El Chancletas’.
Una nova aventura comença en
1979 amb el somni de crear
una comuna en el bosc de Les Fonts
de Terrassa. Es tractava d'una
desena d'utòpics, entre els
quals es trobaven ell i la seva núvia,
Paquito Martín, José Luis Llamas, Diego Jódar i
Mariano Nord. L'aventura va concloure
als nou mesos,
decidint una fracció d'ells el retorn a Cartagena per
a obrir la sala Arlequí, nucli fundador del reeixit
Festival de Jazz, que neix humilment
en 1980.
Antonio va sobreviure al costat de la seva núvia a Barcelona gràcies a que
van ser acollits en el pis d'un
matrimoni argentí exiliat, ell havia
estat professor de Sociologia en la Universitat de
Buenos Aires i ella mestra d'escola.
Aquesta experiència li ha donat la veritable dimensió del fenomen migratori: la vivència d'abandonar la teva terra perquè no t'ofereix el que cerques fa valorar ara els
patiments d'uns altres per les mateixes causes.
Durant un temps, al costat del seu amic Mariano, va acompanyar amb la guitarra a uns artistes de marionetes pel barri Gòtic
barceloní. De manera casual li proposen
a la meitat de la rúa provar
fortuna en un càsting per a un grup
del cantant argentí Sergio Makaroff. Es dirigeix al lloc indicat per a la prova, trobant-se amb Manolo García. Serà acceptat per tots, gravant la que seria la seva primera obra. Al poc temps constitueixen Los Rapidos, fitxant per la discogràfica EMI. Després es faran dir Los Burros, fins a desembocar en L'Últim de
la Fila.
La seva experiència
musical li ha permès compartir cartell
amb grans de la música com Camarón i Ketama a Nova York,
Sting, Bruce Springsteen, Freddie Mercury i Montserrat Caballé.
Amb Ringo Star, Elton John
i Ursula Andress va coincidir
en un sopar de gala. La major convocatòria
reeixida al costat dels seus amics
de l'Últim de la Fila va ser reunir 250.000 espectadors en un concert celebrat a Montjuïc, segons l'estimació de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tota una gesta.
Manolo García acaba de guanyar aquests dies un Grammy pel seu
últim treball en el qual pren part
Antonio, com bé diu ell: «Tinc
un micro Grammy!». Però el millor de tot és
que els seus grans amics i els
moments més entranyables estan vinculats a la música. Té previst
el seu segon disc en solitari, acompanyat entre altres pels cartageneros Fernando
Rubio i Carlos Campoy. El primer àlbum va portar per títol ‘Cançons de l'altre costat’.
Des de jovenet el seu somni va ser gravar un disc,
al llarg de tota la seva
vida, desig superat llargament perquè actualment no sabria xifrar si són setanta
o vuitanta els editats. No porta ja el compte dels somnis,
inassolibles en un altre temps, que ha anat complint pel camí,
no sense dificultat.
Fa broma Antonio: «No està res malament per a un noi nascut en Quitapellejos». I que viu en Tallante, apunta aquest escribidor.
Font:
La Verdad – José Sanchez – Foto Pablo Sanchez