(Andrew
Fairweather Low)
Músic de sessió,
guitarrista, compositor, productor i vocalista
Gèneres: Rock
pop blues rock
Naixement:
2 agost 1948, Ystrad Mynach, Gales
Fairweather Low va néixer en Ystrad Mynach, Gal·les, de pares de classe treballadora. La família, incloent-hi els seus dos germans, vivia en un habitatge social sense calefacció en una urbanització; el seu pare, escombrariaire, no podia permetre's un cotxe. La primera oportunitat de Fairweather Low per a tocar la guitarra va arribar quan
va aconseguir un treball els dissabtes en una botiga de
música de Cardiff.
Va aconseguir la fama com a membre fundador del grup pop Amen
Corner a la fi dels anys 60. Van tenir quatre èxits consecutius
entre els deu primers de la llista de senzills del Regne Unit, incloent-hi el senzill número u “(If Paradise Is) Half as Nice”
en 1969. Segons el crític
de AllMusic William Ruhlmann,
l'èxit sobtat de la banda i
l'aspecte d'ídol adolescent de Fairweather Low «van posar el seu atractiu rostre en les parets dels dormitoris
de les adolescents de tota Gran Bretanya».
Amen Corner es va dividir en dos en 1970, amb
Fairweather Low liderant a Dennis Bryon (bateria), Blue Weaver ( òrgan ), Clive
Taylor (baix) i Neil Jones (guitarra) per a formar
una nova banda, Fair Weather.
L'àlbum “Natural Sinner” de
la banda va aconseguir el número 6 al Regne Unit al juliol
de 1970, però els seus àlbums, Beginning
From An End
i Let Your Mind Roll On, no van entrar en
les llistes.
Després de dotze mesos, Fairweather
Low va abandonar el grup
per a emprendre una carrera en solitari.
Va llançar quatre àlbums fins a 1980 amb A&M i Warner Bros. Aquests van generar més èxits en les llistes d'èxits amb "Reggae Tune"
(1974) i "Wide Eyed and Legless",
un senzill que va aconseguir
el número 6 per Nadal en 1975. El grup gal·lès Budgie va versionar
"I Ain't No Mountain" de l'àlbum Spider Jiving de Fairweather Low de 1974 en el seu llançament de 1975, Bandolier.
A la
fi de la dècada de 1970 i en la de 1980 va treballar per a nombrosos artistes com a músic de sessió, actuant com a corista i
guitarrista en àlbums de Roy Wood, Leo Sayer, Albion Band, Gerry Rafferty, Helen Watson, i
Richard i Linda Thompson.
En
1978, Fairweather Low va
cantar cors en l'àlbum Who Are You, de The Who, concretament
en els temes "New Song",
"Had Enough",
"Guitar and Pen", "Love Is Coming Down" i "Who Are You". En l'àlbum de The Who de 1982, It's Hard, va tocar la guitarra rítmica en la cançó "It's Your Turn". Fairweather Low va participar posteriorment en l'àlbum de Townshend de 1993, Psychoderelict,
i en la gira de concerts que el
va acompanyar.
En
1995, Fairweather Low va
tocar la guitarra rítmica en el CD homònim de Joe Satriani, juntament
amb Nathan East al baix i Manu Katché a la bateria. Un crític va comentar: «Aquesta banda d'acompanyament,
composta per músics de suport
extremadament talentosos, aporta amb
sinceritat una gamma diversa de textures
i colors, aportant una sensació de directe molt necessària a un àlbum de jazz-rock orientat al
blues, d'altra banda insuls».
Durant 22 anys va ser guitarrista de The Bleeding Heart Band, la banda d'acompanyament de Roger Waters. Fairweather Low va treballar amb Waters
en la seva gira The Pros and
Cons of Hitchhiking pels Estats Units
en 1985. Va contribuir a dos dels àlbums
de Waters: Radio KAOS en 1987 i Amused
to Death en 1992. Va tocar
la guitarra i el baix en l'actuació
estel·lar de Roger Waters
de The Wall – Live in Berlin
el 21 de juliol de 1990, en la gira mundial In the Flesh de 1999-2002 i va tocar
en la gira mundial Dark Side
of the Moon Live de Waters
en 2006 i 2007, però no va poder tocar amb ell en 2008. El seu paper va ser reprès pel guitarrista de sessió Chester Kamen.
En
1992, va començar a col·laborar
en projectes amb Eric Clapton. Fairweather Low ja havia
participat en la banda de Clapton
en els concerts ARMS de
1983 per a Ronnie Lane i,
si bé ha continuat treballant com a músic de sessió per a diverses figures, com Dave Edmunds, des de principis dels 90 ha dedicat la major part del seu temps a acompanyar
a Clapton en la seva banda,
així com a sessions, especialment en els concerts Unplugged
de Clapton i en From The Cradle.
Aquest mateix any, va participar en
gires amb la col·laboració
de Linda Ronstadt i Emmylou
Harris en 1999. Al desembre de 1991, va tocar la guitarra en la gira i l'àlbum Live in Japan de George
Harrison, juntament amb la
resta de la banda de Clapton, i en 2002, va
interpretar diverses de les parts
de guitarra principal en el concert tributo a
Harrison, "Concert for
George", en algunes cançons
tocant la famosa Fender Stratocaster "Rocky" d'Harrison
i la seva Fender Electric
XII orada. En 2004, va participar en el concert Stratpack, que celebrava els 50 anys de la Fender Stratocaster.
De
1998 a 2002, va participar en la gira In the Flesh de Roger Waters. En 2001, Fairweather Low va acompanyar a Eric Clapton en el seu gira mundial i va participar en l'àlbum
de 2002 One Habiti Car, One Habiti Rider,
que també va comptar amb l'acompanyament de Billy Preston, Steve Gadd,
Nathan East i David Sancious.
En
2002, Fairweather Low va
participar en "De Clarksdale al Cel: Recordant a John Lee Hooker" al costat de, entre altres, Jeff Beck, Gary Brooker,
Jack Bruce i Peter Green. Per a 2005, va realitzar
una extensa gira amb els Rhythm Kings de Bill Wyman. Alguns dels concerts
es van gravar per a la televisió britànica,
com a part del seu tribut "50 Anys de Rock 'n' Roll". A l'abril
de 2005, va tocar en el concert benèfic
del Gary Brooker Ensemble
en la Catedral de Guildford, Surrey, a benefici de la Campanya pel Tsunami.
En
2006, Fairweather Low va
tornar a girar amb Roger Waters,
aquesta vegada per a la gira The
Dark Side of the Moon Live d'aquest últim, i amb els
Rhythm Kings de Bill Wyman.
Aquest mateix any, Fairweather Low va girar amb Chris Barber i la Big Chris Barber Band,
repetint molts dels seus èxits
anteriors, com “Gin House Blues” i «Worried Man Blues». Algunes d'aquestes actuacions formen part de l'últim CD de Barber, «Ca't Stop Now», que inclou nous arranjaments
de Bob Hunt, el seu
trombonista i arranjador de plantilla. També en 2006,
Fairweather Low va llançar «Sweet Soulful Music», el seu primer àlbum en solitari en vint-i-sis anys. La cançó
«Hymn for My Soul» es va convertir en el
tema principal de l'àlbum de Joe
Cocker de 2007. La gira de Cocker
de 2007/2008 va portar el mateix títol.
En
2007, va continuar la seva gira amb
la gira Dark Side of the Moon de Roger Waters. Més tard aquest
mateix any, va emprendre la seva pròpia gira Sweet Soulful Music, actuant en sales com The Stables en Wavendon, The Ferri a Glasgow i
el Library Theatre de Darwen,
Lancashire.
Al maig de 2008, Fairweather Low & the Lowriders
van començar una gira pel Regne Unit, els
Low Riders eren Paul Beavis, Dave Bronze i Richard Dunn. En 2009, es va unir a la banda d'Eric
Clapton per a una sèrie
d'11 concerts celebrats en
el Royal Albert Hall de Londres. Es va convertir en part
de la banda de gira de Clapton amb
el bateria Steve Gadd i el
teclista Tim Carmon al llarg
de maig de 2009. En 2011, Fairweather
Low es va unir a Clapton
per a una altra sèrie de concerts en el Royal Albert Hall. També es presenta amb Edie Brickell,
Steve Gadd i el baixista (i
compatriota gal·lès) Pino Palladino
com The Gaddabouts;
el seu àlbum homònim va ser llançat a principis de 2011, i el seu segon àlbum, Look Out Now!, va ser llançat en 2012.
També
en 2011, Fairweather Low va
fer una aparició especial
en l'àlbum de Kate Bush 50 Words
For Snow, cantant en el cor de l'únic senzill
de l'àlbum, "Wild Man".
En
2013, va obrir els concerts d'Eric Clapton amb la seva banda, The Lowriders, durant la gira europea
de Clapton i, més tard aquest mateix
any, Fairweather Low & The Lowriders
va llançar l'àlbum Zone-O-Tone. A l'abril de 2013, va participar en l'Eric
Clapton Guitar Festival Crossroads
de Nova York i va col·laborar en dos temes del DVD
del concert. Els dies 13 i 14 de novembre, també
va formar part de la banda d'Eric
Clapton en els dos concerts de Clapton durant les "Baloises Sessions" a Basilea, Suïssa,
on va interpretar "Gin
House Blues". Al novembre
de 2015, Fairweather Low va
participar com a artista convidat
en l'àlbum Grit de Kevin
Brown.
Entre setembre de 2021 i abril de 2022, Fairweather
Low & the Low Riders van emprendre una extensa gira pel Regne Unit, anunciada com "On The
Road Again", que va incloure més
de 50 dates i que va finalitzar en el Flowerpot de Derby el 30 d'abril
de 2022. El 31 de desembre de 2022 i l'1 de gener de
2023, va aparèixer com a
artista convidat en el programa anual Hootenanny dels Jools en BBC2 per a donar la benvinguda
al nou any.
Durant el confinament pel coronavirus, Fairweather Low va gravar un nou àlbum en solitari,
Flang Dang, en els estudis Rockfield,
on va tocar tots els instruments excepte la bateria. L'àlbum es va llançar al febrer de 2023 sota el segell The Last Music
Company.
Enregistraments en solitari
Spider
Jiving (1974)
La
Booga Rooga (1975)
Be
Bop 'N' Holla (1976)
Mega
Shebang (1980)
Wide
Eyed And Legless: The A&M Recordings (2004)
Sweet Soulful Music (2006)
Best
of Andy Fairweather Low – Low Rider (2008)
Live
in Concert (2008)
Zone-O-Tone (2013)