Guitarrista, compositor
de cançons i cantant
Instruments: Veu,
Guitarra, Percussió, Flauta, Piano
Gèneres: Rock Progressiu
Naixement: 17 de maig de 1949 a
Guilford, Gran Bretanya
Conegut
per ser el guitarrista, vocalista i fundador del llegendari grup Camel.
Amb
més de 50 anys de trajectòria, Andy Latimer és un dels músics més respectats al
Regne Unit i un pilar fonamental del rock progressiu.
L'any
2014 va guanyar el premi de Progressive Music Awards en reconeixement a la seva
trajectòria.
En la
seva adolescència, Latimer va estudiar piano i posteriorment guitarra clàssica
durant cinc anys, arribant a treballar amb músics acadèmics.
El
primer grup en el qual va participar es va dir The Phantom Four, i estava
compost pel seu germà major, Ian Latimer, al baix; Alan Butcher, en la bateria,
i Graham Cooper, en els teclats.
En
1967 va formar Brew al costat d'Andy Ward i Doug Ferguson, trio que més tard es
va unir a Phil Goodhand-Tait, amb el qual van estar fins a finals del 71',
arribant a gravar un àlbum.
En
1971, amb l'arribada de Peter Bardens al grup, es funda Camel.
És en
els anys 70 quan comença a gestar-se el grup que aviat es convertiria en un
dels més importants referents i pioner del Rock Progressiu i de l'Escena
Canterbury.
Amb
més de 15 àlbums editats en estudi, diverses recopilacions, discos en viu i
DVD; amb el temps, Andy Latimer es converteix en l'únic músic indispensable per
a l'existència del grup. Més conegut com a guitarrista, toca també els teclats,
la flauta i diversos instruments de percussió. És cantant, produeix i compon la
majoria dels temes del grup. El seu estil és pròxim al d'altres guitarristes
anglesos, com David Gilmour, de Pink Floyd, o Steve Hackett, de Genesis.
Admirador
de grans guitarristes, com Django Reinhardt, Joe Pass o Charlie Christian, és
un músic innovador de gran saviesa estilística i so únic, amb gran feeling
interpretatiu, especialment en les composicions instrumentals.
Els
discos més reconeguts amb Camel són The Snow Goose i Moonmadness en l'etapa
dels anys 1970, així com Harbour Of Tears de 1996 o Rajaz de 1999.
En la
dècada de 1990, enmig de grans canvis i lluites amb les empreses
discogràfiques, Latimer segueix endavant per mantenir l'existència de Camel, i
es muda als Estats Units on finalment funda el seu propi segell discogràfic
sota el nom de Camel Productions
L'any
1991 i ja des de la seva pròpia productora, Camel edita Dust and Dreams, un
àlbum conceptual basat en la novel·la “Las uvas de la ira” de John Steinbeck.
La producció discogràfica dels anys següents comprèn majorment nombrosos àlbums
en viu. El següent d'ells, va ser Harbour of Tears (1996), dedicat al port de
Cobh (Irlanda), des d'on van embarcar molts emigrants cap als EUA Després
d'això van realitzar una gira pels Estats Units, Europa i el Japó, després de
la qual van editar Coming of Age en doble CD i DVD.
En
1999 la banda formada per Latimer, Stewart, Bass i Scherpenzeel va gravar
Rajaz, un retorn a les seves arrels de rock progressiu, inspirat en el rastre
deixat pels dromedaris en desert que serveix de guia als nòmades.
En
2002, Camel llança un àlbum d'estudi titulat A Nod and a Wink, en homenatge a
Peter Bardens mort al gener del mateix any, i en 2003 emprenen una gira
mundial. Latimer anuncia el llançament d'un disc unplugged que es va arribar a
realitzar però mai ha sortit a la llum.
L'any
2006 Latimer va ser convocat per Roger Waters perquè sigui el guitarrista de la
gira de The Dark Side of the Moon Live.
L'any
2008 una greu malaltia afecta la salut d'Andrew Latimer i rep un trasplantament
de medul·la òssia acompanyat d'un intens tractament. Després d'una llarga
recuperació que li va impedir tocar la guitarra per alguns anys, en 2010 va
començar a aparèixer com a músic sesionista en alguns àlbums
Finalment
l'any 2010 es publica The Opening Farewell, un material audiovisual pertanyent
a l'últim concert donat en la seva última gira.
L'any
2013 Camel torna als escenaris amb una extensa gira de concerts en el marc
d'una gira celebrant els 40 anys del mític àlbum The Snow Goose, del qual es
publica una reedició.
Incorporant
a dos tecladistas Guy LeBlanc i Jason Hart, el grup torna a sorgir en escena i
graven el DVD en viu "In From The Cold" en el teatre Barbican Centre.
En
2016 després de la mort de Guy LeBlanc i la sortida de Jason Hart, ingressa el
multi-instrumentista Pete Jones i realitzen una gira pel Japó. Amb aquesta nova
formació publiquen el DVD "Ichigo Ichie - Live in Japan" i realitzen
una sèrie de concerts per Àsia i Europa.
L'any
2019, publiquen el seu últim treball audiovisual fins a la data, un concert en
el Royal Albert Hall de Londres amb entrades esgotades, rememorant l'àlbum
Moonmadness.
El 29
de novembre de 2021 Latimer va anunciar en el lloc oficial de Camel una gira
pel Regne Unit per a juny de 2023, amb motiu de la celebració pels 50 anys
d'història del grup.
Discografia (Àlbums d'estudi)
Camel
(1973)
Mirage
(1974)
The
Snow Goose (1975)
Moonmadness
(1976)
Rain
Dances (1977)
Breathless
(1978)
I
Can See Your House From Here (1979)
Nude
(1981)
The
Single Factor (1982)
Pressure
Points - Live in Concert (1984)
Stationary
Traveller (1984)
Dust
and Dreams (1991)
Harbour
of Tears (1996)
Rajaz
(1996)
The
Paris Collection (2001)
A
Nod and a Wink (2002)
Discografia (Àlbums en directe)
1978 - A Live Record
1984 - Pressure Points
1992 - On the Road 1972
1993 - Never Let Go
1994 - On the Road 1982
1997 - On the Road 1981
1998 - Coming of Age
2000 - Gods of Light '73-'75
2001 - The Paris Collection