(Albert
Nelson)
Guitarrista i cantant
Considerat
un dels Tres Reis d'el Blues a la guitarra (al costat de B.B.King i Freddie
King)
Naixement: 25
d'abril de 1923, Indianola, Mississippi
Mort: 21 de desembre de 1992, Memphis,
Tennessee
Va començar el
seu treball professional com a músic amb un grup anomenat The Groove Boys.
El 1953, es va
mudar a nord a Gary, Indiana, on va tocar breument la bateria a la banda de
Jimmy Reed i en diverses de les primeres gravacions de Reed. En Gary, va gravar
el seu primer senzill.
El 1956, es va
mudar a Brooklyn, Illinois, a l'altre costat del riu de St. Louis, i va formar
una nova banda. Es va convertir en una atracció popular al voltant de l'escena
de club nocturn de Sant Lluís al costat de Ike Turner s Kings of Rhythm and
Chuck Berry.
Sense
perspectives de carrera aparents a part de recórrer el circuit de clubs al sud
i mig oest, King es va mudar a Memphis, on va signar amb el segell discogràfic
Stax.
Produït per A l'Jackson
Jr., King amb Booker T. i els MG van gravar dotzenes de cançons.
El 1967, Stax
va llançar l'àlbum "Born Under a Bad Sign", un recull dels singles de
King gravats en Stax.
El 1967, King
estava actuant al Manhattan Club d'Ike Turner a East St. Louis quan el promotor
Bill Graham li va oferir 1,600 dòlars per tocar tres nits al Fillmore West a
San Francisco.
El 1969, King
va tocar en viu amb l'Orquestra Simfònica de St. Louis. Aquest mateix any, va
llançar l'àlbum "Years Gone By". El 1970, va llançar un àlbum tribut
a Elvis Presley.
El 6 de juny de
1970, King es va unir a les The Doors en l'escenari de l'Pacific Coliseum a
Vancouver, Canadà. Els enregistraments d'aquesta actuació van ser llançades en
2010 per Rhino Records com "Live in Vancouver 1970"
El 1975, la
carrera de King va fer un salt cap avall quan Stax Records es va declarar en
fallida, després de tot això signo amb Utopia.
El 1978, King
canvi a un nou segell, Tomato Records, per al qual va gravar l'àlbum New
Orleans Heat. El segell el va aparellar amb el productor de R & B Allen
Toussaint, qui havia estat responsable de desenes d'èxits en aquest gènere en
les dècades de 1960 i 1970, però era un novell en treballar amb artistes de
blues. L'àlbum va ser una barreja de noves cançons i regravacions de material
antic.
El 1983, va
llançar un àlbum en viu per Fantasy Records, "Sant Francesc '83", que
va ser nominat per a un premi Grammy.
El mateix any
va gravar una sessió de televisió, per CHCH Television al Canadà, Stevie Ray
Vaughan; posteriorment es va llançar com un àlbum més un DVD titulat "In
Session".
Els problemes
de salut de King el van portar a considerar la jubilació en la dècada de 1980,
però va continuar amb gires i aparicions regulars en festivals de blues.
En el moment de
la seva mort, estava planejant una gira amb BB King i Bobby "Blue"
Bland.
Enregistraments
en estudi
1962:
“The Big Blues”
1967:
“Born Under a Bad Sign”
1969:
“Years Gone By”
1969:
“Jammed Together (with Steve Cropper & Pops Staples)”
1970:
“Blues for Elvis - King Does the King's Things”
1971:
“Lovejoy”
1972:
“I'll Play the Blues for You”
1974:
“I Wanna Get Funky”
1975:
Albert King, BB King i Bobby 'Blue' Bland van actuar al festival Memphis Blues
Festival 1975
1976:
“Truckload of Lovin'”
1976:
“Albert”
1977:
“King Albert”
1977:
“The Pinch” , també conegut com “The Blues Don't Change”
1978:
“New Orleans Heat”
1983:
“San Francisco '83”
1984:
“I'm in a Phone Booth, Baby”
1986:
“The Lost Session” (produït per Jonh Mayall)
Enregistraments
en viu
1968:
“Live Wire/Blues Power”
1977:
“Live”
1983: “In
Session” (Albert King i Stevie Ray Vaughan”
1988:
“Blues at Sunrise”
1990:
“Wednesday Night in San Francisco”
1990:
“Thursday Night in San Francisco”
Enregistraments
pòstums en viu
1993: “Blues at
Sunset”
1994 “Chicago
1978”
1998: “Rainin'
in California”
1999: “In
Session”
1999: “Live in
Canada”
2001: “The
Godfather of the Blues: His Last European Tour”
2003: “Talkin'
Blues”
2003: “Live 69”
2003: “Blues
from the Road”
2014: “Live in
the '70s”