(osé
Alberto García Gallo)
Cantautor i poeta
Naixement:
11 de març de 1940, Rancul, Argentina
Mort:
4 d’abril de 2019, Móstoles, Madrid
En 1952 es
trasllada a Sant Rafael a acabar els seus estudis de musica en el Conservatori Chopin
de Sant Rafael sota la tutela del professor Robert *Whermouth.
En 1957 A Sant
Rafael forma part com a cantant de l'orquestra Arizona dirigida per Ricardo
Ortiz i Luis Pasquier, compartint cartell amb Enrique Llambí.
En aquest temps es
fa conegut en aquella ciutat com "Chiquito García"
Aquell any es
forma el conjunt folklòric "Los Andariegos", a què és convidat a
formar part, però el seu pare li nega el permís per les seves males
qualificacions a l'escola.
A la fi de 1957
acaba la seva estada a San Rafael.
En 1958 arriba a
Buenos Aires i ingressa a la Facultat de Dret i Ciències Socials.
Canta amb la seva
guitarra a les boites per a les coperes i els seus clients, de manera que
s'ajuda econòmicament mentre estudia.
Mario Cardi el
convida a cantar en la seva orquestra en la confiteria Richmond d'Esmeralda i
en els llocs de moda de l'època
L'orquestra de
Jazz Sant Francesc el contracta com a vocalista.
Acaba la seva
relació amb l'orquestra San Francisco
Hugo Díaz li
proposa integrar-se al seu grup i viatjar a Europa amb un contracte de sis
mesos.
En 1960 Debuta a
Knokke li Zoute, Bèlgica, amb "Argentine international ballet and
show".
Willy van de
Steen, productor de discos, el convida a gravar.
Grava el seu
primer disc per Moonglow Records.
Després del fracàs
a Bèlgica del "Argentine international ballet and show" viatgen a
Colònia, Alemanya, on les coses van de mal en pitjor.
Els empresaris
americans deixen a tot el grup abandonat.
Poc després es
dissol el "Argentine international ballet and show"
Torna a Bèlgica on
el disc "Sucu Sucu" és número u.
Jules Nijs es
converteix en el primer mànager general d'Alberto Cortez.
En 1961 viatja a
França i durant tres mesos es radica a París per aprendre francès. Grava
"La escaleraa" en francès sota la direcció musical de Paul Mauriat.
Primer viatge a
Madrid.
El seu disc amb el
"Sucu Sucu" i, sobretot, "Las Palmeras" és un gran èxit a
Espanya.
Enrique Martín
Garea li proposa un contracte amb Hispavox per a gravar discos destinats a
Espanya i països de Llatinoamèrica.
Grava el seu
primer disc acompanyat per Waldo de los Rios i la seva orquestra.
Participa com
autor al festival de Mallorca amb la cançó "Me lo dijo Pérez". No
guanya, però el tema interpretat per cantants com Karina, Mochi o Els Tres
Sud-americans es converteix en un èxit internacional.
En 1967 el 22
d'abril dóna el seu primer recital unipersonal al Teatre de la Sarsuela de
Madrid, canta cançons de Yupanqui, Dávalos i inclou en el programa els poemes
15 i 20 de Pablo Neruda musicats. En aquest recital estrena la seva cançó
"En un rincón del alma".
En 19 de desembre
presenta un segon recital al Teatre de la Zarzuela
En 1968 Hispavox
edita dos discos amb el repertori cantat en els dos recitals de Teatre de la
Zarzuela Els discos són "Poemes i cançons, vol. 1 i 2".
En 1969 compon i
grava el disc "El compositor, el cantant". Héctor Almide es
converteix en el seu agent.
Gamma, filial
d'Hispavox, edita els seus discos a Mèxic. Viatja per primera vegada a Mèxic.
En 1971 es
presenta en el Lluna Park de Buenos Aires i obté un ressonant fracàs. Decebut,
abandona el seu país amb la intenció de no tornar a cantar-hi.
En 1975 Omar
Lauría substitueix Héctor Almide com a agent.
En 1994 amb
Facundo Cabral inicia un espectacle anomenat "El Cortez no treu el
Cabral".
En 1996 pateix un
atac cerebral i és operat d'una obstrucció de caròtida. Li queden seqüeles que
no li permeten tornar a acompanyar-se amb la seva guitarra.
En 1998 grava en
el seu estudi de Madrid una col·lecció de 70 de les seves cançons amb el
pianista Ricardo Miralles.
En 2007 es
presenta al costat de Pablo Milanés al Teatre Nacional de Santo Domingo, en el
marc de dos concerts històrics denominats "De poeta a poeta".
Enregistraments
Welcome
to the Latin Club (1961)
Mr.
Sucu Sucu (1963)
Boleros
(1965)
Poemas
y canciones, Vol. 1 (1967)
Alberto
Cortez canta a Atahualpa Yupanqui (1968)
Poemas
y canciones, Vol. 2 (1968)
Alberto
Cortez. El compositor... el cantante (1969)
Distancia
(1970)
No
soy de aquí (1971)
Equipaje
(1972)
Ni
poco... ni demasiado (1973)
Como
el ave solitaria (1974)
A
mis amigos (1975)
Soy
un charlatán de feria (1976)
Pensares
y sentires (1977)
En
vivo desde Madrid (1978)
Lo
mejor de Alberto Cortez (1979)
A
partir de mañana (1979)
Castillos
en el aire (1980)
Como
el primer día (1983)
Gardel...como
yo te siento (1984)
En
vivo (1985)
Entre
líneas (1985)
Sueños
y quimeras (1986)
Como
la marea (1987)
Almafuerte
(1989)
Coincidencias
(1990)
Si
vieras qué fácil (1991)
Aromas
(1993)
Lo
Cortez no quita lo Cabral, Vol. 1 (1994)
Lo
Cortez no quita lo Cabral, Vol. 2 (1995)
A
todo corazón (versión Hispanoamérica) (1996)
Testimonio
(1997)
Cortezías
y cabralidades (1998)
Cortezías
y cabralidades Vol. II (1998)
Fe
(1998)
Marcha
mundial (1998)
Cortez
al desnudo (1998)
A
todo corazón (versión España) (1999)
Alberto
Cortez a voces (2000) con Quinteto Santa Fe
En
un rincón del alma (2001)
Estela
Raval & Alberto Cortez Tour 2002 en vivo (2002)
Después
del amor (2003)
Alberto
Cortez sinfónico (2004)
Identidad
(2005)
Tener
en cuenta (2011)
Sólo
para coleccionistas (2013)