Guitarrista, compositor
de cançons i cantant
Instruments: Veu, Guitarra, Percussió, Flauta,
Piano
Gèneres:
Rock Progressiu
Naixement: 17 de maig de 1949 a Guilford, Gran Bretanya
Conegut per
ser el guitarrista, vocalista i fundador del llegendari
grup Camel.
Amb més
de 50 anys de trajectòria,
Andy Latimer és un dels músics més
respectats al Regne Unit i un pilar fonamental del
rock progressiu.
L'any 2014
va guanyar el premi de Progressive Music Awards en reconeixement a la seva trajectòria.
En la seva adolescència, Latimer va estudiar piano i posteriorment
guitarra clàssica durant
cinc anys, arribant a treballar amb músics
acadèmics.
El
primer grup en el qual va participar
es va dir The Phantom Four, i estava compost pel seu germà major,
Ian Latimer, al baix; Alan Butcher, en la bateria, i Graham Cooper, en els teclats.
En
1967 va formar Brew al costat
d'Andy Ward i Doug Ferguson,
trio que més tard es va
unir a Phil Goodhand-Tait, amb
el qual van estar fins a finals del 71', arribant a gravar
un àlbum.
En
1971, amb l'arribada de
Peter Bardens al grup, es
funda Camel.
És en els
anys 70 quan comença a gestar-se el grup que aviat es convertiria en un dels més importants
referents i pioner del Rock
Progressiu i de l'Escena
Canterbury.
Amb més
de 15 àlbums editats en estudi, diverses recopilacions, discos en viu i
DVD; amb el temps, Andy Latimer es converteix en l'únic músic indispensable per a l'existència del grup. Més conegut com
a guitarrista, toca també els teclats,
la flauta i diversos instruments de percussió. És cantant,
produeix i compon la majoria dels temes del grup. El seu estil és pròxim al d'altres
guitarristes anglesos, com David Gilmour, de Pink Floyd, o Steve Hackett, de Genesis.
Admirador
de grans guitarristes, com Django Reinhardt, Joe Pass o Charlie Christian, és
un músic innovador de gran saviesa
estilística i so únic, amb
gran feeling interpretatiu,
especialment en les composicions
instrumentals.
Els discos més
reconeguts amb Camel són The Snow Goose
i Moonmadness en l'etapa dels anys 1970, així com Harbour
Of Tears de 1996 o Rajaz de
1999.
En la dècada de 1990, enmig de grans canvis i lluites amb les empreses discogràfiques, Latimer segueix endavant per mantenir l'existència de Camel, i es muda als
Estats Units on finalment funda el seu propi segell discogràfic sota el nom de Camel Productions
L'any 1991
i ja des de la seva pròpia productora, Camel edita Dust
and Dreams, un àlbum
conceptual basat en la novel·la
“Las uvas de la ira” de John Steinbeck. La producció discogràfica dels anys següents
comprèn majorment nombrosos àlbums en viu. El següent d'ells, va ser Harbour of Tears (1996), dedicat al port de Cobh (Irlanda), des d'on van embarcar molts emigrants cap als
EUA Després d'això van realitzar una gira pels Estats Units, Europa i el Japó, després de la qual van editar Coming of Age en doble CD i DVD.
En
1999 la banda formada per Latimer, Stewart, Bass i Scherpenzeel va gravar Rajaz, un retorn a les seves arrels de rock progressiu, inspirat en el rastre deixat pels dromedaris en desert que serveix de guia als nòmades.
En
2002, Camel llança un àlbum
d'estudi titulat A Nod and a Wink, en homenatge a Peter Bardens mort al gener del mateix any, i en 2003 emprenen una gira mundial. Latimer
anuncia el llançament d'un
disc unplugged que es va arribar a realitzar però mai ha sortit a la llum.
L'any 2006 Latimer va ser convocat per Roger
Waters perquè sigui el guitarrista de la gira de The
Dark Side of the Moon Live.
L'any 2008
una greu malaltia afecta la
salut d'Andrew Latimer i rep un trasplantament de medul·la òssia acompanyat d'un intens tractament.
Després d'una llarga recuperació que li va impedir
tocar la guitarra per alguns anys,
en 2010 va començar a aparèixer
com a músic sesionista en alguns àlbums
Finalment l'any 2010 es publica The Opening Farewell, un material
audiovisual pertanyent a l'últim
concert donat en la seva última gira.
L'any 2013 Camel
torna als escenaris amb una extensa gira de concerts
en el marc d'una gira celebrant els 40 anys del mític àlbum The Snow Goose, del qual es publica una reedició.
Incorporant a dos
tecladistas Guy LeBlanc i Jason Hart, el grup torna a sorgir en escena i
graven el DVD en viu "In From
The Cold" en el teatre Barbican Centre.
En
2016 després de la mort de Guy LeBlanc i la sortida de Jason Hart, ingressa el multi-instrumentista Pete Jones i realitzen
una gira pel Japó. Amb aquesta nova formació publiquen el DVD "Ichigo
Ichie - Live in Japan"
i realitzen una sèrie de concerts per Àsia i Europa.
L'any 2019,
publiquen el seu últim treball audiovisual fins a la
data, un concert en el Royal Albert Hall de Londres amb entrades esgotades,
rememorant l'àlbum Moonmadness.
El 29
de novembre de 2021 Latimer
va anunciar en el lloc oficial de Camel una gira pel Regne Unit
per a juny de 2023, amb motiu de la celebració pels 50 anys d'història
del grup.
Discografia (Àlbums d'estudi)
Camel
(1973)
Mirage
(1974)
The
Snow Goose (1975)
Moonmadness
(1976)
Rain
Dances (1977)
Breathless
(1978)
I
Can See Your House From Here
(1979)
Nude
(1981)
The
Single Factor (1982)
Pressure Points - Live in Concert (1984)
Stationary Traveller (1984)
Dust
and Dreams (1991)
Harbour
of Tears (1996)
Rajaz
(1996)
The
Paris Collection (2001)
A
Nod and a Wink (2002)
Discografia (Àlbums en directe)
1978 - A Live Record
1984 - Pressure
Points
1992 - On the Road 1972
1993 - Never Let Go
1994 - On the Road 1982
1997 - On the Road 1981
1998 - Coming
of Age
2000 - Gods
of Light '73-'75
2001 - The
Paris Collection