Andrés Bedó

 

 

Escriptor, lletrista i compositor

 

Naixement: 20 de desembre de 1959 a Montevideo, l'Uruguai

 

Andrés Bedó comença la seva carrera com a músic a mitjan 70, als 16 anys, tocant en una obra per a nens. Després comença a tocar en un grup de jazz rock. En 1978 torna a fer teatre per a nens, on coneix a Jorge Galemire, Etchenique, entre altres. Després, i fins a 1989, participa de concerts i gires, com a acompanyant fix o ocasional de solistes uruguaians (El Sabalero, J. Galemire, Lágrima Ríos, Rubén Olivera (músico), Rumbo, Dino, Eduardo Mateo, Los Terapeutas, Jaime Roos, Leo Maslíah, Urbano Moraes, entre altres), i integrant grups de diferents orientacions (Baldío, Cuarteto de Nos, Jorginho Gularte, Bando Sur, etc) en els quals ocasionalment inclou composicions pròpies.

 

Amb gairebé tots ells realitza gravacions, participant en part o la totalitat d'uns quaranta discos (Jorginho Gularte, Quartet de Nos, Carlos Benavídez, Quique Cano i Helena Paglia, Pepe Guerra, Rubén Olivera, Raul Elwanger (el Brasil), etc.), sent en alguns casos també productor musical, coproductor o arreglador. Forma un trio amb els músics Quique Cano i Roberto Galletti amb els qui toca diversos anys conformant la base del que després sumant una corda de tambors seria el Bando Sur de Jorginho Gularte. Paral·lelament al treball d'intèrpret o arreglador compon música per a obres de teatre, curtmetratges, i improvisa per a grups de dansa i teatre experimental.

 

En 1984 duu a terme diversos concerts en duo amb Leo Maslíah ("Música i otras mentiras"). En 1987 compon i interpreta íntegrament el disc “Yo sé que ahora vendrán caras extrañas. El concert de presentació d'aquest disc, en duo al costat del percussionista Jorge Camiruaga, és segons Horaci Buscaglia en ”El País”, el millor de l'any 1988.

 

En 1989 es radica a Espanya on es vincula amb l'ambient flamenc, i fa treballs amb Ketama com el seu tecladista, així com amb Aurora, Tomatito, José Mercé, Enrique de Melchor, Vicente Soto, Jose Soto Sorderita, Antonio Canales, Belmonte, Manglis (“Manteca”), Nina Corti (Suiza) entre altres. A Espanya va participar en diverses desenes de discos com a pianista, entre ells, en discos de solistes als qui sovint acompanya com Pedro Guerra, Ismael Serrano, Jorge Drexler; i també en discos de grups musicals com Ketama, La Calle Caliente, Kepa Junkera. Va ser part de l'Orquestra Nacional de Jazz d'Espanya com a pianista, en el seu primer any. Ha realitzat composicions per a curtmetratges (“La Conjura de los Locos”, “Golpe a Golpe”), llargmetratges ("Impétigo"), teatre (“Maremagnum”, “El Viaje de la Aalazeta”) i música per a cinema mut interpretada en diversos cicles en Centres Culturals i Universitats de Madrid.

 

Malgrat treballar a Espanya, mai deixa de tocar o gravar a Montevideo on finalment torna per a radicar-se. En els últims anys va tornar a col·laborar amb artistes amb els quals ho havia fet en els 80´ (El Sabalero, Cuarteto de Nos, A. Wolf y Los Terapeutas, Laura Canoura).

 

En 2011, participa com a pianista, director musical i amb algunes composicions en un projecte de difusió del flamenc en diferents parts del món del guitarrista i compositor Miguel Rivera. A partir del 2005 integra el grup acompanyant de Daniel Viglietti. A conseqüència de la seva tornada a l'Uruguai “La Tribu”, com a idea més que com a grup, muda la seva “casa central” a Montevideo i debuta el 8 de desembre de 2007 amb un projecte de deu dels millors músics del país. Trios i quartets més petits amb  Osvaldo Fattoruso, Roberto De Bellis, Pablo Somma, Martín Ibarburu, es desprenen d'ella i participen en concerts al llarg de 2007-08 a Maldonado i Montevideo, i en concerts-esdeveniments com la presentació del llibre “Este Momento Rasgado” en l'Institut Goethe i la presentació del CD-clínica de Roberto Galletti. Amb els dos primers realitza la gravació "Borderlaininjazz" per al segell Perro Andaluz, Premi Grafiti Millor disc de Jazz/Fusió.

 

Des de 2008 és pianista i director musical de Laura Canoura, amb qui realitza la producció musical del seu últim treball, "Un amor del bueno".

 

Integra “Rompe Tambó”, juntament amb Roberto De Bellis, Martín Ibarburu, Martín Muguerza i Nego Haedo amb els qui debuta en el Festival Internacional de Percussió (2010).

 

En 2024 col·labora al costat de Riki Musso en la seva cançó Tornar als 47.