Alfredo Piedrafita

(Alfredo Piedrafita Gómez)

Guitarrista

Naixement: 19 de desembre de 1960 a Barbastro (Osca)

Dades extretes de la seva pròpia pàgina

D'Osca de naixement encara que adoptat a molt primerenca edat (2 anys) per Pamplona, més concretament pel barri de la Txantrea. 1973 va ser l'any que li va marcar la vida musicalment quan escoltava aquells discos de Slade, Kiss, Suzi Quatro, etc… i que li van fer pensar per primera vegada en la seva vida allò de: “tant de bo algun dia em pogués dedicar a fer això” i va començar a tocar de forma totalment autodidacta la guitarra. Als 18 forma la seva primera banda “pavellón negre” amb els seus amics del barri i comencen a fer concerts sense arribar a sortir de Navarra, encara que recorrent moltes de les seves localitats.

En algun dels seus concerts va coincidir en l'escenari amb Barricada, els qui poc abans de sortir a la venda el seu primer disc que ja tenien gravat, li van cridar per a substituir a Sergio Osés, qui s'anava un any a fer la “mili”. Al final la substitució es va allargar ja que va ser Alfredo qui es va quedar fix en el grup fins a la seva dissolució 30 anys després. Va debutar amb Barricada al desembre de 1983 en el pavelló Anaitasuna de Pamplona, en un concert al costat de Kontuz Hi i Derribos Arias, portant solament una setmana d'assajos amb ells. Curiosament el seu últim concert amb Barricada també va ser en el citat pavelló de Pamplona, al novembre de 2013, data en la qual el grup deia “Agur” i es dissolia. Durant aquesta trentena d'anys va exercir labors de guitarrista, compositor i ocasionalment també com a cantant.

Lluny quedava aquell grup de la seva adolescència, “paper queen”, que més que un grup era un somni amb una única actuació en la sala d'actes del seu col·legi, els escolapis. O aquella breu aparició en el seu institut Irubide amb els “punk sapos band”, on va tocar el baix en aquell també únic concert de la banda formada per a aquest dia.

La seva discografia va ser de 28 discos, incloent-hi recopilatoris i directes, amb Barricada, més un que va treure en 1999 amb una banda paral·lela anomenada “In vitro”, amb aires més punk-metaleros, grup que va formar al costat del seu amic Jimmy, cantant de “Tijuana in blue”.

Després de la dissolució de Barricada, en 2013, forma la seva nova banda “Miss octubre” al costat de Agnés Castaño, cantant del grup barceloní “Lilith” i el seu fill Iker Piedrafita del grup “Dikers”.

Per problemes de salut Iker va haver de deixar la banda deixant les regnes d'ella completament a Agnés i Alfredo. Van editar dos discos: “día 1” y “demasiado(s) humanos” i van realitzar nombrosos concerts al llarg de tot l'estat. Al mateix temps se li podia veure oferint al costat d'Iker concerts acústics “íntims” per diferents escenaris del país, alguna cosa que, segons ell mateix, el va ajudar a llevar-se la “por” al micròfon.

Productor musical de grups com els madrilenys Esturión, els navarresos Tijuana in blue o els propis Dikers. Amb el que si sumem aquests als de la seva discografia ens acostem als 40 treballs musicals publicats, encara que no caldrà deixar-ho aquí perquè com ell mateix ha declarat en nombroses ocasions, té corda per a estona. Les seves col·laboracions en cançons d'altres bandes serien difícils de comptar, donada sempre la seva disposició a això.

En 2011, després d'una estada de 5 mesos a Austràlia, comença una nova manera d'expressar-se artísticament, la fotografia, especialment la de naturalesa. Tres publicacions en forma de llibre fins a la data:

“La estación perpetua”( ed. Lamiñarra), llibre basat en 10 dies de convivència en els campaments de refugiats saharauis en Tindouf (Algèria). Tota la recaptació de la venda d'aquest llibre (ja esgotat i descatalogat) es va utilitzar per a omplir un camió amb llençols, bolquers, cadires de rodes, etc…. que els va ser enviat directament als refugiats en Tindouf.

“Erika, no soy prefecta” (ed. Erein). Un conte per a nens amb una moralitat meravellosa vàlida tant per als nens com per als pares i les il·lustracions gràfiques dels quals són fotografies d'animals realitzades per Alfredo, amb text del seu bon amic Alfon Bañeres El llibre, editat en castellà i euskera va tenir moltíssima acceptació i és de lectura obligada en molts col·legis i ikastoles.

“Del ruido al silencio” (ed. Lamiñarra) és l'últim llibre de fotografia publicat per Alfredo. Es tracta de fotos de la fauna del mont Ezkaba en el vessant del qual resideix ell. Animals propis no sols d'aquesta zona, sinó de molts boscos del país.

Aquí el lector pot posar per fi nom a aquest ocell o mamífer que acostuma a veure en els seus passejos per la naturalesa però no sabia com anomenar-ho. No és pròpiament una guia d'ocells, sinó un manoll de situacions quotidianes d'alguns dels habitants dels boscos que ens envolten. En aquesta faceta va arribar a rebre en 2025 el primer premi del concurs de fotografia de naturalesa “Andalusia Bird festival”.

En 2021 i 2022 va començar a emetre el que ell va dir les “monsterclass”, en youtube, dins del canal barricada.net. En aquests programes anava desgranat els seus riffs de guitarra, explicant d'una manera molt senzilla com tocar-los, i alhora comptava curiositats de les gravacions originals amb Barricada i anècdotes vàries. I en cada programa convidava a un músic del país a tocar algun d'aquests riffs.

En 2024, aprofitant una aturada per motius de salut en Miss octubre, comença a regravar, amb la producció d'Iker Piedrafita en l'estudi d'aquest, temes de Barricada als quals afectuosament ell diu “cares B”. Temes que d'alguna manera van quedar una miqueta eclipsats per tantíssims himnes que tenia la banda, amb un so i arranjaments molt actuals i atrevint-se a cantar-les també ell. El resultat d'aquestes 11 cançons va ser un vinil titulat “el millor dels teus dies”, en edició especial numerada i signada a mà.

Les 300 còpies que va treure d'aquest, es van esgotar en tot just 48 hores, arribant a col·lapsar a l'hora que començava la pre-venda, la web de la casa del disc. Al setembre de 2025 reedita aquestes cançons, ja en forma de cd, afegint tres temes més, que per falta d'espai no van entrar en el vinil. Donada el boníssim acolliment del disc per part dels seus seguidors, per a 2026 anuncia gira per tot l'estat amb totes aquestes cançons, i per descomptat, tots els èxits del grup.

Així que continua amb la seva activitat tant musical com fotogràfica, i com ell sempre diu, li trobarem en qualsevol lloc amb alguna de les seves armes carregada: la guitarra o la càmera de fotos.